ⓘ Caudiers de Fenollet és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. La vila de Caudiers de Fenollet sestén a 345 m daltit ..

                                     

ⓘ Caudiers de Fenollet

Caudiers de Fenollet és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. La vila de Caudiers de Fenollet sestén a 345 m daltitud, la dreta de la Bolzana, entre el riu i la línia del ferrocarril, al centre de la vall i la cruïlla de les carreteres N-117 i D-9; constitueix un centre dexcursions la vora de la Bolzana, hi ha un camp de vacances i alguns establiments hotelers.

                                     

1. El terme

El terme de Caudiers té una extensió de 36.45 km², es troba al N de la comarca, a lextrem de ponent de la part inclosa en el departament francès dels Pirineus Orientals i limítrof amb la vall de Santa Creu sector de la Fenolleda situada ja al departament de lAude, la vall mitjana de la Bolzana i al peu de les Corberes contraforts S del puig de Bugarach. Comprèn la vila de Cauders, alguns masos o veïnats avui gairebé tots deshabitats, el santuari de la vall, les restes de lantic Castellfisel i altres vestigis com el Castell dels Moros. Limita al N amb els termes llenguadocians del Perapertusès de Sant Loís e Paraon, Burgarag i Camps, a lE amb els fenolledesos de Prunyanes, i Sant Martí de Fenollet, al S amb els de Fossa i Fenollet i a lW amb el de Puillorenç de la Fenolleda dins el departament de lAude aquest darrer.

                                     

2. Les comunicacions

Leix principal de comunicacions és la carretera N-117, de Perpinyà a Quilhan per Estagell, Maurí, Sant Pau de Fenollet i La Pradèla e Puèglaurenç per les valls de Maurí i de la Bolzana, que segueix també el ferrocarril a Atsat; de Cauders surten carreteres secundaries vers Fenollet i Fossa i vers Sant Loïs antic camí vers Carcassona, que passa amb dificultat el coll de Sant Loís.

                                     

3. Orografia del terme

El terme correspon exactament a un ampli sinclinori obert en margues negres, on se situa el vinyer; el fons de la vall de la Bolzana és ple dal luvions. Al nord els calcaris formen una ampla massa: és el gran front dencavalcament nord-pirinenc que domina cap al nord el puig de Burgarach ; aquesta gran falla i la resta calcària que lacompanya segueixen des del coll de Sant Loïs 696 m passant pel roc de Lo Còrb 855 m, el pas de Malabrac, la collada de Bedau i el serrat de La Fumada. Limita la vall pel S la serra dArquièras 893 m,la Serra Laliàs mb el cim de Castellfisel fins la Roca Roja 661 m; és una bassa calcària amb grans penya-segats de 300 a 500 m, nomes oberta per lestret congost on passa el rec de Sant Jaume, que baixa de Fenollet. El bosc sestén als sectors més apartats de la vall, relativament amplia, on es localitzen els conreus: al nord, sobre el calcari, hi ha alzinars i landes dalzinar i, més amunt, de lestatge montà, al nord-est, hi ha un sectors de boscs de domini públic amb bosquines dalzina, alguns roures i coníferes repoblades, el sector de nord-oest serrat de Los Avets, Montauriol. forma part del gran bosc de Fanges, de domini públic, davets i faig i roures al vessant; al sud del terme, als bacs, hi ha alzinars cap a lest i rouredes cap a loest.



                                     

4. Lagricultura

Hi ha 478 ha de superfície agrícola el 13% del terme, cent i escaigs explotacions; predomina i de molt la vinya, que ocupa la vall i els vessants propers 400 i escaigs, de les quals més dun centenar i mig de denominació dorigen controlada i unes 250 i escaigs daltres vins; nomes hi ha 2 ha darbres fruites pomeres i 5 dhortalisses, 7 de cereals i prop duna cinquantena de pastures i farratges. El cens ramader pot variar però més o menys és duna cinquantena de caps de boví i uns dos-cents caps doví. Hi ha una ccoperativa de mitjanes dimensions.

                                     

5. La indústria

Els jaciments de feldespat són importants i radica al poble una gran empresa amb molt pocs obrers només, a causa de la competència de minerals del nord dEuropa que elabora pólvores de feldespat i de marbre que explota les pedreres de Fossa, Rasigueres i Fenollet. Una explotació forestal i serradora utilitza una vintena dobrers. Alguns assaigs de reimplantació industrial fets lúltim trimestre del segle xx, no van reeixir, com una fàbrica dembalatges de cartó creada el 1978. Prop de la vila hi ha les fonts termals que donaren nom la població.

                                     

6. Història

Sant Miquel de Cuixà posseïa des del 1011 un alou a Cauders Caldarios i un altre la vall de Santa Maria, és a dir a Nostra Dona de la Vall. Durant ledat mitjana una família dita de Calders en tenia la senyoria pels vescomtes de Fenollet. Geraula de Cauders fou la segona muller del darrer vescomte, Pere V de Fenollet mort el 1243 i mare dAva de Fenollet, muller repudiada 1267 del vescomte Jaspert V de Castellnou. En el cens de terres reials que Lluís XIV de França féu després del Tractat de Corbeil 1258, Cauders shi trobava comprès, i restà dins el domini reial fins la Revolució Francesa, llevat duna porció del seu territori que depenia del capítol de Sant Just de Narbona, i diversos drets adquirits per lAbadia de Fontfreda.

Al segles XVI i XVII, Cauders, per la seva situació fronterera amb el Rosselló espanyol fins al 1659 sofrí els saqueigs dels hugonots en les Guerres de Religió i altres agressions en els freqüents conflictes franco-espanyols. El bisbe dAlet Nicolau Pavilhon 1637/77 sesforçà amb èxit durant el seu episcopat a limitar les exaccions militars i a atenuar els sofriments de la població.



                                     

7. Edificis

L església parroquial de Santa Maria fou bastida a partir del 1582 quan el títol de parròquia i larxiprestat de Cauders foren transferits de Nostra Dona de la Vall a linterior de la vila per raons de seguretat; és un edifici gòtic tardà que el bisbe Pavilhon féu reformar en 1651/55; també va fer sobrealçar el campanar 1675 i ordenà lexecució del vell retaule de laltar major, obra de fusta esculpida i daurada de Pèire Chardon, escultor de Lodun 1662/63; també hi ha una imatge de la Mare de Déu damunt la porta segle XIV.

El convent dels Frares Agustins, esmentat des del 1409 conventus fratrum Agustinorum de Cauderiis. es mantingué fins la Revolució Francesa; havia tingut un important conflicte, els anys 1656/66 amb el bisbe Pavilhon, que fou un representant destacat del corrent del Jansenisme a lèpoca. Hom anomena Lo Fòrt una gran torre quadrada i un recinte bastits el 1172 per Arnau, vescomte de Fenollet; fou restaurat el 1346 per ordre del governador de Llenguadoc i continuà mantenint el seu paper de refugi per als habitants fins al segle XVII; en resten elements prou importants que des finals del segle XX hom té cura de salvaguardar.

Té gran anomenada la comarca el santuari de la Vall o Nostra Dona de la Vall La Val en occità, situat la sortida de lengorjada vall de Sant Jaume, que, procedent del veí terme de Fenollet, entra al de Caudiers al S. de la vila. És esmentat des del segle xi Vallis S. Mariae el 10011; eccl. S. Mariae de Valle el 1011; N.D. de Lasvals el 1750. Sant Miquel de Cuixà i tenia un alou lesmentat any 1011 i el mateix Bernat Tallaferro, comte de Besalú, en fundar el monestir benedictí del castell de Fenollet li atribuí, entre daltres, lesglésia de Santa Maria, que havia donat nom la vall de Fenollet i es devia remuntar almenys al segle anterior. Sembla que esdevingué la seu de la parròquia de Cauders fins al 1582. Lesglésia actual és bàsicament obra del segle XV 8edifici duna nau, amb porxo dentrada i campanar octagonal) i té interessants peces a linterior, principalment el retaule de laltar major, en pedra esculpida i policromada classificat com a monument històric.

Dominada pel SE el mateix congost i el santuari, i com a avançada del veí castell de Fenollet, salcen al cim de la carena 492 m les encara imposants ruïnes de Castellfisel castrum Fidele el 1258; Castell Fisel el 1395, construït pels vescomtes de Fenollet i que ha restat dins el terme de Caudiers des de la divisió del 1702. Des del tractat de Corbeil 1258 fou infeudat a una família occitana que prengué el nom de Castellfisel ; la fi del segle XIV Francesca de Castellfisel laportà en matrimoni la casa de Belvianes, i passà després als Sant Ferriol, als dAlverny, als Pepratx del 1686 al 1716, als Meuleon i, finalment, als Vivièr. resten alguns alts panys del murs i altres vestigis del gran recinte que, des de fa un temps, des de Cudiers hom té cura de salvaguardar.

Lesglésia de Sant Jaume, al peu de Castellfisel eccl. S. Jacobi, el 1011 és dorigen pre-romànic; al segle xix la seva portada, esculpida, fou transportada i mal reconstruïda al parc de davant del santuari de la Vall. Aquest any 1011 havia estat donada pel comte Bernat Tallaferro, i ladvocació daquesta petita església dóna nom la vall de Sant Jaume o de Fenollet.

Lo Bois villa de Buxo documentada el 954 era un petit féu situat al sector de llevant del terme sota el roc de La Fajanosa separat del comú de Caudiers, que tenia al segle xvii la família Costa i al XVIII els Monès. Dels petits veïnats del terme citem Malabrac al sector N, Conat a llevant de la vila, aigua avall de la Bolzana. Al viaducte proper al coll de Sant Loïs, on la carretera forma una espiral, hi ha vestigis duna fortificació no documentada que hom anomenava popularment Lo Castelh dels Moros, molt destruïda per les obres del camí.



                                     

8. Cantó número 15

Actualment, juntament amb les viles catalanes dEstagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans dArboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de lAglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans dAnsinyà, Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Centernac. lEsquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver forma part del cantó número 15, de la Vall de lAglí nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015, amb capitalitat a Ribesaltes.

                                     

9. Demografia

El fogatjament de 1384 donava 45 focs 51 amb Castellfisel, que incloïen com els fogatjaments fins al 1702 els de Fenollet; 1395 consten només 25 focs. La seva importància econòmica es testimonia per les dues fires anuals tercer dilluns després del Diumenge Gras i el quart dia doctubre i el mercat del dissabte, aprovat el 1698. Fins al 1790 fou capital de la vegueria de Fenollet. El 1834 tenia 1.359 ha. xifra que no es mantingué: 1.260 ha el 1861, 1.011 ha el 1891, 1.028 ha el 1926, 849 el 1954 la resta millor consulteu el gràfic. La raó del descens del 1982, per raó de les dificultats de les indústries i de la crisi vitícola, accentuada per la competència interior del Mercat Comú. Es va crear un associació, a partir de Cauders, que agrupa els municipis de Fenolleda, per tal de renovar lactivitat econòmica i promocionar la comarca. El 25% de les cases són residències secundàries.