ⓘ La Tor de França, és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba en una zona de parla catalana amb certe ..

                                     

ⓘ La Tor de França

La Tor de França, és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba en una zona de parla catalana amb certes influències occitanes. Era la capital del cantó de la Tor de França, actualment suprimit. Shauria descriure Trinyac en català, en vist de la pronunciació occitana.

                                     

1. La vil la

El poble de La Tor de França es troba a 100 m daltitud, la dreta de lAglí, a linterior dun pronunciat meandre, als vessants dun coster que domina el pas del riu. Hi ha restes de lantiga muralla fortificada i el castell o antiga torre de Triniac i centra lagrupament l església parroquial de Santa Maria, obra del segle xvii el 1676 es trobava en construcció sota els auspicis del capítol de Sant Pau de Fenollet, amb campanar de torre quadrat. Prop seu hi ha restes duna església anterior. Al NW de la vil la, a lesquerra de lAglí, hi ha vestigis dexplotació de ferro dèpoca romana escòries i fragments dàmfores.

                                     

2. El terme

El terme municipal de La Tor de França, de 13, 94 km² dextensió, es troba a lextrem de llevant de la Fenolleda, la zona de llengua catalana de transició vers loccità de la comarca, en contacte amb el Rosselló, la vall de lAglí. La vila de La Tor de França és lúnic nucli de població agrupada al municipi, que limita amb els termes dEstagell i Montner a llevant, Cassanyes a migdia, Planeses a ponent i Maurí al N. Una carretera local enllaça el poble amb la D-117 de Perpinyà a Sant Pau de Fenollet, que corre al N del municipi, i també hi passa la D-17 dEstagell a Bellestar i Montalbà.

                                     

3. El territori

LAglí discorre pel terme de ponent a llevant, fent meandres, primer encaixat i després ja obert al pla dEstagell, on les riuades fortes fan evolucionar els meandres; aquest pla és una petita depressió interior, ocupada per vinyes, la part més baixa del qual és regada pel rec del Pla dEn Carbassa. Al No se situa laltiplà calcari dit de la Torresa o del Cortal Girona, antiga zona pastoral o de vinya avui abandonada, erma o envaïda per la garriga, que forma la divisòria amb el riu de Maurí. Al SW, a lextrem del massís de lAglí, els vessants dels serrats de Coixós no sobrepassen de gaire els 200m. La superfície agrícola és de 645 ha en 119 explotacions, enfront de 210 el 1954, amb predomini total de la vinya ; els arres fruiters ocupen més de 2 ha albercoquers i les hortalisses i farratges 1 ha cada conreu. Hi ha una Cava Cooperativa important 40.000 hl, una Societat Cooperativa Agrícola força dinàmica a finals de segle xx va recuperar la gestió col lectiva del vinyer i del celler i la comercialització del vi de la gran propietat de Coixós, del veí terme de Cassanyes; també té importància lexplotació de pedreres de marbre per una societat que es creà per a lextracció de mineral de ferro. Hi ha una petita fàbrica delaboració de paper reactiu per a laboratoris.



                                     

4. Toponímia

En català com en occità, el nom de la comuna és La Tor de França, ortografiat en francès per ladministració Latour-de-France. Les primeres mencions del vilatge apareixen sota formes llatines Turris Triniago el 1020 Torre de Trinhac, Trinhac/Triniac essent Triniacum el nom dun domini gal loromà situat dins el municipi, format a partir del nom del propietari Trinius i del sufix -acum.

Prengué la forma Triniac i altres de semblants a lèpoca romana, Turris Triniago essent mencionat dençà del segle xi, del nom de la torre fortificada que es trobava en el terme. Un vilatge nou es desenvolupà la riba de lAglí a lentorn duna fortalesa nova, quera anomenada simplement La Torre): La Torre de Fenolledès en un document de 1393 i Tor de Fenolledès el 1423.

El Tractat de Corbeil 1258 fixà la frontera del reialme de França i del reialme dAragó prop del vilatge. A partir daquell moment, els catalans començaren de dir La Tor de França, nom que passà al francès e que fou servat, fins i tot després del tractat dels Pirineus que annexava el Rosselló a França. La Tour de France es documenta per primer cop en francès el 1750.

                                     

5. Història

El lloc es denominà primerament Triniac Triniag o Triniach i sembla que es trobava una mica més amunt en el curs de lAglí, al voltant duna església dedicada a Santa Eulalia, les ruïnes de la qual es feien evidents fa encara un temps la riba del riu. A poc a poc es degué constituir una nova aglomeració més avall, en un lloc més resguardat de les crescudes de lAglí protegit per una torre que acabà per suplantar lantic nom. La torre de Triniac Turris Triniago fou especialment llegada el 1020 pel comte de Besalú Bernat Tallaferro al seu fill Guillem juntament amb les principals fortaleses de la Fenolleda. Vers el 1086 trobem encara el jurament de fidelitat fet per ipsa torre de Triniag pel cavaller Guillem Bernat al comte de Besalú Bernat III. Al segle xii es trobava infeudada al senyor de Perapertusa, igual com Querbús, Cucunhan i Rufià avui Rofiac de las Corbièras. El 7 de gener de 1140, Berenguer II, fill de Guerala, successor del seu pare Bernat Berenguer de Perapertusa, jurava fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per aquestes fortaleses i per ipsa turre de Triniacho.

Posteriorment al Tractat de Corbeil de 1258, que inclogué definitivament la Fenolleda dins el Regne de França, hom retroba Bernat Guillem de Bellcastell com a senyor de la Tor 1423, apel lació que prevalgué fins al segle xviii (el de la Tor de França es fixa des de mitjan segle, el 1750. El capítol de Sant Pau de Fenollet percebia diversos drets sobre el territori de la Torre i presentava el rector de lesglésia parroquial de Santa Maria. El 1640 el lloc fou pres i saquejat per les tropes castellanes i el 1686 figura com a senyor del lloc Jacint de Montesquiu i a mitjan segle xviii els Montesquiu encara figuren com a senyors de la parròquia.

                                     

6. Demografia

En els fogatjaments més antics no sespecifica la població del lloc i fins a mitjan segle xviii no trobem una indicació, que dóna 213 famílies i 856 habitants. la segona meitat del segle les xifres baixaren 200 focs el 1762 i 173 focs el 1789, i el 1818 shavia recuperat amb 889 h. El procés fou positiu al llarg del segle XIX 1.127 h el 1836, 1.251 el 1851 i 1.351 el 1896, mentre que el segle XX fou de caràcter estacional -amb petits alts i baixos-- vegeu gràfic fins als 1.037 del 2015.



                                     

7. Personatges il lustres

  • Louis-Paul-François Cambriel 1774-1850 filòsof.
  • Gabriel Deville La Tor, 1749 - 1796, bisbe constitucional de Perpinyà 1791-1793
  • Pierre Guillaume Paul Coronnat, general de tropes colonials a Indoxina i Àfrica
  • Claude Colomer 1934, historiador establert la Tor que donà les seves valuoses col leccions documentals i artístiques la comuna per a fer-ne un museu