ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 7

Serra del Toro

La serra del Toro és una serralada als estreps orientals del Sistema Ibèric. Aquesta serra és al límit entre la comarca de lAlt Palància i la província de Terol. És un sistema muntanyenc disposat dins del Sistema Ibèric, formant un conjunt muntan ...

Monts Universals

Els Monts Universals formen part administrativament de la comarca de la Serra dAlbarrasí i per aquesta raó es confonen sovint amb la serralada anomenada "Serra dAlbarrasí". És una serralada amb alineació NO - SE que, tot i no destacar per la seva ...

Monts dAmbazac

Els Monts dAmbazac formen el contrafort occidental del Massís Central i formen part dels Monts de la Marche. Porten el nom de la ciutat principal situada als peus daquestes muntanyes, Ambazac. Estan situats en el departament de lAlta Viena, però ...

Massís de les Monédières

El Massís de les Monédières és un conjunt granític que forma part del Massís Central que està situat al departament de la Corresa, al sud-oest de lAltiplà de Millevaches. La superfície és duns 60 km² i està comprès als municipis de Madranges a lo ...

Massís del Devès

El Devès és un gran altipla basàltic del Massís Central. La línia de la cresta és de 60 km. Està situat al departament de lAlt Loira, entre les valls del riu Allier i del riu Loira.

Meygal

El Maigal és una regió natural de França, situada al Massís Central, al departament de lAlt Loira. Forma el cor del Velay i el punt més alt és la Testavoira a 1436 metres. En aquesta muntanya també hi ha una estació desquí de fons de 40 km de cir ...

Monts de Châlus

Els monts de Châlus són amb els monts de Blond, situats més al nord, els primers contraforts occidentals del Massís Central. Com el seu nom indica, estan situats al voltant del municipi de Châlus, en la major part al país des Feuillardiers i molt ...

Monts de la Marche

Els Monts de la Marche conformen una regió naural al nord-oest del Massís Central i formen part dels Monts del Llemosí. El nom prové de lantic comtat de la Marche i contenen els Monts dAmbazac i els monts de Blond.

Monts del Llemosí

El terme Monts del Llemosí susa en geografia per descriure un conjunt de muntanyes del Massís Central. No defineix una zona muntanyosa única, sinó un conjunt de petits massissos geogràficament i geològica propers, situats la regió del Llemosí, un ...

Sidobre

El Sidobre és una regió natural de França, situada al Massís Central. Es tracta dun territori granític de 15.3 km de llargada per 6.6 km damplada màxima, tot cobert de boscos. El punt culminant és Le Patau de 707 metres.

Apenins

La cadena forma un arc de serralades entre el golf de Gènova, sobre el Mediterrani, i Nàpols, sobre la mar Tirrena. Al centre de larc sapropa la costa est, a nivell de Rímini mar Adriàtic. Els vessants que miren la mar Adriàtica són relativament ...

Massís del Montcalm

El Massís del Montcalm és un massís de muntanyes ubicat als Pirineus, la frontera entre França i Espanya, té una altitud de 3077 metres per sobre del nivell del mar. Alguns dels cims tenen més de 3.000 m daltitud i el cim més alt de Catalunya Pic ...

Pirineu axial

El Pirineu axial és una serralada força abrupta que té la màxima alçada al massís de la Maladeta, la província dOsca. A Catalunya, el Pirineu axial sestén des de la capçalera de lÉssera fins al cap de Creus, amb els cims més importants a Ponent. ...

Football Club des Girondins de Bordeaux

El Girondins de Bordeaux, conegut en català com a Girondins de Bordeus, és un club de futbol francès de la ciutat de Bordeus. Deu els seu nom als girondins.

Stade Chaban-Delmas

L Stade Chaban-Delmas és un recinte esportiu de la ciutat occitana de Bordeus, que és utilitzat habitualment per lequip de futbol dels Girondins de Bordeaux.

Aran Amassa

Aran Amassa és un partit polític occitanista i esquerres dAran i té la seu a Viella. El president és Hug de la Rosa i el secretari general Julián Fernández. Aran Amassa va ser creada com plataforma política lany 2018 i el seu precedent més immedi ...

Corsó de Tolosa

Corsó fou el primer comte carolingi de Tolosa. És anomenat Chorso dux Tholosanus per lAstrònom la seva "Vita Hludovici". Fou nomenat comte vers el 778. El 781 quan es va crear el regne dAquitània per a Lluís el Pietós es va determinar que el comt ...

Guitburga

Guitburga fou una princesa carolíngia, esposa de Guillem I de Tolosa. Era filla del comte Lambert dHerbauges. Es va casar amb primeres noces amb un suposat comte Guillem I dAutun, en una data vers 784 i se li atribueix com a filla a Roslinda i/o ...

Hug de Tolosa

Hug de Tolosa fou un possible comte de Tolosa i Nimes, que Settipani situa entre 961 i 978. Hauria exercit entre vers 961 i vers 972. Settipani estableix dos possibles fills de Ramon IV de Tolosa, i considera a Hug el gran. No obstant aquest Hug ...

Segobriges

Els segobriges, també anomenats commons o cenomans eren un poble celto-lígur que menciona Claudi Ptolemeu i diu que el seu territori anava de Massàlia a Forum Julii. Tot i que eren considerats lígurs el seu nom era celta la forta tribu"; brigos e ...

Tricoris

Els tricoris foren un poble celto-lígur que va viure entre el Roine i els Alps. Livi els esmenta en narrar la marxa dAnníbal i diu que eren veïns dels voconcis, però en un altre passatge diu que després dels voconcis venien els iconis i després e ...

Deciats

Els deciats eren un dels pobles lígurs de la Gàl lia Narbonesa, a loest del riu Var. Tenien com a veïns per loest als oxibis, segons Plini el Vell. Claudi Ptolemeu diu que la seva ciutat principal i la capital era Antípolis, però si això era així ...

Oxibis

Els oxibis eren un poble lígur, que vivia la costa de la Gàl lia Narbonense, sense que es pugui precisar exactament. Se sap que se situaven a loest del riu Var. Eren veïns dels deciats deciates. La seva ciutat principal era Egitna, de situació de ...

Comtat dAgen

El comtat dAgen o Comtat dAgenès fou una jurisdicció feudal dAquitània a Gascunya. Carlemany va crear el comtat després del 781, i va nomenar comte a Ermiladi, rebesnét del duc dAquitània Eudes. El comtat el van governar alguns comtes. El 828 fou ...

Comtat dArmanyac

El comtat dArmanyac fou una jurisdicció feudal dOccitània, la Gascunya, creada a finals del segle x. El nom del país es creu que ve dun cap militar franc que va establir-se la regió al segle v.

Comtat dAvinyó

Va estar en endavant en mans de la nissaga del casal de Barcelona a Provença fins la mort sense hereus de Ramon Berenguer V el 1245. La seva filla Beatriu I de Provença es va casar amb Carles de França Carles I de Provença conegut després com a C ...

Comtat de Bordeus

El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal dAquitània i Gascunya centrada la ciutat de Bordeus. A finals del segle VIII fou nomenat comte Seguí. També sesmenta un comte Garachar. Es suposa que Seguí pogués ser Ximin o Ximinis, germà gran del ...

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal dOccitània que abraçava la regió del Carcí, centrada la ciutat de Càors. El comtat de Carcí fou inclòs al Regne dAquitània el 781. Els primers comtes de Carcí foren nomenats per Carlemany o per Lluís ...

Comtat de Dia

El comtat de Dia, fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença. Per la seva evolució seguirem bàsicament la genealogia del català Armand ...

Comtat dEmbrun

El comtat dEmbrun fou una jurisdicció feudal de Provença. Embrun era un arquebisbat del que depenien els bisbats de Digne, Glandèves, Niça, Senez i Vence. Embrun mateix pertanyia a larquebisbe però junt amb altres llocs va formar una jurisdicció ...

Comtat de Forcalquier

El comtat de Forcalquier fou una jurisdicció feudal de Provença. La primera que va agafar el títol fou Adelaida i abans el títol formal era "comte de Provença". Encara que anomenats comtes de Forcalquier també sels esmenta com comtes dAlta Proven ...

Comtat de Fesenzac

El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic en Fesensac. La regió feia part del ducat de Gascunya. la mort del duc Garcia I el Corb cap al 926, el fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el dArman ...

Comtat del Llemosí

El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal dAquitània. El seu centre històric fou la ciutat de Llemotges. Els comtes de Llemosí no apareixen gairebé la història i van tenir un paper molt limitat. Lestiu del 585 un cos exèrcit havia datacar ...

Principat dAurenja

El principat dAurenja fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital la ciutat dAurenja, a lactual departament de Vauclusa. El títol de princesa dAurenja el porta actualment la princesa ...

Comtat de Rodés

El vescomtat de Rodés fou una jurisdicció feudal dOccitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.

Comtat de Saintes

El comtat de Saintes fou una jurisdicció feudal dAquitània. Ja sesmenta un Pal ladi comte de Saintes vers el 585. En temps de Carlemany estava probablement unit al comtat de Bordeus i hauria estat governat per Seguí i Seguí II. Només el segon apa ...

Comtat de Valença

El comtat de Valença, a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre la ciutat de Valença. El primer comte esmentat fou un Odiló que feia una donació de territori al pagus de Dia o Diois in comitatu Diensi in villa S ...

Senyoria dAndusa

Els Andusa foren una important família occitana dividida en diverses branques, que van sorgir de la senyoria dAndusa. El primer senyor conegut fou Fucault que vivia cap al 812. La senyoria pertanyé al comtat de Tolosa. Cap a finals del segle IX v ...

Castelnau

Castelnau fou una senyoria de França la Gascunya, centrada en la vila de Castelnau, anomenada des del 1957 Castelnau-de-Médoc, capçalera dun cantó del departament de la Gironda, entre Lesparre i Bordeus. El castell de Castelnau fou construït en 1 ...

Senyoria de Cazaubon

La senyoria de Cazaubon fou una jurisdicció feudal sorgida el segle xi al departament del Gers. Tres dels primers senyors van portar el nom de Guerau. La capital llavors era a Saint-Puy Sempuy. Guerau IV de Cazaubon era senyor de les terres de Ga ...

Senyoria de Galard

La senyoria de Galard fou una jurisdicció feudal de Gascunya, la comarca de Galard, prop de Condom, al departament del Gers. Va sorgir duna divisió del Ducat de Gascunya. la mort de Sanç IV el seu fill Donat que era vescomte de Gascunya va rebre ...

Senyoria dIlla Jordà

La senyoria de lIlla Jordà fou una jurisdicció feudal dOccitània a França, que va esdevenir comtat des de vers el 1345 fins al 1375

La Tour dAuvergne

La senyoria de La Tour fou una jurisdicció feudal dAlvèrnia, origen de la família de La Tour que després fou La Tour dAuvergne quan el 1389 Bertran IV de La Tour, fill de Guiu i de Maria de Roger de Beaufort, es va casar amb Maria dAlvèrnia, comt ...

Landirans

Landirans fou una senyoria de la regió de Bordeus. La parròquia avui ja no existeix. La senyoria existia ja el segle xii. Rostany o Rostand era el senyor vers el 1236. Va passar llavors als senyors de Saint Simphorin i el 1333 era senyor Gaillard ...

Vescomtat de Besiers

El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal dOccitània centrada la ciutat de Besiers, creada el 881. El comtat de Besiers estava vinculat la Septimània i formava part dels honors del marquesos de Septimània. Degut a això, el paper del vesc ...

Vescomtat de Brulhès

El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a lest de lAgenès. la mort del duc Sanç IV, el seu fill Donat va rebre molts territoris que va repartir lAgenès a Garcia i altres terres a Odó. El vescomte Odó va deixar les seves ter ...

Vescomtat de Coserans

El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, la conca del riu Salat. Va ser donat com a vescomtat pel comte Bernat III de Comenge Dodó de Samatan al seu fill Roger I que en fou el primer vescomte ...

Vescomtat de Lodeva

El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal dOccitània abraçant part del comtat de Lodeva. El comtat de Lodeva va estar generalment associat la Septimània. La manca de comtes propis va afavorir laparició de vescomtes dependents de Tolosa. D ...

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan. El duc de Gascunya Sanç IV va morir el 977 i va deixar terres als seus fills que van esdevenir caps de branques com ...

Vescomtat de Marsella

El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença la regió de la ciutat de Marsella. Lorigen de la família vescomtal es remunta la meitat del segle X amb Arlulf de Marsella. El darrer vescomte amb poder a Marsella, Roncelí o Rosselí ...