ⓘ Guillem IX dAlvèrnia. Guillem IX el Vell, comte usurpador dAlvèrnia la mort del seu germà Robert III dAlvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc ..

                                     

ⓘ Guillem IX dAlvèrnia

Guillem IX el Vell, comte usurpador dAlvèrnia la mort del seu germà Robert III dAlvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després en perjudici del seu nebot conegut sota el nom de Guillem VIII el Jove.

                                     

1. Biografia

Guillem IX era le fils de Guillem VII. la mort del seu germà Robert III dAlvèrnia el 1147, el comte legítim era el fill daquest Guillem VIII el Jove, però com que era un infant el seu oncle Guillem el Vell després Guillem IX dAlvèrnia va agafar la regència i va intentar prendre el control del comtat. El rei dAnglaterra que com a duc de Guyena o Aquitània era el senyor feudal, va convocar al Vell la seva cort però no hi va anar i va fer homenatge al rei de França. Després duna llarga baralla entre els partidaris de loncle i de linfant, el comtat va ser partit vers el 1155 i Guillem VIII va entrar en possessió de Rochefort-Montagne, Pontgibaud, Herment, Saint-Germain-Lembron, Champeix i Vodable que va esdevenir la seva residència, i sobretot de Montferrand la seva capital, mentre que el seu oncle conservava la resta com Guillem IX dAlvèrnia. Llavors els dos comtes es van aliar al vescomte de Polignac i junts van devastar els dominis dels bisbes de Pui i de Clarmont, i els fets van arribar a orelles del papa Alexandre III que llavors era a França, i del rei Lluís VII el Jove.

De resultes duna queixa formal del degà de lesglésia de Sant Julià de Brioude contra els dos comtes dAlvèrnia, el rei Lluís VII de França va intervenir als comtats i va fer presoner a Guillem IX i al seu nebot i també al vescomte de Polignac 1162. El duc dAquitània, que era també rei dAnglaterra Enric II, era el teòric senyor feudal dels dos comtes dAlvèrnia i es va queixar al rei de França de la detenció dels seus vassalls. El rei els va haver dalliberar el 1163 després dhaver fet el jurament de no inquietar més les esglésies, sent enviats al papa per obtenir labsolució; Guillem IX fou el primer que es va presentar a Alexandre III que tenia contra ell un altre greuge: havia retirat la seva filla de les mans del marit daquesta Robert II de la Tour du Pin, però sen va saber sortir i va retornar absolt el rei francès es va queixar de la debilitat del papa i aquest va enviar una carta al rei justificant labsolució el 10 dabril de 1164. El 1164 els dos comtes van reprendre la lluita i Guillem el Jove va aconseguir el suport del seu senyor feudal el rei dAnglaterra i duc dAquitània que va enviar un exèrcit que va assolar la part dAlvèrnia de loncle.

El conflicte entre el rei de França i el rei dAnglaterra el 1167 es va estendre a Alvèrnia pel conflicte entre Guillem VIII que havia retut homenatge al rei Plantagenêt i Guillem IX que havia fet homenatge a Lluís VII després dhaver refusat larbitratge dEnric II. El 1169 el rei de França va fer una expedició a Alvèrnia, i va derrotar al vescomte de Polignac i a Guillem IX que va haver de reconèixer les possessions del seu nebot incloent la meitat de Clarmont.

El 1177 un placitum a Sant Martí i el 1182 un placitum al Berry van confirmar la divisió. Els dos comtats havien de ser vassalls del duc de Guyena, excepte el bisbe de Clarmont que ho havia de ser del rei de França. El bisbe no va acceptar aquesta disposició i no està clar com va seguir lafer però sembla que al cap dun temps no shavia pres cap decisió. Va morir el 1182 últim any en què és esmentat o poc després.

Estava casat amb Anna filla de Guillem II de Nevers. Guillem VIII fou el pare de:

  • Guillem, prebost de Clarmont
  • Un filla casada amb Robert II de la Tour du Pin
  • Robert IV dAlvèrnia 1169/1182 a 1234
  • Agnès, casada amb Hug II comte de Rodès
                                     

2. Bibliografia

  • A G. Manry, Histoire dAuvergne.
  • Père Anselme, daprès du Bouchet, Tables de lorigine des comtes héréditaires dAuvergne.
  • Lart de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur. volum 10, París 1818-1819