ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 59

Sora (Latium)

Sora fou una ciutat del Latium la vall del Liris, la dreta daquest riu, a uns 10 km al nord dArpinium. Fou una ciutat dels volscs i probablement la possessió més al nord de les ciutats daquest poble. Va passar als romans el 345 aC, en un atac sor ...

Suessa

Suessa o Suessa Aurunca fou una ciutat del Latium, a uns 8 km al sud del Liris, i 12 de la costa. Era una ciutat dels auruncs i la seva capital després dabandonar Aurunca situada uns 8 km al nord, quan fou destruïda pels sidiquins. Els auruncs fo ...

Terracina

Originàriament coneguda com a Tarracina i Ànxur, fou una ciutat romana del Latium, arrabassada als volscs, situada la vora del mar Tirrè. La ciutat es deia Ànxur però fou conquerida pels romans al segle iv aC li van dir Tarracina. Apareix en un t ...

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a làrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants. Està la riba esquerra del riu Aniene al nord-est de Roma.El nom de Tívoli està as ...

Verrugo

Verrugo o Verrica fou una ciutat o fortalesa dels territoris dels volscs, que és esmentada sovint a les guerres entre Roma i els volscs. Els volscs la van recuperar algun temps després, en una data desconeguda, però els romans la van reconquerir ...

Vitèl·lia

Vitèl lia fou una antiga ciutat del Latium, en territoris dels eques. No se sap si fou ciutat dels ecus o dels llatins, ja que tot i estar en territori dels ecus, Dionís lesmenta la llista de ciutats de la Lliga Llatina. És esmentada per primer c ...

Alba (Piemont)

Alba és un municipi italià, situat la regió del Piemont i la província de Cuneo. Lany 2006 tenia 30.083 habitants. En aquesta ciutat Pietro Ferrero va muntar, lany 1946, lempresa Ferrero S.P.A, que sha convertit en una multinacional dels dolços. ...

Segesta (Ligúria)

Segesta fou una ciutat de Ligúria esmenta per Plini el Vell entre Genua i Macra. Plini lanomena Segesta Tigulliorum, probablement per ser ciutat dels tigul lis. És identificada amb la moderna Sestri Levante a uns 40 km de Gènova, però les restes ...

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província dAscoli Piceno, amb més de cinquanta mil habitants.

Auximum

Auximum fou una ciutat del Picé, avui anomenada Osimo, a uns 20 km al sud dAncona. El 174 aC ja era possessió de Roma i es van construir unes muralles; el 157 aC va esdevenir colònia romana. la guerra entre Sul la i Carbó shi va lliurar un combat ...

Falèria

Falèria és un municipi de la província de Viterbo, la regió italiana del Laci. Antigament fou una ciutat del Picè a lesquerra del riu Tinna, a uns 32 km de la mar. La ciutat és esmentada per Plini el Vell entre els municipis de linterior del Pice ...

Numana

Numana llatí Numana, grec Noumana fou una ciutat del Picè la costa, a uns 12 km al sud dAncona al promontori anomenat Mons Cumerus. Es suposa que fou una colònia dels siracusans establerta en temps de Dionís el vell de Siracusa. Va passar a Roma ...

Septempeda

Septempeda, fou una ciutat de Picenum, moderna San Severino a uns 50 km al sud-oest dAncona. Fou un municipi roma segons les inscripcions i és confirmat per Plini el Vell. A lèpoca cristiana fou seu dun bisbat i un dels bisbes es va dir Severino ...

Teramo

Teramo és una ciutat dItàlia, la regió dels Abruços, província de Teramo de la que és capital. Es troba a 265 metres sobre el nivell del mar i la comuna té 151 km² i uns 55.000 habitants. El seu patró es Sant Berard del que es fa la festa el 19 d ...

Amiternum

Amiternum fou una ciutat de la Sabínia, la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum. Fou el lloc de naixement de Sal lusti. Era propera la moderna San Vittorino. Al final de les guerres samnites fou ocupada pe ...

Cures

Cures fou una antiga ciutat dels sabins a lesquerra de la via Salària i uns 5 km de la riba esquerra del Tíber i 40 km de Roma. Hi van néixer Numa Pompili, i també Titus Taci, ancestre dels sabins i que fou el rei sabí que va dirigir la guerra co ...

Cutiliae

Cutiliae fou una ciutat de Sabínia entre Reate i Interocrea, la vora dun petit llac on hi havia una petita illa que el vent canviava demplaçament. El llac es diu avui dia Pozzo di Ratignano o Latignano, i és encara més petit que aleshores; és la ...

Eretum

Eretum fou una ciutat dels sabins la via Salària, la seva unió amb la via Nomentana, prop del Tíber i a menys de 30 km de Roma. Virgili lesmenta com una de les ciutats que van lluitar contra Enees, del que només es desprèn que fou considerada mol ...

Fidenes

Fidenes fou una antiga ciutat del Latium a lesquerra del Tíber, la via Salària, a uns 8 km de Roma. Fou una ciutat llatina i Virgili lesmenta com una de les colònies fundades pels reis dAlba Longa. Dionís explica que Fidenae, Crustumerium i Nomen ...

Núrsia

Núrsia fou una ciutat dels sabins la part alta de la vall del Nar, al peu de les muntanyes conegudes actualment com els Monti della Sibilla. És esmentada per primer cop en la Segona Guerra Púnica, el 205 aC, quan va aportar voluntaris i armament ...

Rieti

Rieti és una ciutat dItàlia, la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants. Els historiadors antics li deien "el melic dItàlia" per trobar-se al centre geogràfic del país. Va ser una de les principals ciutats sabines.

Bovianum

Bovianum fou una ciutat del Samni, al centre del país, la vora del Tifernos i rodejada de muntanyes. Fou capital de la tribu samnita dels Pentris. No va jugar gairebé cap paper en les guerres entre romans i samnites, ni tanmateix la segona que es ...

Calàtia

Calàtia fou una ciutat del Samni la vall del Volturnus. Avui al mateix lloc hi ha la ciutat de Caiazzo. La ciutat sesmenta repetidament durant les guerres samnites. El 312 aC el cònsol C. Junius Bubulcus va ocupar la ciutat. El 305 aC fou ocupada ...

Caudium

Caudium fou una ciutat del Samni en la via entre Benevent i Càpua. Era la capital de la tribu dels Caudins. la segona guerra samnita un exèrcit samnita dirigit per C. Pontius, va acampar la rodalia i va participar en la gran victòria samnita a le ...

Clúvia

Clúvia fou una ciutat dels hirpins al Samni, a uns 10 km al nord-est de Benevent. És la moderna Montechiodi. la segona guerra samnita fou aliada de Roma. El 311 aC fou atacada pels samnites i encara que els va rebutjar, finalment fou assetjada i ...

Cominium

Cominium fou una ciutat del Samni de situació dubtosa. És esmentada per Tit Livi durant la campanya dels cònsols romans Espuri Carvili Màxim i Luci Papiri Cursor al Samni el 293 aC, en què el primer la va assetjar mentre Papiri assetjava Aquilòni ...

Esèrnia

Esèrnia fou una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentris, la vall de Vulturnus. És esmentada per primer cop el 295 aC quan va caure en mans de Roma al costat de la vall de Vulturnus. Els romans hi varen establir una colònia de ...

Satícula

Saticula fou una ciutat del Samni prop de la frontera amb Campània. És esmentada la primera guerra samnita quan el cònsol Corneli hi va establir el seu campament des del qual va avançar cap a territori samnita i fou sorprès en un congost on va es ...

Sepinum

Saepinum o Sepinum fou una ciutat del Samni al país dels pentris, prop del naixement del Tamarus. Era al cor del Samni i era una de les principals ciutat samnites. Fou atacada pels romans la tercera guerra samnita el 293 aC quan el cònsol L. Papi ...

Telèsia

Telèsia fou una ciutat romana del Samni la vall de Calor prop de la confluència amb el Volturnus. Estava situada la Via Llatina. La ciutat sesmenta per primer cop durant la Segona Guerra Púnica quan fou ocupada per Aníbal el 217 aC però reconquer ...

Arpi

Arpi fou una ciutat de la Pulla. La seva fundació satribueix a Diomèdes dArgos que li va donar el nom dArgos Hippium del que Arpi fou una corrupció passant per Argyrippa. No obstant probablement no fou una colònia i només devia rebre la influènci ...

Asculum

Asculum fou una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud dHerdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium. És la moderna Ascoli Piceno. Fou escenari de la batalla entre Pirros dEpir i els romans el 269 aC. La batalla es va lliurar en una plana propera sot ...

Banzi

Bantia fou una ciutat dels lucans a uns 20 km de Venúsia. Avui és labadia de Santa Maria di Banzi, la vora de la qual encara es troben algunes ruïnes. La fusta de la zona, anomenada en temps dels romans, encara és important, i es concentra en lan ...

Bari (Pulla)

Bari creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat dItàlia, capital de la regió de Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Bríndisi

Bríndisi és una ciutat del sud dItàlia, capital de la província de Bríndisi la regió de Pulla, amb més de cent mil habitants. És un centre comercial i pel seu port es canalitza el comerç cap a Grècia i lorient. Té un aeroport internacional. Entre ...

Cosenza

Consenza és una ciutat dItàlia la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants. Limita amb els municipis dAprigliano, Carolei, Casole Bruzio, Castrolibero, Dipignano, Mendicino, Paterno Calabro, Pedace, Piane Crati, ...

Esquilàkion

Esquilàkion moderna Squillace, fou una ciutat de la costa est del Bruttium la badia anomenada Scylleticus Sinus. Segons la tradició fou fundada per colons atenencs retornats de la guerra de Troia sota Menesteu. En realitat no hi ha cap constància ...

Herdonea

Herdonea fou una ciutat de la Pulla, a una branca de la via Àpia que portava des Canusium a Beneventum. Era a uns 40 km de Canusium. La ciutat es va unir als cartaginesos després de la batalla de Cannes. Fou escenari de dues derrotes romanes dava ...

Híria de Calàbria

Híria de Calàbria fou una antiga ciutat de Calàbria a linterior del país, la via Àpia, entre Brundusium i Tarentum. Estrabó la situa just al mig de la península i diu que fou residència dantics reis locals dels messapis. Heròdot diu que era la mé ...

Híria de Pulla

Híria de Pulla fou una ciutat de la Pulla, la costa de la mar Adriàtica, al nord del cap de Gargano, la badia anomenada Urias Sinus. És esmentada per Estrabó,Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu com a ciutat dels daunis. La ciutat és esm ...

Larinum

Larinum fou una ciutat del nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus. Ptolemeu diu que pertanyia al país dels frentans però daltres fonts els situen la Pulla. Es suposa que els larinates podrien ser un poble separ ...

Lavello

Forentum fou una ciutat dels dauns i després romana la Lucània. El nom llatí seria del segle IV aC quan el 317 aC el cònsol Gai Juni Bubulc Brut Gaius Iunius Bubulcus Brutus la va ocupar. Al segle I aC fou municipi romà, categoria que conservava ...

Lucèria

Lucèria moderna Lucera, fou una antiga ciutat de la Pulla a linterior, a uns 18 km dArpi i 15 de Aecae ; els antic lesmenten com a ciutat dels daunis i la fan fundada per Diòmed, però probablement fou una ciutat dels oscs. Res es coneix de la ciu ...

Lupies

Lupies és una antiga ciutat de la Calàbria romana entre Brundusium i Hydruntum a uns 35 km de cadascuna. Era a uns 12 km de la costa però devia tenir algun port la costa, ja que sovint sesmenta com si fos ciutat costanera. La llegenda recollida p ...

Mandúria

Mandúria fou una antiga ciutat de lantiga Calàbria al territori dels sallentins, a menys de 40 km de Tàrent. Probablement pertanyia als sallentins o als messapis. Fou teatre de la derrota del rei dEsparta, Arquidam, fill dAgesilau. La batalla de ...

Petèlia

Petèlia o Petília fou una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa. La tradició diu que fou fundada per Filòctetes després de la guerra de Troia, però probablement fou una ciutat dels cons una tribu dels en ...

Salàpia

Salàpia moderna Salpí, fou una important ciutat de la Pulla la costa de la mar Adriàtica de la que la separava la llacuna coneguda per Salapina Palus. Fou una ciutat independent dels dauns que va rebre influències hel lèniques probablement de Tàr ...

Teanum

Teanum fou una ciutat dApúlia la riba del Frento a 20 km de la desembocadura. El 318 aC es va sotmetre als cònsols romans Marc Fosli Flaccinator i Luci Plauci Vennó. la Segona Guerra Púnica fou el quarter dhivern a Apúlia del dictador romà M. Jun ...

Temesa

Temesa o Tempsa. La colònia, que explotava les mines de coure i on els seus pobladors tenien els mateixos drets que els ciutadans romans, no sembla que fos molt nombrosa, i en temps dEstrabó les mines ja no eren productives. No es menciona gaire ...

Terina

Terina, però també Tereina era una ciutat a loest de la costa de la península del Brutium, al golf anomenat Terinaeus Sinus la riba dun riu no identificat anomenat Ocinarus. Era de fundació grega i colònia de Crotona segons Escimne de Quios i Est ...