ⓘ Caramany és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus orientals. Els seus habitants són anomenats carmanhòls en occità. Caramany é ..

                                     

ⓘ Caramany

Caramany és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus orientals. Els seus habitants són anomenats carmanhòls en occità. Caramany és conegut per la seva presa, el llac, i el seu vinyer. El parlar de Caramany ha conservat, igual que els parlars de Rasigueres i Planeses, nombrosos trets lingüístics catalans, fet que fa que hom el consideri un parlar occità de transició vers el català.

                                     

1. El poble

Caramany es troba a 280 m daltitud, a poca distància de la riba dreta de lAglí, sota Mont Redon 394 m, esglaonat en un coster. Resten importants vestigis de lantic castell de Caramany 8 Castrum de Caramano, documentat el 1307), lèpoca medieval. Centra el grup de cases l església parroquial de Sant Esteve, documentada des del 1356 eccl. S. Stephani de Quero Magno, 1356.

                                     

2. El terme

El terme municipal de Caramany, de 14 km² dextensió, sestén la vall de lAglí, a banda i banda del riu, des de poc després de la seva confluència amb lAdasig. Comprèn el poble de Caramany, que agrupa tota la població del municipi, i limita amb els termes de Lançac i Rasigueres al N, de Cassanyes i Bellestar de la Frontera a lE, de Montalbà del Castell i Trevillac al S, i de Trillà i Ansinyà on sentronca amb la D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada i amb Bellestar de la Frontera, dins el terme del qual suneix amb la D-612, dEstagell i a Tuïr.

                                     

3. El territori

Els vessants de la dreta de lAglí salcen a migdia del territori fins a 777 m, en la carena divisòria de la Tet i el mateix Aglí don baixen diversos torrents vers lAglí, com el de Lançac, 276 m la Roca Roja i 324 m La Peira dArca), la línia que separa lAglí del seu afluent el Rec Grand, dins el gneis del massís de lAglí, amb una barreja de landes i de vinyes als costers i claps dalzines prop del riu, que travessa aquesta part del terme formant alguns meandres.

Hom va projectar els anys 1970/80 el pantà de Caramany en francès Lac de Caramany, amb resclosa aigua avall del poble la Peira dArca: la vall del riu a Caramany i a Ausinyà restaria regada fins més amunt del pont romànic dAusinyà la capacitat seria de 62 a 79 milions de m³ segons lalçada de la resclosa, amb el complement de laigua de la Tet bombejada des dIlla; permetria la irrigació del sector de lAglí de la Plana de Rosselló.

La primera recollida daigua es va fer el 23 de desembre de 1988 en presència de Jacques Blanc, president del Consell Regional, René Marques, president del Consell General, i Roger Gros, Prefect. El treball del llac, finalitzat el 1994 amb el farciment, va permetre el descobriment duna necròpolis neolítica. Moltes vegades evocada des de la creació de lembassament, sinicia un projecte de creació de lloc de bany el 2016.



                                     

4. Lagricultura

La superfície agrícola és de 347 ha en una cinquantena dexplotacions, amb predomini total de la vinya, que ocupa unes 350 ha, totes de denominació dorigen controlada. Hi ha petites extensions dhortalisses 2 ha i arbres fruiters 1 ha o de farratges, i el cens ramader és nul. Hi ha una petita cooperativa de 20.000 hl de capacitat.

                                     

5. Història

Al segle xiii la senyoria de Caramany Karamay el 1211, Karamanho i Caramanho el 1242 era tinguda per una família de vallers daquest nom, vassalls directes del vescomte de Fenollet, com Huguet de Caramany Karamanh el 1242 i P. R. de Caramany el 1252. Després del tractat de Corbeil 1258, que consagrà la separació de la Fenolleda i el Rosselló, aquests cavallers, igual com els seus senyors desposseïts, els vescomtes de Fenollet, es posaren al servei dels reis de Catalunya-Aragó i de Mallorca i rendiren, especialment a aquests darrers, serveis que foren ben recompensats i apreciats. Ponç I de Caramany, testimoniat des del 1281, era senyor de Casesnoves prop dIlla el 1309 i encara el 1321; veguer de Cerdanya 1303/09, lloctinent general del rei de Mallorca 1311/14, el rei Jaume II de Mallorca li va infeudar el 1305 el castell de Coma al N dEus, venut al rei per Carner de Mosset mort poc abans, així com el vilar dEstanyils, comprès en aquest terme; el 1312 rebé encara al investidura de la important senyoria de Paracolls, i vivia encara el 1340. El seu successor --probablement fill seu-- Ponç II de Caramany, senyor de Caramany 1356 i de Paracolls, shavia casat abans de 1351 amb Esclaramunda de Vilar, filla dun ciutadà honrat de Perpinyà era sens dubte vídua quan testà el 1395. Sembla que la senyoria de Caramany es trobava des del 1357 en mans de Guillaume de Lernac cunyat o gendre de Ponç II i la de Coma, de Philippa de Caramany, abadessa dEula, executora testamentaria duna certa Sibil la filla o germana de Ponç II. Un text del segle xvi esmenta un Ponç i un Francesc de Caramany, fundadors --sens dubte molt de temps abans-- dun benefici a espirà dAglí.

la fi del segle XV Guillaume de Caramany testimoniat des de 1451, trencant la línia política dels seus predecessors des del segle xiii, es posà al servei del rei de França i esdevingué lloctinent general Boffille de Juge, el polític italià que fou governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya durant locupació francesa sota Lluís XI i Carles VIII 1475/91. Casat amb Aldonça de Torrelles- Perellós, portava el títol aragonès de vescomte de Rueda i havia esdevingut aleshores senyor de Millars, Nefiac, Ceret i altres llocs. El 1492 féu campanya per contrarestar els projectes de Carles VIII, que pretenia, per tal de reconciliar-se amb Ferran i Isabel els Reis Catòlics, de restituir Rosselló i Cerdanya. Arribà a nomenar ell mateix juny cònsols favorables al seu punt de vista a Perpinyà. Els burgesos de la ciutat presentaren queixa aquests cònsols i nomenaren comissaris que nomenaren nous cònsols setembre i condemnaren Guillaume de Caramany a una multa de 50 marcs dor, però aquest, en un nou cop de força, foragità cònsols i comissaris i reinstal là els seus homes. Calgueren ordres expresses del rei Carles i la intervenció del veguer de Carcassona al capdavant dun cos de tropes per restablir la legalitat. Des del 1493 fou desposseït, com era lògic, per Ferran II, de tots els seus dominis rossellonesos.

                                     

6. Cantó núm. 15

Actualment, juntament amb les viles catalanes dEstagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans dArboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de lAglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans dAnsinyà, Bellestar, Campossí, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac. lEsquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver Fenolleda forma part del cantó número 15, de la Vall de lAglí nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015, amb capitalitat a Ribesaltes.



                                     

7. Geografia

El poble se situa al centre de la Fenolleda, i és construït sobre un promontori rocós entre dos turons La Bada i el Mont-Redon amb vistes al llac en lAglí. Caramany és envoltat de vinyes. El poble és separat dels turons de La Bada i el Mont-Redon, respectivament, pels barrancs de Teulèra i La Beceda.

Les comunitats veïnes, en el sentit de les agulles del rellotge des del nord són Centernac, Lançac, Rasiguèras, Cassanhas, Belhestar, Montalban, Trevilhac, Trilhan, Ansinhan.

Lestiu del 2008, el poble es va veure afectat per una escassetat daigua sense precedents que va emmenar mesures dràstiques preses per la prefectura. El llac va arribar al seu nivell més baix des de la seva inauguració el 1994.

                                     

8. Demografia

en un cens del 1306 figuren 35 focs i 197 habitants i el 1367 shavia baixat a 16 focs. la primera meitat del segle xviii comptava amb 230 h 1700 i 1750 i el 1789 havia pujat a 96 focs. El 1818 tenia 456 h, 505 el 1834, 557 el 1861 i després la tendència ha estat, en general, de cigne negatiu; 507 h el 1895, igual nombre el 1926. vegeu gràfic I així fins a arribar als 152 del 2015.

                                     

9. Economia

El destí de leconomia, el turisme i la població de la ciutat depèn de la presa i del seu llac, en el qual sha desenvolupat el 2013 una zona de bany i el conreu de la vinya.

                                     

10. Turisme

La indústria turística roman embrionària i creix a lestiu. La ciutat té un càmping municipal, La Bada, que va obrir les portes a lestiu, i unes cases rurals. Les activitats proposades als turistes són el tresc i diversos senders marcats, un sender interpretatiu pels rius Aglí i Verdoble que travessen la comuna, així com una ruta del vi i després, per acabar, la proximitat la costa catalana. És possible de degustar els vins locals als cellers, com també estar a lalberg del Grand Rocher o al bar, obert només a lestiu. Un estudi dartista sha instal lat al vilatge.

Cada estiu, el municipi ofereix diverses dates festives: festa la Sant Joan, concursos de petanca, loteria dita rifla, sardanes, graellades, excursions a peu, balls.

Lactivitat turística al poble es va poder reforçar considerablement amb lobertura de la zona de bany del llac lany 2013.

                                     

11. Llegenda

Les armes de Caramany: igual que molts petits pobles, moltes creences i llegendes shan transmès de generació en generació. La més coneguda en el poble és, sens dubte, la dels canons de Caramany, que manté la presència de dues bigues que sobresurten de la paret sud del castell. Durant la Guerra del Rosselló, que oposà el reialme dEspanya als revolucionaris francesos el 1793, haurien estat preses per canons pels espanyols.