ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 230

Femu a Corsica

Femu a Corsica és una coalició política corsa constituïda per primera vegada per concórrer a les eleccions a lAssemblea de Còrsega de 2010. És la primera força política de lAssemblea de Còrsega amb 18 consellers.

Front Regionalista Cors

Front Regionalista Cors fou un grup nacionalista cors creat el 1966 de la unió de la Unió Corsa de Charles Santoni, CEDIC i Jeune Corse, de Paul-Marc Seta. El cap fou lindependentista Sanguinetti, però els dirigents més visibles foren els germans ...

Partit Cors Autonomista

El Partit Cors Autonomista és el nom que va adoptar des del 1927 el Partit Cors dAcció, fundat i dirigit per Petru Rocca el 1922. Aquest nou partit tenia un programa i una orientació ideològica més precisos, però una vaga proposta socioeconòmica, ...

Partit Cors dAcció

El Partit Cors dAcció fou un partit polític cors de caràcter autonomista, fundat per Petru Rocca i Matteu Rocca el 1922. Era inspirat en el Partito Sardo dAzione PSDAZ, amb qui mantenia relacions força cordials, i en el Partit Autonomista Bretó. ...

Partit de la Nació Corsa

El Partit de la Nació Corsa fou un partit polític nacionalista cors. Fou creat a Corte el 24 de juliol de 2002 de la fusió dUnió del Poble Cors, dA Scelta Nova i dA Mossa Naziunale. El seu congrés fundador va tenir lloc a Furiani el 7 de desembre ...

Partit del Poble Cors

El Partit del Poble Cors fou un partit polític cors. Fou fundat per Dominique Alfonsi el 1973 a partir del Front Regionalista Cors, de tendència marxista i que reclama per a Còrsega autonomia interna en el quadre de França. Tenia uns 200 militant ...

Hotel Concorde Lafayette

L hotel Concorde La Fayette és un gratacel situat a París, a França, al 17è districte prop de la porte Maillot. Amb els seus 137m dalçària, es tracta de lhotel més alt de França i del 3r edifici de la ciutat de París després de la torre Eiffel i ...

Orgues de Flandre

Construïdes al 19è districte, per larquitecte Martin van Trek als 67-107 de lavenue de Flandre i 14-24 de la rue Archereau, i inaugurades entre 1974 i 1980, es tracta de quatre torres dhabitatges en copropietat, enmig dun conjunt dallotjaments so ...

Tour Super-Italie

La tour Super-Italie és un gratacel construït per larquitecte Maurice Novarina principalment residencial, situat al 13è districte de París, a França. Acabat el febrer de 1974, duna alçada total de 112 m, Super-Italie és la torre més alta de loper ...

Tour Zamansky

La tour Zamansky és un gratacel administratiu situat enmig del campus de Jussieu, al 5è districte de París, a França. Porta el nom del degà de la universitat de lèpoca. Aquest gratacel està compost duna planta baixa, de 2 mezzanines, de 25 pisos ...

Pierre Aylagas

Va treballar com a professor de matemàtiques de 1963 a 2000, però ha estat més conegut com a assessor tècnic de rugbi de 1976 à 2000 i antic jugador i després entrenador de lÉtoile Sportive Catalane dArgelers. També ha estat entrenador de la sele ...

Joan Bourrat

Estudià al Collège de Perpignan abans dentrar el 1876 a l"École des Arts et Métiers" dAis de Provença. Shi titulà denginyer el 1879 i entrà a lAdministració dObres Públiques. Entre el 1888 i el 1896 es dedicà als ferrocarrils. Estudià el traçat p ...

François Calvet

Fou elegit diputat per la tercera circumscripció dels Pirineus Orientals a les eleccions legislatives franceses de 1993 dins les llistes del Partit Republicà. A les eleccions regionals franceses de 1992 i 1998 fou elegit diputat del Consell Regio ...

Jean Codognès

És un advocat de prestigi, militant del Partit Socialista i proper a Martine Aubry i Arnaud Montebourg. Fou elegit diputat per la segona circumscripció dels Pirineus Orientals a les eleccions legislatives franceses de 1997. A lAssemblea Nacional ...

Frederic Escanyé

Frederic Escanyé era fill de Ferdinand Escanyé, diputat durant la Monarquia de Juliol, i el nét de Sébastien Escanyé, diputat en lAssemblea Legislativa del 1791. Treballà com a advocat a Perpinyà, on fou membre de la comissió municipal des del 4 ...

Jacqueline Irles

Jacqueline Irles és una política nord-catalana. De 1995 a 1999 fou regidora de Vilanova de Raò, el 1999-2001 en fou tinent dalcalde i entre 2001 i 2008 en fou alcaldessa. Fou elegida diputada per la quarta circumscripció dels Pirineus Orientals a ...

Daniel Mach

Daniel Mach és un polític francès i nord-català, alcalde de Pollestres i exdiputat a lAssemblea Nacional Francesa.

Josep Marie

Ocupava un càrrec administratiu quan el 21 dabril del 1789 assistí a lassemblea general de la noblesa del Rosselló, reunida per elegir els diputats als Estats Generals. En sortí elegit diputat en representació del departament dels Pirineus Orient ...

Ségolène Neuville

Ségolène Neuville és una política francesa, diputada a lAssemblea Nacional per la Catalunya del Nord i secretària destat del govern de França.

Robert Olive

Robert Olive és un polític català, membre del Partit Socialista francès i diputat a lAssemblea Nacional Francesa.

Hippolyte Picas

Hippolyte Picas fou un polític i advocat nord-català, diputat la Cambra de Diputats durant la Segona República Francesa.

Fernand Siré

Ha estat alcalde de Sant Llorenç de la Salanca des del 19 de març del 2001 i vicepresident de la Communauté de communes Salanque Méditerrannée una mancomunitat de serveis supra-municipal de l1 de juliol del 2000 a l1 de juny del 2006. Es presentà ...

Ambivarets

Els ambivarets eren un petit poble gal de la Gàl lia, client dels puixants hedus, que els van agrupar dins de la coalició contra els romans lany 52 a. C. El seu territori dins de la regió dels hedus no està localitzat amb precisió. Són coneguts p ...

Meldes

Els meldes eren un poble de la Gàl lia Cèltica o Lugdunense, que tenia per capital Iatinum. En parla Claudi Ptolemeu. Eren veïns els parisis i de la regió del Marne Matrona, però el text de Ptolemeu és molt confós, i Estrabó, que també en parla, ...

Calpe (pilar)

Calpe és lantic nom de Gibraltar. Constituí el pilar nord dallò que els antics anomenaren Pilars o Columnes dHèrcules. El territori va pertànyer al Bastetans. Sembla que el nom dels dos pilars és el mateix, i derivaria de la paraula púnica "munta ...

Ilipa

Ilipa fou una ciutat dHispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després fou part de la província dHispània Ulterior i del convent jurídic dHispalis, situada la dreta del riu Betis. la rodalia tenia mines de plata. Les seves ...

Illiturgis

Illiturgis fou una ciutat de la Bètica esmentada també com Iliturgis, Iliturgi, Ilurgia, Ilourgeia i Ilourgis. Era al nord del riu Betis la via de Còrdova a Castulo. Es va entregar als romans la Segona Guerra Púnica junt amb Castulo i Mentesa, i ...

Maenoba

Maenoba, possiblement la moderna Torre del Mar, fou una ciutat dels bàstuls la costa sud de la Bètica. El riu de la seva vora es deia també Maenoba. Altres la situen la vora del riu que avui es diu Guadiamar. Maenobora esmentada com a ciutat dels ...

Munda (Bètica)

Munda fou una antiga ciutat dHispània, la Bètica. Fou colònia romana i pertanyia al convent dAstigi. Correspon amb lactual municipi de Montilla. Fou famosa per tres batalles lliurades la rodalia: la segona batalla de Munda, el 181 aC, Tiberi Semp ...

Salpensa

Salpesa fou una ciutat de la Bètica romana, localitzada dins de lactual terme municipal dUtrera, la zona de Casa Coria, amb nucli principal al turó de Casar. El seu període més pròsper va poder coincidir amb lèpoca flàvia, quan després de concedi ...

Secunda

Secunda fou una població romana propera a Còrdova la riba esquerra del Guadalquivir. Es creu que tenia unes muralles. Els àrabs la van anomenar Xaqunda. És famosa per la batalla que en aquest lloc van lliurar Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí i a ...

Tiberi Claudi Càndid

Tiberi Claudi Càndid va ser governador de la Tarraconense entre el 192 i el 197. Després de la mort de Publi Helvi Pèrtinax i Didi Julià el 193 va donar suport la candidatura de Septimi Sever com a emperador, rebent la tasca deliminar al general ...

Heraclea Cacabària

Heracleia Cacabaria era una ciutat dorigen grec, la Gàl lia Narbonesa. Plini el Vell ha conservat la tradició duna ciutat anomenada Heraclea situada la boca del Roine, però no en diu res més. Esteve de Bizanci cita una ciutat de nom Heraclea que ...

Selinunt

Selinunt fou una de les principals ciutats gregues de Sicília la costa sud-oest, la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a loest dHipses. Selinunt, en el període clàssic, va ser un ric centre comercial de la Magna Grècia. Va tenir un confli ...

Nicomèdia

Nicomèdia fou la capital de Bitínia, situada la costa nord-est del golf dAstacos, la Propòntida. Lisímac de Tràcia va destruir la ciutat dAstacos, al sud-est de la futura Nicomedeia, i el 264 aC el rei Nicomedes I de Bitínia va construir la ciuta ...

Imperi Britànic

L Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. El seu màxim auge va produir-se a principis del segle xx, quan gairebé ab ...

9è/12è Regiment de llancers

El 9è/12è Regiment de llancers és un regiment de cavalleria de lexèrcit britànic, format el 1960 a partir de la fusió del 9è de llancers reials de la Reina i el 12è de llancers reials. Actualment realitza tasques de reconeixement i disposa del CV ...

Estatut de Westminster de 1931

L Estatut de Westminster de 1931 és una Acta del Parlament del Regne Unit que va establir un estatus digualtat legislativa entre els dominis autogovernats de lImperi Britànic i el Regne Unit. LEstatut es va convertir en llei interna o domèstica d ...

Menorca sota domini britànic

Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle - el xviii - de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de larxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per un ...

Regne dAnglaterra

El Regne dAnglaterra fou un estat a loest dEuropa que ocupà la major part de lilla de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de lactual França i que existí entre el segle x i el segle xviii, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gr ...

Època Tudor

L època Tudor és aquell període de la història dAnglaterra que sestén des del 1485 al 1603. Deu el seu nom al fet que aquesta època coincideix amb el govern de la Dinastia Tudor al país. La reforma protestant de lilla, precisament, va començar du ...

Restauració anglesa

La Restauració anglesa és un episodi de la història dAnglaterra que va començar lany 1660, en què la monarquia va ser restaurada sota el regnat de Carles II dAnglaterra, després de la Primera revolució anglesa i lInterregne anglès. El terme "Rest ...

Comtat de Blois

El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900. El primer vescomte del qual hi ha notícies és Garnegaud, mort el 906. El seu successor fou el cavaller borgonyó Tibau el Vell que va rebre també el vescomtat de Tours ...

Comtat de Castres

El comtat de Castres fou una jurisdicció feudal que era un senyoriu i fou creada com a comtat el 1359 per a Joan VI de Vendôme. Va passar per matrimoni als comtes de la Marca i després la casa dArmanyac representada pel comte Bernat III de Pardia ...

Comtat de la Mark

El Comtat de la Mark era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia. El comtat es trobava la vall del Ruhr, del Volme i del Lenne entre el País de Recklinghausen, la ciutat lliure de Dortmund, del princi ...

Ducat de Medina-Sidonia

El Ducat de Medina-Sidonia és un títol nobiliari hereditari del Regne dEspanya atorgat pel rei Joan II de Castella a Juan Alonso Pérez de Guzmán, III comte de Niebla, el dia 17 de febrer de 1445, com a premi als serveis realitzats la Corona. El n ...

Ducat de Baviera

El territori bavarès, que formava part de la província romana de Rètia, va ser ocupada per diverses tribus germàniques procedents de la zona de Bohèmia que shi establiren i formaren el poble dels baiuvarii, o bàvars. Són mencionats la història de ...

Baviera-Landshut

Baviera-Landshut fou una línia de ducs de Baviera. La primera vegada va sorgir per divisió de la Baixa Baviera el 1353 i va durar fins la partició de 1392. Els ducs foren: 1353-1375: Esteve II 1375-1392: Esteve III, Frederic i Joan II, junts El 1 ...

Baviera-Landshut-Ingolstadt

Baviera-Landshut-Ingolstadt fou una línia ducal de Baviera sorgida de facto el 1445 i formalment el 1447, per lannexió de Baviera-Ingolstadt a Baviera-Landshut. Com que aquest darrer ducat fou el beneficat, sovint sesmenta al ducat unit només com ...

Baviera-Munic

Baviera-Munic, en alemany Bayern-München, fou una línia de ducs de Baviera que va existir des de la partició de 1392 fins al 1503. El 1429 va adquirir la major part dels territoris de lextingida línia de Baviera-Straubing i del 1467 al 1501 se li ...