ⓘ Fossa, Fenolleda. Fossa és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. El poble de Fossa es troba a 510 m daltitud, al se ..

                                     

ⓘ Fossa (Fenolleda)

Fossa és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

El poble de Fossa es troba a 510 m daltitud, al sector N del terme, al peu de La Roca, format per un petit grup de cases i l església parroquial. Més a migdia hi ha el barri de les Cabanes, on hi ha la meria els dos nuclis són també anomenats Fossa de Dalt i Fossa de Baix. Més a migdia encara, vora la Matassa, se situa el Molí de Perles, que correspon a lantic lloc esmentat.

                                     

1. El terme

El terme municipal de Fossa, de petita extensió 4.43 km², sestén la vall de la Matassa, als vessants S de la serra que separa aquesta vall de la de la Bolzana continuació W de la serra de lEsquerda. Comprèn el poble de Fossa i el barri de Cabanes, pròxim, i lantic terme de Perles. Limita al N amb els termes de Cauders de Fenollet i Sant Pau de Fenollet, a lE amb Sant Martí de Fenollet, al SE amb el Viver, al SW amb Virà i a lW amb Fenollet. Travessa el territori la carretera D-9, de Cauders al Viver i Felluns, on enllaça amb la de Sant Pau de Fenollet a Prada D-619.

                                     

2. Orografia

Labrupta carena calcària alticlinal molt estret i alçat en vertical que forma la divisòria amb la vall del Bolzana, límit septentrional del terme, assoleix 691 m la Roca Roja i 664 m poc abans de la collada de Ventafarina ja entre Sant Pau i Sant Martí. Al sud, sobre, en una zona de margues negres, la vall de Fossa, on sassenten, a banda i altra els dos nuclis que formen el municipi, Fossa i les Cabanes i la major part de les vinyes. Al sector del migdia conflueixen els recs de Virà i de Boissavila, procedents de Virà, per formar la Matassa ; és una zona gneis del massís de lAglí, que a lextrem meridional, amb el Cap Negre 602 m, coincideix amb la fi dels esquists i margues del sinclinal de Boissavila.

Hi ha claps de roures, especialment a les obagues més fresques, i la resta landes, garrigues i algun alzinar. La superfície agrícola es limita a 150 ha en més duna dotzena dexplotacions, de les quals una quarantena dhectàrees són de vinya poc més duna desena de denominació dorigen controlada i cap una trentena daltres vins, 3 ha dhortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratges. El cens ramader és duna desena de bovins i prop dun centenar dovins, amb molt pocs equins.

                                     

3. Història

El comú de Fossa esmentat Foça el 1395, Fosse el 1676, depenent els segles darrers de lAntic Règim dels senyors de Sornià, té en el seu territori uns altres dos antics llocs: Les Cabanes i Perles. Les Cabanes ja és mencionada en la butlla del papa Sergi IV 1011 a favor de Sant Miquel de Cuixà com alou del monestir alodem de Cabannas i un text del 1395 dóna la seva església el títol de parròquia parrochia de Cabanes, però el 750 és qualificada nomes com a capella. Quant a Perles, el juny de 889 una carta del rei Odó I de França en francès Eudes a favor de lAbadia de Sant Policarp de Rasès confirmava a aquest monestir la seva possessió Petrolas; Sant Miquel de Cuixà hi tingué un alou la primera meitat del segle x, confirmat per una butlla dAgapit II alodem in Perolas, 950, alou augmentat el 1064 per donació testamentària dun tal Guadall in pago quae nuncupatur Perles. El monestir de Sant Martí de Les dins la mateixa Fenolleda, al sector actualment del departament de lAude hitenia, sembla, també terres, amb vinyes i molins, segons una butlla del mateix Agapit II datada el 954 Pelrus, cum terris et vineis et silvis et aquimolis. Perles és encara citat el 1706 Pierolis, amb Fossa, entre les localitats de la Fenolleda que es beneficiaren de la reducció del preu de la sal per part de Lluís XIV a conseqüència de les males collites que sofrí la comarca, de cara a les necessitats del bestiar.



                                     

4. Demografia

La població ha estat tradicionalment escassa. El 1365 tenia 14 focs, que baixaren a 8 el 1367, 3 el 1375 i nomes 1 el 1395. El 1700 tenia 50 h, i el 1750, 80; el 1789 comptava amb 15 focs i el 1818 amb 134 ha. Al llarg del segle XIX es mantingué per damunt de 100 i, el segle xx, per sota aquesta xifra: 99 h el 1926, 97 el 1954 i pels anys següents millor consultar el gràfic.