ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 396

Membrana serosa

En anatomia i histologia, una membrana serosa és una membrana de teixit llis que consisteix en dues capes de mesoteli, que secreten un líquid serós. Es pot parlar de dos tipus de membranes seroses, encara que en realitat es tracta de la mateixa m ...

Membrana sinovial

La membrana sinovial és una capa de teixit conjuntiu que envolta les cavitats de les articulacions, els embolcalls dels tendons i les bosses plenes de líquid entre els tendons i els ossos. La membrana sinovial produeix la sinòvia, un líquid viscó ...

Múscul esquelètic

El múscul esquelètic és un tipus de teixit muscular estriat que presenten els músculs units a lesquelet. Està format per cèl lules o fibres allargades i multinucleades que situen els seus nuclis la perifèria. Obeeixen a lorganització de proteïnes ...

Teixit adipós blanc

El teixit adipós blanc és el principal teixit de reserva en mamífers, acumulant grans quantitats de triacilglicèrids en el citoplasma de les seves cèl lules, dins duna gran vesícula lipídica que ocupa la major part de la cèl lula o adipòcit. El p ...

Teixit adipós marró

El teixit adipós marró és un dels dos tipus de teixit adipós que es coneixen). El seu paper en lorganisme és ben diferent al del teixit adipós blanc. Si la funció del blanc és emmagatzemar triglicèrids com a reserva per subsistir en èpoques desca ...

Teixit conjuntiu

El teixit connectiu o teixit conjuntiu és aquell teixit lorigen del qual és el mesènquima embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de lorganisme, lintercanvi de nutrients, la defensa contra infeccio ...

Teixit ossi

El teixit ossi és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una matriu extracel lular i calcificada amb cèl lules allotjades en llacunes. Aquest tipus de teixit respon a estímuls mecànics i a influències metabòliques nutricionals o ...

Teixit tou

En anatomia, els teixits tous són teixits que connecten, donen suport, o envolten altres estructures i òrgans del cos, no essent os. Els teixits tous inclouen els tendons, lligaments, fàscia, pell, teixit connectiu fibrós, greix, i membrana sinov ...

Agnòsia visual

L agnòsia visual també coneguda com a agnòsia òptica és una alteració en la qual es perd la capacitat de reconèixer objectes amb la vista sense tenir cap mena dalteració visual o intel lectual. És un dels molts tipus dagnòsies existents, en aques ...

Encefalopatia de Wernicke

L encefalopatia de Wernicke, anomenada també, Síndrome de Wernicke-Korsakoff o encefalopatia alcohòlica, és un trastorn cerebral desencadenat per un dèficit de tiamina o coneguda també com a vitamina B1. La tiamina és una vitamina que pertany al ...

Trastorn del neurodesenvolupament

Els trastorns del neurodesenvolupament són un conjunt dafeccions mentals les quals produeixen alteracions en el desenvolupament de lindividu. Les deficiències afecten al funcionament personal, social, acadèmic i ocupacional. Les seves causes pode ...

Anfractuositat cerebral

L anfractuositat cerebral és el terme que defineix cada solc o cissura que limita les circumvolucions cerebrals, formant part els diferents lòbuls cerebrals. El còrtex cerebral presenta un aspecte sinuós amb circumvolucions eminències i cissures ...

Àrea 4 de Brodmann

L àrea 4 de Brodmann fa referència a lescorça motriu primària del cervell humà. Es troba la part posterior del lòbul frontal, concretament és part del gir precentral. Els seus límits són: el solc precentral per la part anterior, la fissura interh ...

Àrea 9 de Brodmann

L Àrea 9 de Brodmann és una part concreta del còrtex prefrontal dins dels lòbuls frontals del cervell dels humans i dels altres primats. Exactament ocupa una franja dorsolateral i medial daquesta part del còrtex cerebral. És una de les 52 àrees d ...

Àrea de Broca

L àrea de Broca és la secció del cervell humà involucrada en la producció de la parla, el processament del llenguatge i la comprensió. Encara que, tradicionalment, se lha associada amb la producció de la parla, avui sembla que no és aquesta la se ...

Àrea de Wernicke

L àrea de Wernicke és una part del cervell humà situada a lescorça cerebral en la meitat posterior del gir temporal superior, i la part adjacent del gir temporal mitjà. Correspon a les àrees 22, 39 i 40 de Brodmann. Pertany a lescorça dassociació ...

Àrees de Brodmann

Una àrea de Brodmann és una regió de la citoarquitectura de lescorça cerebral, definida en moltes espècies diferents. La citoarquitectura de lescorça és lorganització de lescorça segons els teixits que tenen cèl lules nervioses. Les àrees de Brod ...

Cos callós

El cos callós, és una massa de substància blanca, situada entre els dos hemisferis cerebrals, formada de fibres transverses dassociació interhemisfèrica. És el conjunt més gran de matèria blanca existent al cervell. Consta dun tronc o segment mit ...

Escorça cerebral

L escorça cerebral o còrtex cerebral és el mantell de teixit nerviós que recobreix la superfície dels hemisferis cerebrals. Assoleix el seu màxim desenvolupament en els primats. Exerceix un paper clau en la memòria, latenció, la percepció de la c ...

Hipocamp (anatomia)

L hipocamp és una estructura del cervell dels humans i altres vertebrats. Forma part del sistema límbic i té un rol important en la consolidació de la memòria a curt i a llarg termini, així com participa en lorientació espacial. Té aspecte deminè ...

Aurícula dreta

Cara inferior: presenta lorifici de la vena cava inferior hi ha la vàlvula dEustaqui, que només tapa parcialment lorifici. Per davant, però per dintre anteromedial respecte a lorifici shi troba lorifici del si coronari, que presenta la vàlvula de ...

Vàlvula cardíaca

Les vàlvules del cor o vàlvules cardíaques es troben en els conductes de sortida de les quatre cavitats del cor on compleixen la finalitat de deixar passar la sang en la direcció correcta, evitant que aquesta flueixi cap enrere. La seva funció és ...

Ametlla

Lametlla, ametla, metla o armela és el fruit de lametller o ametler, encara que també es denomina "ametlla", per extensió, la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l "ametlla" del préssec. Posseeix una pel lícula de color canyella que l ...

Nou (fruit del noguer)

La nou o l anou o la noga és la fruita de closca de qualsevol arbre del gènere Juglans, nom científic de la noguera, el noguer, anouer, anouera, nouer, nouera, anover, anovera, anuer, escaré, noer, nogé, novera, nuguera, nuguero o nuquera. Una no ...

Núcula

Una núcula és un tipus de fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri. La majoria deriven de pistils amb ovari ínfer la paret del qual està endurida. El nom "núcula" prové del llatí i significa "nou petita". És un fruit ...

Llavor de gira-sol

Les pipes, llavors de gira-sol o llavors de meravella o encara pepides o pipides de gira-sol són un fruit sec obtingut de les llavors de la planta anomenada comunament gira-sol. Es consumeixen com a aperitiu, rebutjant el seu embolcall natural. E ...

Aprium

aprium, és un fruit híbrid producte del creuament de pruna i albercoc fet per Floyd Zaiger la dècada de 1980. Es van necessitar diverses generacions de creuaments per a fer el nou fruit. Genèticament és ¼ de prunera i ¾ dalbercoquer. Com en el ca ...

Boysenberry

Un boysenberry és un híbrid entre la gerdera, el Rubus fruticosus i el Loganberry. És un fruit compost gros amb llavors també grosses i color marró fosc.

Olallieberry

Olallieberry o ollalaberry és un creuament entre loganberry i youngberry, cadascun dels quals és la vegada producte dun creuament entre esbarzer i. El creuament original es va fer des de lany 1935 per S. J. Harvey a Oregon amb el programa del Uni ...

Pluot

Un pluot és el nom comercial per una varietat interespecífica de pruna o Plumcot desenvolupada a finals del segle XX per Floyd Zaiger. Als Estats Units es considera com un interespecífic de pruna o plumcot. És un híbrid producte dun creuament com ...

Arteriola interlobel·lar del ronyó

El primer conjunt de vasos sanguinis renals, les arterioles o artèries interlobel lars, es desprenen en angle recte des del costat de les artèries arcuades i es dirigeixen directament a lexterior entre els raigs medul lars de la substància cortic ...

Hil renal

L hil renal és la fissura central encastada del ronyó. La vora medial del ronyó és còncava al centre i convexa cap a qualsevol de les extremitats, que es dirigeix cap endavant i una mica cap avall, i en aquesta part central té aquesta fissura lon ...

Nefró

Un nefró o nefrona és la unitat bàsica estructural i funcional del ronyó. La repetició daquesta unitat dóna lloc als ronyons. Està formada per una càpsula unida a un túbul que desemboca a un tub col lector. Tant la càpsula com el túbul estan envo ...

Cinetoplast

Un cinetoplast és una fragment circular dADN inserit en un gran mitocondri, i que conté diverses còpies del genoma mitocondrial. Els cinetoplasts només es troben en els organismes de la classe kinetoplastea. Generalment es troben localitzats de f ...

Cresta mitocondrial

Les crestes mitocondrials són replecs interns de la membrana mitocondrial interna que defineixen dalguna manera, compartiments la matriu mitocondrial. En ella hi trobem incrustades nombroses proteïnes, incloent lATP sintasa i diversos citocroms. ...

Membrana mitocondrial externa

La membrana mitocondrial externa, és una bicapa lipídica que nengloba tot lorgànul. Té una composició proteïna/fosfolípids semblant la de la membrana plasmàtica eucariota. Conté nombroses proteïnes integrals de membrana com la porina, que contene ...

Membrana mitocondrial interna

La membrana mitocondrial interna forma replecs en la matriu mitocondrial anomenats crestes que compartimenten dalguna manera linterior mitocondrial i permeten una major superfície de membrana que ofereix més espai a lelevat nombre de proteïnes qu ...

Col·lagen

El col lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu. Les fibres de col lagen són unes estructures que proporcionen resistència la ten ...

Col·lagen tipus VI

El col lagen tipus VI és una forma de col lagen principalment associada amb la matriu extracel lular del múscul esquelètic. Està associat amb els gens COL6A1, COL6A2 i COL6A3. Els seus defectes estan associats amb la miopatia de Bethlem i la dist ...

Histona H1

La histona H1 és un dels 5 tipus principals dhistones relacionats en lestructura de la cromatina en les cèl lules eucariotes. Una variant de la histona H1 és la histona H5 que té una estructura i funció similar. Té un domini globular central i cu ...

Histona H3

La histona H3 és una de les 5 principals histones implicades en lestructura de les cromatines de les cèl lules eucariotes. Amb un domini globular principal, disposa duna llarga cua N terminal que linvolucra en lestructura dels nucleosomes. La cua ...

Anticòs anticardiolipina

Els anticossos anticardiolipina són un tipus danticòs de tipus antifosfolípid. Aquest tipus danticossos reconeixen de forma específica els fosfolípids que formen les membranes cel lulars. Els anticossos anticardiolipina reconeixen i ataquen la ca ...

Anticòs mz4

L MZ4 és un anticòs neutralitzador dalguns flavivirus, que pertany al grup danticossos MZ del sistema immunitari. El mecanisme dactuació de lanticòs consisteix en la desintegració de la regió denllaç entre els dominis I-III de la proteïna ZIKVE d ...

Anticòs neutralitzant

Un anticòs neutralitzant és un anticòs que inhibeix o bloqueja la toxicitat duna toxina o la capacitat infectiva i la virulència dun microorganisme, especialment víric. Lacció es basa en el fet que la interacció de lanticòs amb lantigen comporta ...

Anticòs antinuclear

Els anticossos antinuclears són anticossos que ataquen components del nucli de la cèl lula. Hi ha diversos tipus danticossos antinuclears, cadascun dels quals ataca diferents tipus de proteïnes o complexos proteics del nucli. Són els causants de ...

Autoanticòs

Un autoanticòs és un anticòs que actua contra una o més proteïnes de la persona que les va produir. Els autoanticossos tenen les mateixes propietats bioquímiques i propietats fisicoquímiques que qualsevol altre anticòs. La gran diferència està en ...

Cadena lleugera dimmunoglobulina

Una cadena lleugera és una petita subunitat polipèptidica dun anticòs. Un anticòs típic es compon de dues cadenes pesades Ig i dues cadenes lleugeres.

Cadena pesant dimmunoglobulina

En immunologia es denomina cadena pesant a una subunitat polipeptídica gran dun complex de proteïnes com les proteïnes motores o dun anticòs. Un anticòs típic es compon de dues cadenes pesades dimmunoglobulina i dues cadenes lleugeres. Existeixen ...

Canvi de classe dimmunoglobulina

El canvi de classe dimmunoglobulina és un mecanisme biològic que fa canviar lanticòs duna classe a una altra, per exemple, de lisòtip conegut com a IgM a lisòtip anomenat IgG. Durant aquest procés es canvia la porció de regió constant de la caden ...

Crioglobulina

Les crioglobulines són immunoglobulines que experimenten una precipitació reversible amb el refredament. En general, aquesta crioprecipitació es dóna a temperatures inferiors a 10 °C si bé en algun cas es pot donar a 30 °C. Els criteris de positi ...