ⓘ Felluns. El poble de Felluns es troba a 376 m daltitud, dominant la vora esquerra de la Matassa, al centre del terme, formant un petit agrupament de cases que p ..

                                     

ⓘ Felluns

El poble de Felluns es troba a 376 m daltitud, dominant la vora esquerra de la Matassa, al centre del terme, formant un petit agrupament de cases que presideix l església parroquial de Santa Maria de Felluns. Prop de la ribera hi ha un antic molí. Diversos dòlmens han estat enregistrats al territori de Felluns; el de La Cauna del Mòro, amb roques amb cúpules als voltants, al lloc dit La Molhereta; La Cabana del Mòro; la Casa del Mancho ; el roc de lArca que sembla un dolmen destruït. També hi ha vestigis dhabitatges prehistòrics.

                                     

1. El terme

El terme municipal de Felluns, de 6.61 km² dextensió, sestén la vall baixa de la Matassa, la seva confluència amb l Adasig. Comprèn el poble de Felluns, que agrupà lescassa població del municipi. Limita amb els termes de Sant Martí de Fenollet N, el Viver NW, Prats de Sornià SW, Pesillà de Conflent S, Trillà SE i Ancinyà E. Passa per lextrem SE del municipi la carretera D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada, don surt la D-9, que passa per Felluns i continua vers el Viver i Caudiers.

                                     

2. Orografia

Al sector N seleven petits serrats 574 m al Pic Laseró; en aquest sector hi ha unes pedreres de feldespat. La part N i E del terme és construïda per gneis i granits del massís de lAglí. Al sud de la vall de la Matassa, que travessa el terme de ponent a llevant, tot aprofitant una zona de falla, sestén el vessant septentrional del sinclinal de Boissavila, amb esquists molt en relleu. La Matassa aflueix a l Adasig procedent de Pesillà de Conflent des de migdia a lextrem SE. Els boscs es localitzen sobretot a lobac de la vall, al sud del terme La Devesa, amb alzines i roures.

                                     

3. Lagricultura

La superfície agrícola es limita a 105 ha en més duna dotzena dexplotacions, amb una forta baixada des del 1954 amb predomini total de la vinya 96 ha, 89 de les quals de denominació dorigen controlada i 6 daltres vins; hi ha també 6 ha de pastures i farratges i 1 dhortalisses. Hi ha una petita cooperativa amb una capacitat inferior a 8.000 hl. Per tal de dinamitzar el turisme hom va bastir a finals del segle XX una resclosa damunt la Matassa amb finalitzat esportiva pesca i bany.

                                     

4. Història

Les formes antigues del nom del lloc semblen relacionar-se amb lexistència dun molí draper o batà fullo onis en llatí, que es remuntaria probablement a lèpoca romana. La família senyorial del Viver sembla que en tenia el domini a lalta edat mitjana, i així el 3 de juliol de 1259 Berenguer de Viver hagué de reconèixer, davant el bisbe Jaume de Narbona, que ell i els seus pares shavien apropiat injustament -menystenint les excomunions- dels delmes de lesglésia de Santa Maria de Felluns i va reconèixer tenir-los del bisbat. Posteriorment apareix unit sovint als censos demogràfics i econòmics de Pesillà. El 1750, a més de les produccions de blat, oli, sègol, mill, civada, llegums, vi, et., ultra llenya i carbó, hom enregistra que els dos llocs eren reials i que el rector era a Pesillà i el vicari a Felluns, alhora que continua detenint els drets senyorials el senyor del Viver; el 1789 hi havia dos diputats cònsols municipals a cadascun dels dos llocs.

                                     

5. Demografia

La població era de 9 focs el 1367 amb Pesillà, 3 focs sense Pesillà el 1375 i només 1 foc el 1395. El 1750 comptava, juntament amb Pesillà, 324 habitants, i el 1789 Felluns tenia 21 focs Pesillà, 33. Al segle passat el màxim demogràfic saconseguí el 1861 amb 152 h; posteriorment la minva fou progressiva 110 h el 1896, 82 el 1926, amb lexcepció dun lleuger augment el 1954 98 h; 76 el 1968, 57 el 1975 i només 42 el 1982, arribant als 68 el 2015. Actualment, el 25% de les cases són, residències secundaries.