ⓘ Maurí és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines és un poble de transició entre el català i loc ..

                                     

ⓘ Maurí

Maurí és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Segons Joan Coromines és un poble de transició entre el català i loccità, i per això alguns historiadors lagreguen la comarca del Rosselló. Gentilici: maurinat, maurinada. Lesglésia parroquial es troba la part més alta. la banda de migdia hi ha un càmping.

                                     

1. El terme

El terme municipal de Maurí, de 34.42 km² dextensió, se situa a lextrem NE de la Fenolleda, al límit amb el Llenguadoc, la vall mitjana del riu de Maurí. Comprèn el poble de Maurí, lúnic nucli de població aglomerada, i alguns masos que es troben al llarga de la vall del riu. Limita amb els termes rossellonesos de Talteüll E i Estagell SE, amb els fenolledesos de la Torre de França, Planeses, Rasigueres i lEsquerda S i de Sant Pau de Fenollet W i amb els llenguadocians de Cucunhan Dulhac N; al límit amb Cucunhan hi ha les imponents restes del castell de Querbús N. Són els eixos principals de comunicació la carretera D-117, de Perpinyà a Sant Pau de Fenollet i a Quilhan, que segueix paral lelament la línia de ferrocarril. Altres carreteres locals surten del poble vers Cucunhan pel grau de Maurí i vers lEsquerda.

                                     

2. Geologia i relleu

El riu de Maurí, que neix al veí terme de Sant Pau de Fenollet, als vessants del Roc Serret, i desguassa a lAglí per lesquerra aigua munt dEstagell, forma leix longitudinal del terme, que travessa de ponent a llevant. És una vall molt ampla dins de marges negres, les quals, juntament amb el clima sec, donen la qualitat del vi; forma part del gran sinclinori de Sant Pau. El sector N de la vall, més de 300 m de desnivell que forma part de la serra de les Corberes, al front dencavalcament nord-pirinenc, des de La Quilha 964 m, passant pel roc de lo Corbás 839 m, el grau de Maurí 555 m, lúnic pas al Perapertusès, i la roca de Lo Castelh 729 m, on salça el castell de Querbús. El sector S. una alta cresta calcària, sestén fins als més petits serrats que fan de divisió amb la vall de lAglí; 497 m al coll de Maurí SW, 550 m al cim de Lo Bac de lAlbesa, 366 m a Larboçar, al límit amb la Torre de França.

                                     

3. Lagricultura

La vinya constitueix pràcticament una monocultura i té prestigi. De les 2082 ha de superfície agrícola unes dus-centes explotacions, ocupa 2035 ha, pràcticament totes llevat dunes poques de denominació dorigen controlada. A més del vi de qualitat superior dins lanomenat vi de les Corberes, produeix un vi dolç natural molt apreciat elaborat amb macabeus i garnatxes grisos dins la qualitat Ribesaltes i anomenat vi de Maurí que ha envellit com a mínim dos anys encara que només el 10% de la producció es comercialitzada sota aquesta denominació. La Cooperativa Vinyataires de Maurí és important Té 400 ha de vinya fora del municipi hi ha dues empreses vinícoles, la del Mas Camps al límit amb Estagell i la del Mas Amièl lúnica que comercialitza tota la producció sota el nom vi de Maurí, també al sector de llevant del terme, a lesquerra del riu Maurí.

                                     

4. Prehistòria

Hi ha vestigi dhabitatge dèpoca prehistòrica, probablement de ledat de bronze, en una cova dita de Las Fontetas. Al Mas Camps, la dreta del riu de Maurí i tocant al terme dEstagell, hi ha restes duna vil la romana on es recolliren fragments de terra sigillata gal loromana, dàmfores, de restes de mosaics i unes escòries de ferro que podrien significar una explotació dèpoca romana de les galeries de mines que hi ha damunt del mas.

                                     

5. Història

La villa de Maurins vers 1085 o villa de Maurino 1086 era des del segle xi una dependència de labadia de Sant Pau de Fenollet, però vers el 1085 es trobava tanmateix infeudada a un senyor anomenat Bernat Torró, al qual el Bernat III de Besalú donà en comanda, el 15 de maig de 1086, el castell de Fenollet (en aquesta ocasió Bernat Torró reconegué tenir la villa de Maurí sencera i totes les seves dependències pel monestir de Sant Pau i pel comte de Besalú.

                                     

6. Demografia

La població era el 1750 no hi ha fogatges medievals de 30o habitants, el 1759 hom comptava 72 focs 50 el 1762 i el 1789, 102 focs. El segle XIX fou de signe positiu: 675 h el 1818, 1098 el 1834: 1617 el 1861, 1830 el 1891, però des daleshores la tendència ha estat -amb alts i baixos- a disminuir; 1506 el 1926, 1313 el 1954 i a partir dací mireu el gràfic.