ⓘ Icteri fou comte dAlvèrnia nomenat després del 778. Hauria succeït a Bermond. Se lha identificat generalment amb Icteri, fill dHattó dAquitània, si bé això no é ..

                                     

ⓘ Icteri

Icteri fou comte dAlvèrnia nomenat després del 778. Hauria succeït a Bermond. Se lha identificat generalment amb Icteri, fill dHattó dAquitània, si bé això no és del tot segur per raons cronològiques, ja que aquest Icteri dAquitàni fou donat com a ostatge el 737 quan tindria uns deu anys, i per tant el 778 tindria ja uns 50 anys. El seu germà Adalgari hauria rebut al mateix temps la marca de Gascunya. Adalgari i Icteri serien germans del duc Llop II de Gascunya que hauria mort justament el 778. Icteri i Adalgari, durant la seva estada com a ostatges a França, van esdevenir fidels de Pipí el Breu i dels carolingis.

El rei Carlemany va procedir a una reorganització de comtes el 778 o poc després: Icteri per Bermond a Alvèrnia, Humbert per Esturmí a Bourges, Videbald nomenat a Périgord, i altres. No se sap quan va morir Icteri, ja que no se lesmenta més, però devia morir abans del 800 en aquest any tindria ja més de 70 anys, molt per lèpoca. Sha pensat que el següent comte conegut, Guerí de Chalon, fou comte dAlvèrnia pel matrimoni amb una filla de nom Albana, que és el nom de lesposa coneguda de Guerí; això, tot i que teòricament possible, no correspon a lèpoca dels fets, on els comtes eren nomenats pel rei i no hi havia successió hereditària; daltra banda Guerí sesmenta per primer cop el 818 o 819 i Icteri segurament havia mort abans del 800, per la qual cosa un comtat sota una filla que ja hauria estat de certa edat per estar casada tant de temps és gairebé impossible; Albana, si és que era la filla dIcteri, fou la segona esposa de Guerí, i en tot cas hauria estat casada abans però el seu consort, que hauria governat Alvèrnia, és desconegut; una altra possibilitat és que Icteri podia haver tingut un fill i Gueri haver-se casat amb una filla daquest però això és purament especulatiu. Segurament Icteri va tenir un successor designat per la cort o fins i tot més dun el nom del qual o dels quals ha restat desconegut, fins que fou nomenat Guerí, si bé les relacions familiars podien haver ajudat en el nomenament.

                                     

1. Referències

  • Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc en francès. Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 1840, Vol. 2 1840, Vol. 3 1841, Vol. 4 1749, Vol. 5 1842, Vol. 6 1843, Vol. 7 1843, Vol. 8 1844, Vol. 9 1845).