ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 60

Poitou-Charentes

El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes fou una regió de França, situada al Oest del país. Dençà del 1er de gener de 2016, forma part de la regió Nova Aquitània. El gentilici nés peitaví o peitoví.

Chabichou du Poitou

El chabichou du Poitou és un formatge de pasta tova amb pell florida francès elaborat amb llet de cabra la regió de Poitou-Charentes, departament de Vienne. Es beneficia duna AOC des de 1990 i una DOP a nivell europeu pel Reglament de la Comissió ...

Chamois Niortais Football Club

Després de la primera guerra mundial es fundà el club Amicale Club Niortais. La secció de futbol es fundà com a Étoile Sportive Niortaise. El 1923 molts jugadors marxaren a lexèrcit francès i quan retornaren el 1925 crearen el Chamois Niortais Fo ...

Roine-Alps

El Roine-Alps és una antiga regió de la França europea. L1 de gener de 2016, Alvèrnia-Roine-Alps és creada per la fusió de les regions dAlvèrnia i de Roine-Alps.

Chevrotin

Chevrotin és un formatge francès amb AOC des de gener de 2001 i que ha obtingut el reconeixement com a denominació dorigen a nivell europeu en virtut del Reglament n.º 1.357/2005 de la Comissió, de 18 dagost de 2005, malgrat loposició dItàlia, qu ...

Xampanya-Ardenes

Xampanya-Ardenes és una antiga regió de França, actualment inclosa en la regió del Gran Est. Comprenia els departaments dAlt Marne, Ardenes, Aube i Marne. Inclou la província històrica de Xampanya i la regió de les Ardenes. La capital era estable ...

Catalauns

Els catalauns foren un poble celta de la Gàl lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems. El seu nom, malgrat les apar ...

Chaource (formatge)

Chaource és un formatge de pasta tova amb pell florida francès elaborat amb llet de vaca originàriament la vila de Chaource, la regió de Xampanya-Ardenes, departament dAube, però també selabora al departament veí dYonne, al nord-est de la Borgonya.

Langres (formatge)

El langres és un formatge de pasta tova amb pell rentada francès de laltiplà de Langres la regió de Xampanya-Ardenes, departament dAlt Marne. Sha beneficiat duna AOC des de 1991, i protegit com a denominació dorigen protegida europea.

Antics macedonis

Els macedonis eren els habitants de Macedònia i de les comarques properes. Segons Heròdot portaven el nom dun ancestre epònim, Macèdon, fill de Licaó, del que descendien els arcadis, o de Macedon, el germà de Magnes, fill dÈol i dEnàrete. Ocasion ...

Aqueus

Els aqueus eren una de les quatre races en què els grecs es dividien. En època històrica vivien al districte nord del Peloponnès, anomenat Acaia per raó seva, i es dividien en dotze demos o ciutats, i més tard formaren la lliga Aquea, de gran rel ...

Arcadis

Els arcadis eren el poble que vivia la regió dArcàdia a Grècia. Es consideraven els habitants més antics de Grècia i sanomenaven a si mateixos προσέληνοι. Segons Apol loni de Tíana i Llucià de Samosata es consideraven més antics que la lluna.

Beocis

Els beocis eren una tribu dels eolis que habitaven la Beòcia. Segons Tucídides, seixanta anys després de la guerra de Troia, es va produir un canvi important entre els habitant del territori. Van arribar els beocis que havien estat expulsats pels ...

Cadmeons

Els cadmeons o cadmeus era el nom dels antics pobladors de Beòcia que van expulsar els seus habitants originals, els hiantes i van fundar Cadmea, ciutat que després va ser Tebes. El nom de Cadmea el va conservar la seva acròpoli. Sembla segur que ...

Doris (grup humà)

Els doris eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i simposà als aqueus. Tot i que la llegenda els feia descendir dHèrcules i deia que tornaven la seva pàtria, les excavacions arqueològiques han descobert que al segon mil le ...

Dríops

Els driops o driopes eren una de les tribus més antigues de Grècia. Es diu que vivien la regió del mont Eta i valls adjacents, en un districte que prenia el seu nom: Dríopis. El seu territori es va estendre cap al nord, fins al riu Esperqueu, seg ...

Eolis

Els eolis eren una de les quatre tribus en què sacostumava a dividir als hel lens. Sels considera descendents del mític Èol, fill dHel len, que va deixar el seu regne de Tessàlia a Èol el seu fill gran. La part de Tessàlia anomenada Eòlia tenia p ...

Flegies

Els flegies) eren un poble provinent de Tràcia o de Tessàlia que menciona Estrabó. Van viure a Tessàlia, Fòcida i Beòcia. Homer els menciona com un dels pobles que va prendre part la guerra de Troia. També diu que van voler envair Tebes, i que pe ...

Heliades (ètnia)

Els heliades van ser un antic poble que segons la llegenda van substituir els telquines com a pobladors de lilla de Rodes. El seu nom venia dHèlios. Eren descendents dels Helíades, els set fills i filles de la nimfa Rode i del Sol. Tradicionalmen ...

Selli

Els selli que Homer diu que eren intèrprets de Zeus, i els descriu com a "homes de peus sense rentar, que dormien a terra", semblen haver estat una tribu molt antiga que vivia a lEpir. Píndar els anomena Helli, i al seu país li diu Hel lòpia. Hes ...

Atella

Atella fou una ciutat de Campània entre Nàpols i Càpua a uns 15 km de cadascuna. No apareix durant lestabliment romà a Campània el 336 aC però ja devia existir com a ciutat independent. la segona guerra púnica es van declarar pels cartaginesos de ...

Bauli

Bauli fou una ciutat de Campània propera a Baiae, i igualment escollida per romans rics com a lloc de residència. Alguns autors fan derivar el seu nom, sense cap fonament, de Boaúlia, i diuen que Hèrcules hi va tenir una forta relació. Entre els ...

Cales

Cales o Calenus fou una important ciutat de Campània al nord de la província la via entre Teanum a Casilinum, que era una branca de la via Àpia. Era a uns 8 km de Teanum i a uns 12 de Casilinum. El seu territori era considerat molt fèrtil i va pr ...

Casilinum

Casilinum fou una antiga ciutat de Campània, propera a Càpua. Era poc important però estava estratègicament situada vigilant el principal pont que creuava el Volturnus Volturno. El 217 aC Fabius hi va establir una guarnició per prevenir un atac d ...

Liternum

Liternum moderna Tor di Patria, fou una ciutat de Campània entre Cumae i la desembocadura del Volturnus, i la boca del riu Liternum on el riu formava la zona de llacunes coneguda com a Literna Palus. No se sap ben bé si fou una ciutat abans que u ...

Nola

Nola és una ciutat dItàlia, la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua. Té prop de 35.000 habitants i el comú té 39 km².

Nucèria Alfaterna

Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura. El nom dAlfaterna se suposa que el portava perquè fou la capital dun grup ètnic anomenat ...

Portus Misenus

Portus Misenus fou una estació naval romana la badia de Nàpols, al Misenum Promontorium, els vaixells de la qual defensaven la mar Tirrena. Aquesta estació es va fundar durant la República ja existia durant la lluita entre Octavi i Pompeu i va ro ...

Puteoli

Puteoli era una ciutat de la costa de Campània la part nord del Sinus Cumanus i a lest de la badia anomenada Sinus Baianus.

Suèssula

Suessula fou una ciutat de Campània, a linterior del país propera la frontera de Samni, entre Càpua i Nola i a uns 6 km de Acerrae. la primera guerra samnita fou escenari duna batalla 343 aC en la que Valerius Corvus va derrotar lexèrcit samnita ...

Surrentum

Surrentum moderna Sorrento, fou una ciutat de la costa de Campània la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium, que forma el límit sud de la badia. El seu nom apareix després de la conquesta romana de Campàni ...

Trebula

Trebula fou una ciutat de Campània al nord de Vulturnus. Els seus ciutadans es deien Trebulanis o Trebulanis Balinienses per distingir-les dels Trebulanis de dues ciutats anomenades Trebula la Sabínia. Ptolemeu i Livi lesmenten com a Trebula. Cic ...

Venafrum

Venafrum fou una ciutat de Campània la vall del Volturnus i la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum. Era la darrera ciutat de Campània pel nord. Casinum a loest ja era inclòs al Latium i Aesernia al nord-est era part del Samni. No és e ...

Volturnum

Volturnum fou una ciutat de Campània a costa de la regió, la desembocadura del riu Volturnus, la riba sud. No sesmenta abans de la Segona Guerra Púnica ni shan trobat rastres anteriors. Vers el 212 aC els romans van construir un castellum defensi ...

Augusta Pretòria

Augusta Pretòria fou una ciutat de la Gàl lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta. Fou una colònia romana fundada per August després que Terencius Varro va sotmetre als salassis; shi van establir tres mil colons vet ...

Brixellum

Brixellum o Brixillum era una ciutat de la Gàl lia Cisalpina la part sud del riu Po, uns 20 km al nord-est de Parma. Hi vivien els gals cenòmans. Era una ciutat important de la que Plini el Vell diu que havia estat colònia tot i que no se sap per ...

Veleia

Veleia fou una ciutat de Ligúria la frontera de la Gàl lia Cisalpina a uns 35 km al sud de Placentia als turons que formen les primeres estivacions dels Apenins. Era habitada pels veleiats. Avui es diu Montepolo. Les excavacions han descobert una ...

Ad Turres Albas

Ad Turres Albas va ser una antiga ciutat del Latium. Ad Turres Albas va pertànyer en origen als volscs, i es trobava en la costa, a uns 9 quilòmetres de Circeii i a altres tants dAstura. La seva situació exacta no es coneix amb precisió: els edit ...

Circeis

Circeis fou una ciutat del Laci al peu del puig Circeu. Fou establerta com a colònia per Tarquí el Superb al mateix temps que la de Sígnia, però no se sap si abans ja hi havia una ciutat dels volscs i etruscs. Fou una ciutat de les del Laci que v ...

Ecetra

Ecetra fou una ciutat dels volscs. És esmentada en temps del rei de Roma Tarquí el Superb per Dionís que diu que Ecetra i Àntia o Antium foren les úniques ciutats que es van unir la lliga formada pels rei amb els llatins i hèrnics, però probablem ...

Fabratèria

Fabratèria fou una ciutat del Laci la via Llatina, entre Frusino i Aquinum i prop del lloc on el riu Liris desaigua al Trerus. Fou una ciutat dels volscs però ja el 329 aC va enviar una ambaixada a Roma que va demanar quedar sota protecció romana ...

Ferentinum

Ferentinum fou una ciutat dels hèrnics, però que com altres ciutats daquest poble fou inclosa a efectes administratius al Latium. Era situada la via Llatina entre Anagnia i Frusino, i era a uns 13 km de la darrera i a uns 11 de la primera. Estava ...

Formiae

Formiae fou una ciutat del Latium, la via Àpia, entre Fundi i Ninturnae, a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, la costa del golf de Gaeta. Tot i que administrativament era part del Latium no fou una ciutat llatina originàriament, però ...

Fregellae

Fregellae fou una ciutat del Latium, però pròpiament fou una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci. Era la riba esquerra del riu Liris, prop de la confluència amb el Trerus i a poca distància de la via Llatina. Segons Tit Livi el ...

Lautulae

Lautulae o Ad Lautulas és el nom donat per Tit Livi a un pas entre Tarracina i Fundi, pas que era fàcilment defensable. El 342 aC es va amotinar aquí lexèrcit romà sota C. Marcius Rutilus i una d eles cohorts va ocupar el pas, i sels van unir dal ...

Minturnes

Minturnes fou una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons la vora del Liris, a uns 5 km de la mar i propera la via Àpia. Apareix la guerra llatina el 340-338 aC, quan fou refugi dels llatins després de la seva derrota a Campània, i llavors ...

Pal·lantea

Pal lantea és una ciutat de la mitologia romana situada al costat del riu Tíber, i citada per Virgili a lEneida. Va ser fundada per Evandre, un heroi originari dArcàdia, que juntament amb altres grecs es va establir al turó del Palatí en algun mo ...

Pollusca

Pollusca o Polusca fou una ciutat del Latium que apareix la història de Roma connectada amb Longula i Corioli; les tres ciutats foren sotmeses el 493 aC per Postumus Cominius i el 488 aC les tres foren recuperades pels volscs dirigits per Coriolà ...

Privernum

Privernum era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium. Era la vall del Amasenus. Correspon a lactual Priverno de la província de Latina, al Laci. Els seus habitants sanomenaven Prive ...

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital. Lantiga Sígnia Signia, Σιγνία fou una antiga ciutat de Latium a un turó al nord-oest de les muntanyes dels volscs, prop de la vall del Sacco. la moderna Segni es conserven l ...