ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 291

Fulgenci Coll Bucher

Fulgenci Coll Bucher és un militar mallorquí que fins a lany 2012 va ocupar el càrrec de Cap dEstat Major de lExèrcit de Terra a lExèrcit espanyol. Fou nomenat el dia del seu seixantè aniversari, el 18 de juliol de 2008. Abans dassumir aquest càr ...

Gonzalo Fernández de Córdoba y Ziburu

Gonzalo Fernández de Córdoba y Ziburu va ser un militar espanyol, cap dEstat Major de lExèrcit de Terra en els darrers anys del franquisme. Era fill de Joaquín María Fernández de Córdoba y Quesada, tinent coronel de cavalleria i gentilhome del re ...

Tomás de Liniers y Pidal

Tomás de Liniers y Pidal va ser un militar espanyol, cap dEstat Major de lExèrcit de Terra durant la transició democràtica. Era fill del comandant de cavalleria Tomás de Liniers y Muguiro 1887-1941 i nét dAlejandro Pidal y Mon. Va ingressar a lAc ...

Julián González Parrado

Julián González Parrado fou un militar espanyol, Cap dEstat Major de lExèrcit de Terra i senador durant la restauració borbònica.

Fernando Alejandre Martínez

Fernando Alejandre Martínez és un militar espanyol de lExèrcit de Terra, amb ocupació de general dexèrcit, que actualment ocupa la prefectura de lEstat Major de la Defensa des del seu nomenament el 24 de març de 2017. Va prendre possessió daquest ...

Centurió

El centurió era un oficial de lexèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats. En la seva tasca estava assistit p ...

Just Catoni

Just Catoni va ser un centurió romà de les legions pannònies que es van revoltar al pujar al tron Tiberi lany 14. Quan la revolta va ser controlada per Drus, va ser un dels comissionats pels rebels per anar a veure a Tiberi i demanar perdó. Les s ...

Marc Centeni Pènula

Marc Centeni Pènula va ser un militar romà del segle iii aC. Era el primer centurió dels triarii primi pili que havia complert el seu temps denrolament en el qual es va distingir per la seva valentia. El senat romà li va donar el comandament de v ...

Titini (centurió)

Titini era un centurió romà de lexèrcit república de Cassi, present la batalla de Filipos lany 42 aC. Cassi, després de la seva derrota el va enviar a veure com li havia anat a Brut, i con que el centurió no va tornar de seguida, va suposar que B ...

Publi Matiè

Publi Matiè va ser un tribú militar de lexèrcit de Publi Escipió. Va ser enviat juntament amb Marc Sergi, un altre tribú militar, davant el governador propretor de Rhegium, Quint Plemini, per a ordenar-li de cooperar en la conquesta de Locri. Des ...

Luci Vipstà Messal·la

Luci Vipstà Messal la era un tribú legionari a lexèrcit de Vespasià lany 70. Va rescatar el llegat Aponi Saturní de la fúria dels soldats que sospitaven que estava en tractes amb el partit de Vitel li. Vipstà era "germà" potser cosí o parent dAqu ...

Nicèfor Diògenes

Nicèfor Diògenes, en grec medieval Νικηφόρος Διογένης, va ser un príncep de lImperi Romà dOrient, fill de lemperador Romà IV Diògenes i dEudòcia Macrembolites. Era porfirogènit, nascut cap al 1068 i germanastre de lemperador Miquel VII Ducas.

Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét

Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, el Comte Mal, segon comte de Santa Maria de Formiguera, fou un noble i militar. Cavaller de lorde de Calatrava. Engrandí el casal de Can Formiguera comprant diversos edificis contigus. Recl ...

Pere Descatlar i de Santa Coloma

Pere Descatlar i de Santa Coloma fou un cavaller mallorquí al servei dAlfons el Magnànim, mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial de Mallorca. Pere Descatlar era fill de Pere Descatlar, senyor de Sa Vall, ses Salines, sa Barrala, Massanell ...

Joan de Mallorca

Es desconeix la data del seu naixement. Lany 1344 es trobava al costat del seu germà Jaume III durant la campanya del Rosselló. Joan fou un dels nobles que participà en nom del rei de Mallorca en el desafiament contra Pere de Xèrica, junt amb Art ...

Rosario Nadal

María del Rosario Nadal i Fuster de Puigdorfila, també coneguda com la Princesa de Preslav, és una assessora espanyola, directora dart i model. Va ser mussa del dissenyador Valentino, i treballa com a assessora independent per a col leccionistes ...

Joan II dEmpúries

Fill primogènit de Joan I dEmpúries i la seva segona muller, la infanta Joana dAragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Heretà el comtat dEmpúries la mort del seu pare, que fou empresonat pel rei Joan I per una presumpta col laboració amb lenemic ...

Pere III dEmpúries

Pere III fou comte dEmpúries. Fill segon de Joan I dEmpúries i la seva segona muller, la infanta Joana dAragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Pere III heretà el comtat dEmpúries la mort del seu germà Joan II dEmpúries, on tan sols fou comte dur ...

Alaric I dEmpúries

Alaric I dEmpúries, comte dEmpúries i comte de Rosselló. Es casà amb Rotruda, filla de Berà, primer comte de Barcelona, amb qui va tenir diversos fills: Oriol Radlinda: casada amb Radulf de Besalú, fill del comte Sunifred dUrgell i germà de Guifr ...

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte dEmpúries. Quan la regió va quedar estabilitzada, després de ser conquerida pels francs, el pagus dEmpúries es va separar del comtat de Girona i Ermenguer, que és probable que fos un noble got local, en fou nomenat c ...

Estefania Ramon

Estefania Ramon o Estefania de Barcelona, filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. Casada el 1020 amb Roger de Tosny, noble normand al servei de la seva mare.

Guillemona de Togores

Guillemona de Togores. Filla de Pere de Barberà i dama de la reina de Sicília, va pertànyer la noblesa del Vallès i va estar casada amb el cavaller Francesc de Togores, senyor del Castell dArraona de Sabadell.

Bernat Hug de Serrallonga

Bernat Hug de Serrallonga Magnat. Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard del rei Jaume I. Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys. Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del pat ...

Simó de Vallgornera i de Castellvell

Simó de Vallgornera i de Castellvell va ser un noble nord-català que lluità a Itàlia al costat del rei Alfons IV de Catalunya.

Guillem I de Bellême

Guillem fou un vassall fidel del duc de Normandia Ricard II, mort el 1026. En data indeterminada abans de 1026, Guillem de Bellême apareix combatent al seu senyor feudal, Heribert I del Maine anomenat "Despertagos", segons sembla a causa de lenfr ...

Ives I de Belleme

Segons les cròniques medievals normandes, Yves I de Bellême hauria estat un personatge clau en la fugida del jove duc normand Ricard I de Normandia 942-996. Aquest darrer fou criat la cort del rei de França Lluís IV dUltramar després de la mort d ...

Ives II de Bellême

Yves o Ives II de Bellême va ser bisbe de Sées i senyor de Bellême i possible dAlençon, sota Guillem el Conqueridor, duc de Normandia

Robert I de Bellême

Vers 1027-1035, per ordre del seu pare Guillem I de Bellême, va combatre els fidels del duc de Normandia, Robert el Magnífic. Acompanyat del seu germà gran Folc, els va lliurar batalla a Sant-Quentin-de-Blavou Orne, anomenada batalla de Ballon, o ...

Hug III de Lusignan

Hug III de Lusignan, anomenat Albus, va ser senyor de Lusignan, probablement el fill i successor dHug II. Va confirmar la donació dun dels seus vassalls de lesglésia de Mezeaux a labadia de Saint-Cyprien i va concedir a labadia el bosc i el camí ...

Artxil de Kakhètia

Artxil I de Kakhètia el Màrtir dit també el Sant fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels cosròides. Segons la Crònica georgiana, va regnar 50 anys. Lany de la seva mort sha fixat el 744/748, o el 786 segons la cronologia rectificada de Cyr ...

Ciríac I de Kakhètia

Ciríac I de Kakhètia fou un príncep deKakhètia i el fundador de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides, que va regnar del 893 al 918.

Ciríac II de Kakhètia

Ciríac II era el fill i successor de Phadla II de Kakhètia. El seu llarg regnat va marcat per la revolta dels Gardabanians que van cridar en ajut al rei Jordi II dAbkhàzia. Aquest últim va entrar a Kakhètia, i va assolar i saquejar el país, retor ...

Ciríac III de Kakhètia

Ciríac III de Kakhètia dit el Gran fou un rei de Kakhètia de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides del 1014 al 1029/1039. Ciríac III era el fill del "Corbisbe" David de Kakhètia. Va succeir al seu pare com "Príncep i Corbisbe" de Kakhètia men ...

David de Kakhètia

David de Kakhètia fou un korikoz i rei de Kakhètia de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides del 976 al 1010.

Esteve II de Kakhètia

Esteve II de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 685 al 736 segon Cyril Toumanoff. Va reclamar el càrrec de príncep-primat dIbèria com Esteve III dIberia, però mai el va arribar a exercir. La Cròni ...

Gabriel de Kakhètia

Gabriel de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de 861 a 881. Nebot i successor de Samuel Donauri, fou el quart corbisbe de Kakhètia. Contràriament al seu predecessor, fou enemic del émir musulmà de Tiflis, Gabloutz, un parent de Ishaq ben Ismail, ...

Grigol de Kakhètia

Grigol o Gregori era un simple eristavi de Kakhètia. Va aprofitar a profit la debilitació de la influència que exercien els cosròides sobre Ibèria en el temps del príncep Juansxer de Kakhètia que havia de fer front a les invasions dels khàzars i ...

Joan de Kakhètia

Joan o Ioanes de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia vers 786 a 790. Era el fill gran dArtxil de Kakhètia, el Màrtir o el Sant, i va regnar conjuntament amb el seu germà més petit Juansxer. La Crònica georgiana diu que fugint dels àrabs es va ret ...

Juansxer de Kakhètia

Juansxer de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia del 786 al 807. Fou el darrer representant de la dinastia dels cosròides. Era el fill petit dArtxil de Kakhètia el Màrtir, i va regnar conjuntament amb el seu germà gran Joan de Kakhètia. La Crònica ...

Mirian de Kakhètia

Mirian o Mihr I de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de la dinastia cosròida que va regnar entre 736 i 741 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff. Segons la Crònica georgiana, Mihr era el fill gran del príncep Esteve II de Kakhèt ...

Padala I de Kakhètia

Padala I de Kakhètia fou un príncep deKakhètia de 881 a 893. El nom apareix com Padala, Padla, Phadla, Fadla, Fadala i Phadala. Padala Arevmaneli, "home prudent i experimentat" segons la Crònica georgiana, però del qual lorigen és desconegut, esd ...

Padala II de Kakhètia

Padala II de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dita dels Ciriàquides o Kyriàcides. Va regnar del 918 a 929. El nom apareix com Padala, Padla, Phadla, Fadla, Fadala i Phadala. Padala II era el fill i successor de Ciríac I de Kakhè ...

Samuel de Kakhètia

Samuel de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de 839 a 861. Fou elegit "corbisbe" després de la mort de Vatxé Kabulidzé pels clans gardabanians que controlaven el poder a Kakhètia. Aliat amb lemirat de Tblisi o Tiflis, aleshores governat per lemi ...

Vatxe de Kakhètia

Vatxe I de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia del 827 a 839. Vatxe era fill dun noble de nom Joan Kvabulidzé. Fou elegit lany 827 "Corbisbe" la mort de Grigol de Kakhètia gràcies al suport dels clans gardabanians. Governa fins la seva mort lany ...

Adelaida de Rheinfelden

Adelaida de Rheinfelden o Adelaida de Suàbia, en hongarès Adelheid von Rheinfelden, Adelheid von Schwaben, nascuda circa el 1060 i morta el maig de 1090, va ser reina consort del Regne dHongria com a esposa del rei Ladislau I dHongria. Adelaida v ...

Alberto I Pio

Alberto I Pio "il Vecchio" era fill de Marco I Pio, que el va associar al govern el 1418 i va succeir al seu pare el 1428 associat amb els seus germans Giberto II Pio i Galasso II Pio. Fou el primer a usar el cognom Pio da Savoia per concessió de ...

Galasso II Pio

Galasso II Pio era fill de Marco I Pio i el 1418 fou associat al govern pel seu pare junt amb els seus germans Giovanni Pio, Alberto I Pio, i Giberto II Pio. El primer va morir el mateix any però els altres tres van restar associats al pare al qu ...

Giberto I Pio

Giberto I Pio va succeir al seu pare Galasso I Pio com a senyor de Carpi el 1367 rebent la investidura formal el 8 dagost de 1387 amb Novi, Fossoli, Gorgatello, Santo Stefano e Rovereto. Ambaixador de la ciutat dUrbino a Florència el 1386. Es va ...

Giberto II Pio

Giberto II Pio, fill de Marco I Pio, fou consenyor de Carpi el 1418 associat als seus germans Giovanni Pio, Alberto I Pio, i Galasso II Pio. El primer va morir el mateix any però els altres tres van restar associats al pare al que van succeir en ...

Alberget I Manfredi

Alberget I Manfredi va ser fill de Francesc I Manfredi. Va ser senyor sobirà de Faenza del 1327 fins al 23 de juliol de 1328. Va ser també senyor de Marradi i Biforco, i de part de Calamello, Cavina, Cerfognano, Montemaggiore i Fornazzano el 1320 ...