ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 52

Estat Lliure de Saxònia-Meiningen

L Estat Lliure de Saxònia-Meiningen fou un dels estats territorials que van constituir lanomenada República de Weimar. Va sorgir de lantic Ducat de Saxònia-Meiningen al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembre 1918 fins la seva ...

Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach

L Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach fou un dels estats territorials que van constituir lanomenada República de Weimar. Va sorgir de lantic Gran Ducat de Saxònia al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembre 1918 fins la seva ...

Estat Lliure de Schwarzburg-Rudolstadt

L Estat Lliure de Schwarzburg-Rudolstadt fou un dels estats territorials que van constituir lanomenada República de Weimar. Va sorgir de lantic Principat de Schwarzburg-Rudolstadt al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembre 1918 ...

Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen

L Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen fou un dels estats territorials que van constituir lanomenada República de Weimar. Va sorgir de lantic Principat de Schwarzburg-Sondershausen al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembr ...

Gau de Turíngia

El Gau de Turíngia va ser una divisió administrativa de lAlemanya nazi de 1933 a 1945 a lEstat de Turíngia i també el Regierungsbezirk dErfurt de la Província de Saxònia. Abans daixò, de 1925 a 1933, va ser la subdivisió regional del partit nazi ...

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de lImperi Romà i que van contribuir decisivament la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de ledat mitjana a Europa. Alguns pobles germànics foren els francs, els a ...

Estats de la República de Weimar

Abans de la Primera Guerra Mundial lAlemanya guilleminiana del II Reich estava composta per 22 monarquies a més de tres ciutats lliures i un territori imperial. Amb la fi de la Gran Guerra i el subsegüent Tractat de Versalles Alemanya va perdre u ...

Principat dArches

El principat dArches va néixer el 1608, per la voluntat de Carles III duc de Nevers i de rethel, de resultes de la creació ex-nihilo de la ciutat de Charleville. En una doble sivella del Mosa, shi havien establert la ciutat romana de Castrice Cas ...

Buchsgau

El landgraviat de Buchsgau fou un territori feudal de Suïssa els límits del qual només són coneguts per una descripció del 1428 que el situa entre el Cantó del Jura i lAar des del Siggern prop de Flumenthal, a Erlinsbach El 1040 sesmenta in comit ...

Burgraviat de Meissen

El Burgraviat de Meissen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada la ciutat de Meissen però que després es va estendre a dues porcions de terrenys més al sud-oest de la marca de Meissen. Sesmenta per primer cop el 1068, ...

Castellania de Gant

La castellania de Gant fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. Inicialment fou el domini laic de labadia de Sant Pere de Gant. Com que el càrrec dabat laic de les abadies era generalment hereditari, és possible que els primers ...

Castellania de Lilla

La castellania de Lilla fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes. La castellania es va constituir la segona meitat del segle xi. El primer castellà a vegades vescomte o burggravi fou Roger I que ja ho era el 1097. Apareix esmentat fins al ...

Llista destats del Sacre Imperi Romanogermànic

Els estats del Sacre Imperi Romanogermànic entre el segle X i el XIX mai han estat quantificats. Al segle xviii eren uns 1800 estats. Per tant aquesta llista no és completa. Donat el nombre destats de tota mena a Lorena, Alemanya, Itàlia, Silèsia ...

Regne dArle

El regne dArle va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat la ciutat dArle, establert lany 933 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de linterregne succeït la mort de lemperado ...

Castellania de Saint Omer

la castellania de Saint Omer fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes centrada la moderna saint-Omer. Inicialment part del comtat de Boulogne al segle xi va passar al comte de Flandes que hi va nomenar un castellà. Els castellans van adqu ...

Sisgau

Sisgau, esmentat el 835 com a pagus Sisigavensis, apareix al segle xi com un landgraviat. El 1041 apareix esmentat quan lemperador va donar el comtat dAugst Austgau al bisbat de Basilea. Els límits exactes del landgraviat no es coneixen però el 1 ...

Metro de Lilla

El metro de Lilla és el primer metro del món en utilitzar la tecnologia VAL. El terme VAL és un acrònim que actualment vol dir Vehicle Automàtic Lleuger. Però al començament volia dir Villeneuve-dAscq - Lilla. Alguns estudiants de Villeneuve-dAsc ...

Belgae

Els belgues o belgae eren els membres dun poble antic, assentat a lEuropa occidental poc abans de lera cristiana, concretament la Gàl lia septentrional. A ells es deu el nom de la província romana Gallia Belgica i el de la Bèlgica moderna; avui s ...

Cantó de Belgodère

El cantó de Belgodère és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de lAlta Còrsega i la Col lectivitat Territorial de Còrsega.

Cantó de Calenzana

El cantó de Calenzana és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de lAlta Còrsega i la Col lectivitat Territorial de Còrsega. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de San-Martino-di-Lota

El cantó de San-Martino-di-Lota és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de lAlta Còrsega i la Col lectivitat Territorial de Còrsega. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Vescovato

El cantó de Vescovato és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de lAlta Còrsega i la Col lectivitat Territorial de Còrsega. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Vezzani

El cantó de Vezzani és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de lAlta Còrsega i la Col lectivitat Territorial de Còrsega. Va desaparèixer el 2015.

Cantó dAjaccio-6

El cantó dAjaccio-6 és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de Còrsega del Sud i la regió de Còrsega. Va existir de 1982 a 2015.

Cantó dAjaccio-7

El cantó dAjaccio-7 és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de Còrsega del Sud i la regió de Còrsega. Va existir de 1982 a 2015.

Cantó de Santa-Maria-Siché

El cantó de Santa-Maria-Siché és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de Còrsega del Sud i la regió de Còrsega. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Sartène

El cantó de Sartène és una antiga divisió administrativa francesa situat al departament de Còrsega del Sud i la regió de Còrsega. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Baugé

El cantó de Baugé és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Saumur. Comptava amb 14 municipis i la seu administrativa era Baugé. Va ser abolit el 2015.

Cantó de Châteauneuf-sur-Sarthe

El cantó de Châteauneuf-sur-Sarthe és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira. Té 15 municipis i el cap es Châteauneuf-sur-Sarthe. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Montfaucon-Montigné

El cantó de Montfaucon-Montigné és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Cholet. Té 11 municipis i el cap es Montfaucon-Montigné. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Montreuil-Bellay

El cantó de Montreuil-Bellay és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Saumur. Té 13 municipis i el cap es Montreuil-Bellay. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Montrevault

El cantó de Montrevault és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Cholet. Té 11 municipis i el cap es Montrevault. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Noyant

El cantó de Noyant és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Saumur. Té 15 municipis i el cap es Noyant. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Pouancé

El cantó de Pouancé és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Segré. Té 14 municipis i el cap es Pouancé. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Saint-Florent-le-Vieil

El cantó de Saint-Florent-le-Vieil és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Cholet. Té 11 municipis i el cap es Saint-Florent-le-Vieil. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Saint-Georges-sur-Loire

El cantó de Saint-Georges-sur-Loire és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte dAngers. Té 10 municipis i el cap es Saint-Georges-sur-Loire. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Seiches-sur-le-Loir

El cantó de Seiches-sur-le-Loir és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte dAngers. Té 13 municipis i el cap es Seiches-sur-le-Loir. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Thouarcé

El cantó de Thouarcé és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte dAngers. Té 17 municipis i el cap es Thouarcé. Va desaparèixer el 2015.

Cantó de Vihiers

El cantó de Vihiers és una antiga divisió administrativa francesa del departament de Maine i Loira, situat al districte de Saumur. Té 17 municipis i el cap es Vihiers. Va desaparèixer el 2015.

Principat de Bidaxa

El principat de Bidaxa fou una senyoria feudal entre el Bearn i la Baixa Navarra. La capital era Bidaxa. Els senyors de Gramont governaven un territori aïllat entre Bearn i Dacs. El territori el delimitaven el riu Bidusa Bidouze, els boscos de Mi ...

Principat de Conti

El Principat de Conti fou un domini feudal de França creat per a una branca capeta de Borbó sorgida de la casa de Condé; va agafar el seu nom del poble de Conti-sur-Selles, situat a uns 30 km al sud-oest dAmiens, adquirit per la família Condé a c ...

Principat de Dombes

La sobirania de Dombes, primer senyoria, fou una jurisdicció feudal, al sud de Bresse, a lest del Beaujolais, al nord del Lionès i al sud de Mâcon o Mâconès. Estava format per dotze castells: Ambérieux, Baneins, Beauregard, Chalamont, Le Châtelar ...

Principat de Lambesc

Lambesc fou una senyoria de Provença regida per diverses famílies nobles: els eldradians al segle viii, els Porcelet dArle, i els Pontevès dels Baus fins al 1453. El 1453 fou comprada per Renat dAnjou i de Lorena comte de Provença als Pontevès i ...

Regne dAquitània

El regne dAquitània fou un regne franc establert la regió dAquitània en ledat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia i posteriorment en època carolíngia. Prèviament i posteriorment la reg ...

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori dOccitània i lIparralde. Comprèn els departaments de Dordonya, Gironda, Landes, Olt i Garona i Pirineus Atlàntics. La capital és Bordeus. El mot Aquitània prové del ...

Consell Regional dAquitània

El Consell regional dAquitània era lassemblea elegida que dirigia la regió francesa dAquitània. Estava format per 93 membres elegits cada sis anys. La seu era a Bordeus. Va desaparèixer el 31 de desembre de 2015.

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment la regió dOccitània. Abastava dos territoris històrics: la Catalunya Nord o el Rosselló - un territori de cultura catalana - i el Llenguadoc - un territori ...

Lorena

És al centre de lanomenada banane bleue ". Limita amb tres països: Bèlgica Valònia, Luxemburg, i Alemanya Saarland i Renània-Palatinat; i amb tres altres regions franceses: Alsàcia, Xampanya-Ardenes i el Franc-Comtat. És lúnica regió francesa que ...

Leucs

Els leucs foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud. La seva capital era Tollum. Cèsar els esmenta junt amb els sèquans i lingons com als pobles que li van proporcionar gra.

Stade Saint-Symphorien

L Stade Municipal Saint Symphorien és un estadi de futbol de la ciutat de Metz, França. va ser inaugurat el 1923 amb una capacitat per 10.000 persones, ha estat sotmès a variades renovacions, lúltima delles el 2001 on va aconseguir el seu aforame ...