ⓘ Lançac, Fenolleda. El terme municipal de Lançac, de 5.19 km² dextensió, situat a linterfluvi de lAglí i el riu de Maurí, al vessant daigües de lAglí. Comprèn el ..

                                     

ⓘ Lançac (Fenolleda)

El terme municipal de Lançac, de 5.19 km² dextensió, situat a linterfluvi de lAglí i el riu de Maurí, al vessant daigües de lAglí. Comprèn el poble de Lançac, únic nucli de població del municipi, i limita amb els termes de lEsquerda N, Rasigueres E, Caramany S i Centernac W. Petites carreteres locals comuniquen amb les poblacions veïnes i amb les més importants D-619 de Sant Pau de Fenollet a Prada o D-117 de Sant Pau a Estagell.

                                     

1. El poble

Lançac es troba a 285 m daltitud, la dreta de la ribera de Lo Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançat, calcari, que es destaca en el paisatge. El formen un petit grup de cases centrades per l església parroquial de Sant Just esmentada des del 1017; eccl. S. Justi de Alansacho el 1356, la qual, malgrat la seva subjecció a lefímer bisbat de Besalú, formà després part de lardiaconat de Fenollet i depengué per tant de la diòcesi de Narbona i -des de 1318- al bisbat dAlet. Al roc de Lançac hi ha vestigis duna torre de defensa medieval dita la torre de Lançac.

                                     

2. El territori

El sector més alterós del territori és el gran Roc de Lançac 500 m, que domina el poble pel SW, fragment residual de cobertora calcària del secundari que domina els lloms granítics primaris de lantic massís hercinià dels Pirineus en el qual sinclou el terme massís de lAglí. Leix del territori és el Rec Grand, afluent de lAglí que neix la propera serra de lEsquerda i desaigua a lAglí prop de Rasigueres, després de travessar el municipi en direcció NW-SE. la banda N, el terme salça fins a 387 m. El bosc alzinars ocupa sobretot la banda de llevant boscs de Lo Cabridó i de Los Lhobats.

                                     

3. Lagricultura

La superfície agrícola es limita a 135 ha en unes 16 explotacions dedicades bàsicament la vinya 129 ha, de les quals 127 amb denominació dorigen controlada i un parell daltres vins. Els altres conreus són minsos i no hi ha cens ramader; tanmateix es nota un augment de la superfície de les explotacions per artigament de landes o per compra de terrasses veïnes. Són importants els jaciments de feldespat hi ha diversos carreres en activitat. Hi ha una cooperativa vinícola amb una capacitat inferior als 10.000 hl.

                                     

4. Història

El lloc villa Olonzach formava part, el 1017, de la dotació del bisbat de Besalú, creat a instancies del comte Bernat Tallaferro, comte de Besalú, el qual, en el seu testament divulgat el 1021, deixava "la seva filla Adelaida, amb lalou de Lançac Olokag in comitatu Feniolotense" al monestir de Sant Pau, llevat de la parròquia, que restava dependent de lesglésia de Besalú. Al segle xii, els vescomtes de Fenollet cobraven, però, diverses rendes sobre Sant Pau i els seus dominis, entre els quals un dret dalberga a Lançac villa de lanciano, que el vescomte Arnau I de Fenollet abolí en el seu testament de 1173. La família del Viver-Lançac tenia la senyoria del lloc els segles xvii i xviii. En els censos antics no figura el lloc que depenia parroquialment de Centernac.

                                     

5. Demografia

Lançac, el 1762 figura amb nomes 3 focs i el 1789 amb 9 focs. El 1818 va pujar a 71 habitants i sha mantingut amb alts i baixos des daleshores, generalment per sota dels 100 habitants; 68 el 1861, 96 el 1896, 106 el 1926, 129 el 1954, 95 el 1962, 117 el 1968, 86 el 1975, i així més o menys fins lúltim cens de 2015, amb 97 habitants. Les fluctuacions són causades, essencialment, per la mà dobra de les pedreres.