ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 188

Muntanya dels Sants Metges

La Muntanya dels Sants Metges és una serra situada al municipi de Sant Julià de Ramis la comarca del Gironès, amb una elevació màxima de 206 metres. És un espai eminentment forestal que abasta la muntanya dels Sants Metges i queda encerclat per l ...

La Tordera

La Tordera és un riu de Catalunya. Neix al Montseny entre les Agudes i el Matagalls, i desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. La Tordera neix la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal al Mon ...

Massís del Montnegre

El Montnegre és un conjunt muntanyós que forma part de la serralada Litoral. Constitueix la secció més alta de la serralada de Marina amb 766 metres daltitud al Turó Gros.

Serra de Sant Mateu

La Serra de Sant Mateu és una alineació muntanyosa de la Serralada de Marina, part de la Serralada Litoral Catalana. El punt més alt és el Sant Mateu de 500m.

Camí de Bernils (Castellcir)

El Camí de Bernils, també denominat Camí del Bosc pel costat de Sant Quirze Safaja, és un camí rural que uneix el petit nucli a lentorn de Sant Andreu de Castellcir amb el Camí de Bernils i, a través dell, amb la masia de Barnils, dins dels terme ...

Camí de Castellterçol a Marfà

El Camí de Castellterçol a Marfà és una pista forestal dels termes municipals de Castellterçol i de Castellcir, la comarca del Moianès. Com en el cas de la major part de camins, el nom que els designa és clarament descriptiu. En aquest cas, el no ...

Camí dEsplugues (Castellterçol)

El Camí dEsplugues és un antic camí dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol, la comarca del Moianès. Com en el cas de la major part de camins, el nom que els designa és clarament descriptiu. Es tracta del camí que mena la masia dEspl ...

Camí del Mas Torroella

El Camí del Mas Torroella és una pista rural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Castellcir, la comarca del Moianès. Com la major part dels camins, el seu nom és de caràcter descriptiu: és el camí que mena al Mas Torroella. Arrenca ...

Camí de Puigdomènec

El Camí de Puigdomènec és una pista rural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Castellcir, la comarca del Moianès. Com la major part dels camins, el seu nom és de caràcter descriptiu: és el camí que mena la masia de Puigdomènec. Arre ...

Camí de Sant Llogari (Granera)

Discorre al nord de la zona central del terme de Granera. Arrenca del Camí de Vila-rúbia, en una cruïlla al sud-oest de la masia de la Manyosa, des don sadreça cap al nord fent la volta pels costats de ponent i nord la masia esmentada, molt a pro ...

Camí de Sant Miquel del Fai

El Camí de Sant Miquel del Fai o de Sant Miquel del Fai a Can Sants, és una pista rural asfaltada del terme municipal de Sant Quirze Safaja, la comarca del Moianès. Un tros, però, discorre pel terme municipal de Sant Martí de Centelles, la comarc ...

Camí de Sant Quirze (Castellcir)

El Camí de Sant Quirze és una pista rural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Castellcir, la comarca del Moianès. Com la major part dels camins, el seu nom és de caràcter descriptiu: és el camí que uneix el nucli actual de Castellci ...

Camí de la Vall (Castellcir)

El Camí de la Vall és una pista forestal dels termes municipals de Castellcir i de Castellterçol, la comarca del Moianès. Com la major part dels camins, el seu nom és de caràcter descriptiu: és el camí que des de Castellcir menava la masia castel ...

Camí de Vila-rúbia

El Camí de Vila-rúbia és una pista forestal dels termes municipals de Castellterçol i de Granera. El camí arrenca del Barri del Castell, des don surt cap al nord-est. Passa tot el Barri de Baix, que deixa al sud-est, passant pel costat nord-oest ...

Camí del Vilardell

El Camí del Vilardell és una pista rural dels termes municipals de Sant Quirze Safaja i de Castellcir la comarca del Moianès. Com la major part dels camins, el seu nom és de caràcter descriptiu: és el camí que des de Castellcir menava la masia ca ...

Serrat de la Descàrrega

El Serrat de la Descàrrega és un serrat dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol, la comarca del Moianès. És la Vall de Marfà, a lextrem oriental daquest enclavament del terme de Castellcir, i a prop de lextrem nord del terme de Caste ...

Serrat de Pujalt

El Serrat de Pujalt és un serrat dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol, la comarca del Moianès. És prop de la Vall de Marfà, a lextrem oriental daquest enclavament del terme de Castellcir, i a prop de lextrem nord del terme de Cast ...

Canal del Gurdem

La Canal del Gurdem és una canal del terme dAbella de la Conca, al Pallars Jussà. El seu curs sorigina molt a prop, a ponent, de la masia de Cal Gurdem Vell i del Forat del Gurdem Vell, des don davalla cap al sud-oest, marcant el profund sol anom ...

Riu dÀrreu

El riu dÀrreu és un corrent fluvial que neix a lestany de Rosari dÀrreu, a una alçada de 1.996 metres daltitud i desaigua per la dreta al riu Noguera Pallaresa a una altitud de 1.114 metres. Tot el seu recorregut el fa dintre de la vall dÀrreu, s ...

Riu de Cabanes

El riu de Cabanes és un riu de muntanya que transcorre íntegrament la vall de Cabanes, sent tributari per la dreta del riu de la Bonaigua. Està situat íntegrament al terme municipal dAlt Àneu, la comarca del Pallars Sobirà. Neix a una alçada de 2 ...

Barranc del Clot de les Bruixes

El Barranc del Clot de les Bruixes és un corrent fluvial del Pallars Sobirà, que neix al vessant sud de la Torreta de lOrri i baixa pel Clot de les Bruixes fins a desembocar al barranc de Coma-sarrera a cota 1.500.

Noguera de Cardós

La Noguera de Cardós és un riu pirinenc del Pallars Sobirà afluent, per lesquerra, de la Noguera Pallaresa, a Llavorsí. Vertebra la Vall de Cardós i discorre pels termes municipals de Lladorre, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Tírvia i Llavorsí ...

Riu dEstaon

Neix als Estanys de Campirme 2.339 msnm, en el vessant septentrional del pic de Campirme que li dona nom. Després de la seva formació aboca les seves aigües en lEstany de Soliguera 2.213 msnm, continuant més avall per la canal que forma la vall i ...

Noguera de Vallferrera

La Noguera de Vallferrera és un riu pirinenc que neix al circ de Baiau, al nord-est del Pallars Sobirà i suneix la Noguera de Cardós per lesquerra. La seva conca és constituïda per la Vall Ferrera, que li dóna el nom, i que comprèn un desnivell d ...

Riu Escrita

El riu Escrita és un afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, del terme municipal dEspot, la comarca del Pallars Sobirà. Forma part de la Vall dÀneu. Es forma la sortida de lEstany de Sant Maurici 1910 msnm, al Parc Nacional dAigüestortes i ...

Riu de Romedo

El riu de Romedo és un riu dalta muntanya que neix a lestany de Romedo de Baix a una altitud de 2.008 metres. Suneix al riu de Broate als 1.490 metres, just abans del Pla de Boavi. La conca hidrogràfica del riu està limitada per la carena divisòr ...

Riu de Tavascan

El riu de Tavascan és un riu dalta muntanya que neix de la confluència dels emissaris dels estanys de capçalera de la vall de Tavascan, situats entre els 2.000 i els 2.500 metres daltitud. Els principals emissaris que formen el riu són el torrent ...

Vall de la Bonaigua

La vall de la Bonaigua és una de les valls amb més renom del Pirineu català, per ser la via de comunicació principal entre la vall d’Aran i la resta del país. Situada al sud de la serralada del Pirineus, el seu origen és glacial, com la majoria d ...

Coma de Burg

La Coma de Burg és una de les principals unitats geogràfiques que configuren la comarca del Pallars Sobirà. Correspon gairebé del tot al terme municipal de Farrera. Juntament amb la Vall Ferrera i la Vall de Cardós forma la unitat geogràfica que ...

Vallat dEstaon

El Vallat dEstaon és una vall del terme municipal de Vall Cardós, la comarca del Pallars Sobirà. És una vall secundària de la Vall de Cardós, però que conforma un espai amb molta personalitat a dins de la Vall de Cardós. Contenia tot lantic munic ...

Vall Ferrera

La Vall Ferrera és una subcomarca situada en el sector septentrional del Pallars Sobirà. És una de les valls profundes que solquen el Pirineu axial, al vessant meridional amb forma de falç oberta a llevant. Comprèn el terme municipal dAlins.

La Ribalera

La Ribalera és una de les principals unitats geogràfiques que configuren la comarca del Pallars Sobirà. Correspon als termes municipals de Llavorsí i Farrera, a més de la part alta, on fa de límit municipal i comarcal, amb el terme de Montferrer ...

Vall de Siarb

La Vall de Siarb és una vall situada la comarca del Pallars Sobirà al vessant sud-oest del port del Cantó, un port històric que ha comunicat dues capitals de comarca com són La Seu dUrgell i Sort. La Vall de Siarb sinclou dins del parc del Parc N ...

Vall dUnarre

La Vall dUnarre és una vall pirinenca dorigen glacial, amb orientació nord-sud i al final oberta cap al sud oest, ubicada al municipi de La Guingueta dÀneu, la comarca del Pallars Sobirà. Es troba encaixada entre les serres de serra de Campirme a ...

Estanyol del Vilar

L estanyol del Vilar és lestanyol més conegut de la comarca del Pla de lEstany. Es troba just la riba sud de lestany, i, igual que el mateix estany, recorda la forma dun 8 degut a les dues cubetes que el formen. Laigua entra pel fons daquestes i ...

Serra de la Fatarella

La Serra de la Fatarella està situada al nord de la comarca de la Ribera dEbre, just al damunt del poble que porta el mateix nom: La Fatarella. També està inclosa la comarca de Terra Alta. En un dels punts més alts del serrat es troba lermita de ...

Riu Segadell

El Riu Segadell és un riu dels termes municipals de Pardines i Ribes de Freser, la comarca catalana del Ripollès. Constitueix leix vertebrador de la Vall del Segadell. Es forma en el terme de Pardines, entre la Collada Verda i els Plans de Pòrtol ...

Serra de la Balmeta (Setcases)

La Serra de la Balmeta és una serra situada al municipi de Setcases la comarca del Ripollès, amb una elevació màxima de 2.375 metres. Sorienta en direcció nord-sud al costat sud-oest del Costabona. En el seu punt més meridional trobem la Collada ...

Serra de Montgrony

La Serra de Montgrony és una serra situada a cavall de les comarques del Berguedà i del Ripollès, als municipis de Castellar de nHug i als municipis de Campelles, Gombrèn, Planoles i Toses, des del coll de la Creueta a 1.921.7 m., fins que acaba ...

Serra dels Pedregals

La Serra dels Pedregals és una serra situada al nord-oest del municipi dAlmacelles, amb una elevació màxima de 316 metres. Està situada la mateixa cota que el Pla dAlmacelles i finalitza a uns 500 metres del nucli urbà, on hi havia situat un anti ...

Riera dArbúcies

La riera dArbúcies neix al coll de Sant Marçal, sota el massís de les Agudes, i recorre de dalt a baix tot el terme municipal dArbúcies. Al llarg del seu recorregut rep aigües de la riera Xica, de la riera de la Pineda i de la riera de les Truite ...

Riera de Riudevila

La Riera de Riudevila és un afluent de lOnyar. Neix al Veïnat de les Fonts al nord de Salitja en un dels contraforts del volcà de la Crosa i desemboca a lOnyar a Riudellots de la Selva al nord del Veïnat de lEstació. Passa sota el pont de Riudevi ...

Serrat de la Creueta (Sant Llorenç de Morunys)

El Serrat de la Creueta és una serra de la Vall de Lord situada al municipi de Sant Llorenç de Morunys, amb una elevació màxima de 1.053.8 metres. De direcció predominant oest-est 280º - 100º sinicia a poc més de 150 metres a llevant de lermita d ...

Lac de Mar

El Lac de Mar és un llac glacial que es troba al Circ de Restanca, al llarg duna vall penjada sobre lestany de la Restanca. És un estany allargat i orientat de sud oest a nord est. La seva altitud és 2.248 metres i la seva superfície és de 37.66 ...

Estanh de Montcasau

L estanh de Montcasau és un estany pirinenc la llera del riu Loseron. Està situat al Pla de Loseron, als peus del Tuc de Salana, dins el terme del municipi de Naut Aran la Vall dAran. Forma part de la capçalera de Valarties. Pertany la zona perif ...

Terçó

Un terçó és una divisió geogràfica pròpia de la Vall dAran. Va estar vigent des de la concessió de la Querimònia, el 1313, fins a labolició el 1834 amb la nova divisió provincial. Sha mantingut tradicionalment com a element identitari i es va res ...

Jaciment arqueològic de Can Gambús

En el paratge de Can Gambús i amb motiu dun projecte de transformació urbanística daquest sector, entre els anys 2003-2007 es van fer tres intervencions arqueològiques preventives que van permetre documentar un gran jaciment arqueològic, format p ...

Ègosa

Ègosa és un assentament dels laietans, citat per Claudi Ptolemeu en la seva Geografia, situat en terrenys de lactual ciutat de Terrassa. Se nhan trobat algunes peces de ceràmica amb inscripcions ibèriques la confluència dels torrents de Vallparad ...

Torrent de Colobrers

El torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca o torrent de Can Pagès, és un curs daigua del Vallès Occidental. És un dels espais més valorats del rodal sabadellenc. Té uns 6 km de longitud. Neix la serra del Vent, de Ca ...

Torrent de Pegueres

El torrent de Pegueres és un curs daigua del terme de Castellbisbal que desemboca al riu Llobregat. Aquest és un dels torrents més espectaculars del terme. Les parets verticals que creixen la part nord del torrent donen una majestuositat que no e ...