ⓘ Ansinyà o Ancinyà és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. ..

                                     

ⓘ Ansinyà

Ansinyà o Ancinyà és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

                                     

1. El poble

El poble dAnsinyà és la riba dreta de lAglí, a 235 daltitud, a linterfluvi entre aquest riu i lAdasig, amb el qual conflueix un xic més avall. Reuneix tota la població del terme: 188 h el 2014. L església parroquial, dedicada a Sant Nazari i Sant Cels, és un edifici del segle xvii. Més avall del poble, sobre la riba de lAglí, hi ha vestigis dun pont medieval i lesglésia preromànica de Sant Nazari. Del terme també es destaquen les restes del castell de Las Albas, dels segles xi i xii, així com la seva església romànica, del segle xiii i de planta rectangular.

                                     

2. El terme

El terme municipal dAnsinyà, té una extensió de 7.84 km². És situat la vall de lAglí, aigua avall de Sant Pau de Fenollet. La carretera que mena a Ansinyà surt, efectivament, daquesta població. El municipi és accidentat al NE per la serra de Vergèrs, de 584 m una illa de calcaris marmoritzats sobre els gneis i granits que formen el lloms arrodonits de la resta del terme, per on passa el termenal amb el municipi veí de Centernac. A llevant també, bé que més a migdia, el turó de Pomarola 383 m és trifini dAnsinyà, Centernac i Caramany. Per aquest sector, la divisòria travessa lAglí i per la partida de Taupèls i, més endavant, per lAdasig confronta amb Trillà a migdia. A ponent, el límit amb Felluns segueix un traçat irregular que deixa dins el terme dAnsinyà la partida de La Roïra. Altres partides del terme són la de Lo Camp de lArgent, la de Ventolà, Gornèr i Lo Bac de lOliver, aquesta limita amb Centernac. Hom pot assenyalar, encara, Lo Clòt del turí, la dreta de lAglí, i la coma de La Pigassa, que davalla la serra de Vergèrs. LAglí entra al terme pel NE, amb un traçat irregular, amb alguns petits meandres i congosts, i en surt per SE, encaixat entre vessants muntanyencs, els més suaus plantats de vinya; la direcció general de lAglí és originada per una sèrie de falles. De les pagesies, podem esmentar especialment Lo Mas, a lesquerra del riu.

                                     

3. Lagricultura

La major part de les terres de conreadís 149 ha de 152 són ocupades per vinyes essencialment sota denominació dorigen controlada conreu que senfila pels costers de les muntanyes i ocupa també la majoria dels camps i altiplans conreables. Laigua de lAglí és derivada per lesquerra per tal de regar els horts del fons de la vall, actualment per a regar les vinyes de les terrasses de vora el riu. hi ha una petita cooperativa de menys de 10.000 hl de capacitat. També hi ha uns petits ramats dovelles i cabres. Aigua amunt del poble el pont dAnsinyà, un antic aqüeducte en forma de pont, dorigen romà i modificat al segle xiii, passa laigua per damunt de lAglí per regar la riba dreta. El pantà o llac de Caramany 1994, va negar la vall dAglí fins més amunt daquest pont. En aquestes hortes de vora el riu es fan arbres fruiters. Hi ha pedreres de feldespat, al límit amb els termes de Sant Martí i Centernac. Prop del poble hi ha una fàbrica delectricitat que aprofita lenergia hidràulica dun salt daigua del riu.



                                     

4. Cantó número 15

Actualment, juntament amb les viles catalanes dEstagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans dArboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de lAglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans de Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac. lEsquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver forma part del cantó número 15, de la Vall de lAglí nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015, amb capitalitat a Ribesaltes.

                                     

5. Demografia

El 1836 a Ansinyà hi havia306 h. 287 el 1861, 274 el 1896, 246 el 1926, 229 el 1954. Es pot observar, així, que a partir de la població més alta la segona meitat del segle xviii, aquesta ha anat davallant progressivament i lenta fins al 2014 amb 188. El 40% de les cases són residències secundàries.

                                     

6. Història

Del passat antic dAnsinyà sen sap ben poca cosa. Shi trobà una moneda romana de bronze del temps de lemperador Neró i un diner dargent més antic, de lany 46 aC. de què hom dedueix que probablement hi devia haver una vil la romana. En època medieval el lloc és documentat a partir de la fi del segle XIV Anciyas; Ansihan del XVII en endavant Va ser seu duna senyoria que la fi de lAntic Règim era detinguda per una branca de la família Mauleon.



                                     

7. Llocs dinterès

  • Ruïnes de lantic pont medieval
  • Ruïnes de lesglésia preromànica Sant Nazari i Sant Cels
  • Laqüeducte dAnsinyà
  • Ruïnes del castell dels Albars i de la seva església
  • El dolmen de la Roira
  • Lesglésia parroquial Sant Nazari segle XVII