ⓘ Prats de Sornià és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. ..

                                     

ⓘ Prats de Sornià

Prats de Sornià és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

                                     

1. El Poble

El poble de Prats de Sornià es troba a 634 m daltitud, la vora duna antiga i important carrerada de pasturatges, format per un grup de cases en un vessant que coronen les restes de lantic castell de Prats de Sornià, una altra torre de base rectangular visible de lluny; l església parroquial de Sant Fèlix és esmentada des del 1259.

                                     

2. El terme

El terme municipal de Prats de Sornià, de 8.01 km² dextensió, sestén a llevant del coll de Ventafrida, entre les valls de lAdasig riu que forma aigua avall de Sornià un petit sector del límit meridional i la vall de la Matassa. Comprèn el poble Prats de Sornià, únic nucli de població, i les restes de lantic castell de Las Albas. Limita amb els termes de Sornià SW, el Viver NW, Felluns NE, Pesillà de Conflent E i Trevillac SE. Leix principal de comunicacions és una carretera local de Sant Pau de Fenollet al Viver i a Sornià D-7 que passa pel poble.

Al sud del terme, vora lAdasig, hi ha lantic castell i església de Las Albas ; el castell es troba arruïnat i fou bastit sobre un sòcol rocós la vora del llit del riu, i es remunta amb evidència a lalta edat mitjana, encara que el primer document conegut és del 1408 Albas; lesglésia, rectangular, de nau única, és com a mínim obra del segle XIII.

                                     

3. El territori

El territori és tot ell situat en el sinclinal de Boissavila. Lalçada màxima és a lextrem de ponent, 967 m damunt el coll de Ventafrida Roc Corb, on neix el torrent de La Solana, que va vers la vall de la Matassa. Les aigües de la part de migdia que arriba a 732 m prop del Cap Blanc van vers lAdasig, que discorre de forma sinuosa entre els termes de Sornià i de Pesillà. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines, al N, i amb predomini de lalzina, junt la brolla mediterrània, al S; la part més alta té landes de lestatge montà.

                                     

4. Lagricultura

La superfície agrícola es limita a 141 ha en poc més duna vintena dexplotacions al voltant del poble, tot i que creix per la neteja de brolla reutilitzada en pasturatges. Predomina la vinya unes 80 ha, de les quals dues dotzenes són de denominació dorigen controlada i la resta daltres vins també hi ha petites extensions dhortalisses, arbres fruiters, cereals i farratges i prats. El bestiar es sobretot oví i de cabrum i mol pocs caps de boví.

                                     

5. La història

El monestir de Sant Miquel de Cuixà tenia lany 1011, entre les seves possessions la Fenolleda, un alou in villa pratis. El 1141 i 1142 un cavaller Ramon de Prats era vassall dUdalgar, vescomte de Fenollet. El capítol de Sant Pau de Fenollet percebia diversos drets a Prats, per aquesta localitat formava part de la baronia de Rebollet i, des del segle XIV almenys, tingué per senyors una branca de la família de Perapertusa.