ⓘ LEsquerda, Fenolleda. LEsquerda és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. A 350 m daltitud, al peu del sector més mu ..

                                     

ⓘ LEsquerda (Fenolleda)

LEsquerda és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. A 350 m daltitud, al peu del sector més muntanyós del terme, format per un agrupament poc compacte de cases, dominades pels abruptes vessants calcaris de la serra, i centrat per l església parroquial, que és un edifici relativament modern. Conforma el límit septentrional de la comarca natural de lAltiplà de Sornià.

El gentilici és esquerdanhòl, esquerdanhòla.

                                     

1. El terme

El terme municipal de lEsquerda, de 15.67 km², es troba la Vall de lAglí, aigua avall del congost de la clua de la Fou, i forma una llarga i estreta franja uns 9 km de W a E per uns 2 km de N a S marcada al límit septentrional per la carena de la serra de lEsquerda o de LArtiga del Baurien. Comprèn el poble de lEsquerda, que agrupa pràcticament tota la població del municipi, i alguns masos o antigues bordès. Limita amb els termes de Sant Pau de Fenollet i Maurí al N. Rasigueres a lE i SE, Lançac i Certernac al S, i Sant Martí de Fenollet al SW i W. Al sector de ponent i seguint de prop el curs de lAglí, passa la carretera D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada, de la qual surten brancals vers el poble i vers altres localitats veïnes.

                                     

2. Orografia

La serra de lArtiga de Baurien, dita també de lEsquerda, forma una barrera insuperable de calcaris blancs que domina amb un penya-segat de 200 a 300 m el territori de vinyes i de matolls i limita al S el gran sinclinori de Sant Pau de Fenollet; salça en direcció W-E des de Castellfisel fins al coll de Portelh, arriba a 609 m a lextrem NW i baixa vers llevant. LAglí la fendeix al pont de la Fou i és practicada pel coll de lesquerda i lesmentat De Portelh ; més a llevant salça Lo Bac de lAlbesa 550 m, límit NE. Al peu daquesta carena baixen alguns torrents vers lAglí a travçes duna zona granítica, part del massís de granits hercinians de Centernac-lEsquerda. Més enllà de lAglí serra de Cors, Delhà lAiga apareixen fragments de la cobertora calcària antiga del massís granític; en aquest sector hi ha claps dalzines, però la resta del territori hi ha, sobretot brolles, matolls i garrigues.

La superfície agrícola ocupa 318 ha, dedicades bàsicament la vinya, i de les quals un seixanta per cent aproximadament són de denominació dorigen controlada i la resta daltres; hi ha també 8 ha de pastures i farratges.

Hom havia explotat mines de ferro al NW. del poble i a Delhà lAiga, també de mini, i encara sextrau pedra de guix que hom tracta als forns de Sant Pau de Fenollet; el guix de lEsquerda de molt bona qualitat i utilitzat a tota la Catalunya Nord i al Llenguadoc veí ha donat anomenada al poble, les pedreres de feldespat de Rasigueres han estat sempre explotades des de lEsquerda.

                                     

3. Història

El lloc surt esmentat al segle XIV la Squerda el 1395 i el capítol de Sant Pau de Fenollet hi tenia diversos drets i rendes. Però a poca distància al SE del poble hi ha una notable església romànica, dedicada a Sant Roc, de nau única i absis semicircular, que palesa que el lloc era habitat anteriorment.

Un jaciment de neolític es va localitzar pels anys 1970 al NW del coll de Portelh, a lextrem N del terme, més a llevant del poble, i també un antic habitatge fortificat oppidum als vessants de la serra de LArtiga del Baurien, datable de la primera edat del ferro, ja a lèpoca romana sens dubte en relació amb les antigues mines de ferro, abundants al territori.

                                     

4. Demografia

La població era de 8 focs el 1367 i a mitjan segle xviii nomes hi havia 70 habitants i el 1789 havia pujat a 28 focs. El 1818 el cens era de 118 h. el 1836 de 172 i arribà als 200 h el 1861, xifra que sha anat mantenint amb alts i baixos i una clara tendència a disminuir els darrers anys; 189 el 1896;, 220 el 1926, 198 el 1954, a partir daquí millor consultar el gràfic. La causa de levolució negativa de lexplotació del guix i del feldespat i als problemes puntuals de la viticultura.