ⓘ Rebollet és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. És una de les comunes franceses del cantó de la Vall de lAglí. ..

                                     

ⓘ Rebollet

Rebollet és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. És una de les comunes franceses del cantó de la Vall de lAglí.

                                     

1. Geografia

El terme municipal de Rebollet sestén a lextrem SW del sector de la Fenolleda, la capçalera de lAdasig i als vessants septentrionals de la gran carena limítrofa amb el Conflent. Comprèn el poble de Rebollet com a únic nucli de població agrupada i lantic veïnat de Plalhobí. Limita amb els termes de Montfort i Ginclà W. dins el sector de Fenolleda del departament de lAude,la Vall de Santa Creu, amb els de Virà N, el Viver NE, Sornià E i SE i amb el de Mosset S, aquest ja del Conflent. El principal eix de comunicació és la carretera procedent de Puillorenç i de tota la vall de Santa Creu que passa pel poble i arriba a Sornià, on enllaça amb la D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada.

                                     

1.1. Geografia El poble

El poble de Rebollet es troba a 750 m daltitud, enlairat a lesquerra de lAdasig, centrat per lesglésia parroquial de Sant Esteve; ledifici sembla del final del període romànic en resta un absis, però totalment reformat i del començament del segle XVIII; el campanar és de torre de planta quadrada i a linterior hi ha retaules barrocs de fusta esculpida segles xviii i xix, entre els quals el de Sant Sebastià. Prop de lesglésia hi ha les escasses restes o vestigis de lantic castell de Rebollet. Un terç de les cases són utilitzades com a residències secundàries.

Lantic veïnat de Plalhobi és a lextrem de ponent, prop dels límits amb Montfort, sota el pic de la Roqueta; esmentat de del segle X Plaido Lupino el 958, Pleitlubi el 1142, el primer terme daquests dues formes antigues sembla tenir el sentit "tribunal" placitum, fet que pot fer pensar que fou un lloc dadministració de justícia.

                                     

1.2. Geografia El relleu

El territori, molt muntanyós, assoleix grans altituds, especialment la banda de migdia i de ponent, zona granítica dins el gran massís de Queragut-Millars, amb lloms planers i superficies daplanaments esgraonades. De la carena que surt del Tuc Dormidor, la serra dEscales, separació amb el Conflent, té a cims culminants la Creu de Marquixanes 1 339 m, i de la carena que a ponent és limítrofa amb la vall de Santa Creu, es destaquen el pic de la Roqueta 1 436 m i el Serrat Naut 1 310 m. Daquest darrer, a lextrem NW, surt el serrat de Los Escampèls fins al coll de lEspinàs NE, divisòria entre les valls de la Bolzana i el de lAdasig. Aquest corrent afluent de lAglí a Ansinyà neix entre el pic de La Roqueta i la Creu de Marquixanes i forma leix en direcció SW-NE del territori; nés afluent de capçalera la ribera de La Ferrèra, que neix del roc de les Quaranta Creus i forma el límit municipal amb Sornià; un i altra corren profundament encaixats.

Al nivell del poble, corre en direcció E-W un sector de la gran falla que limita al nord la zona axial pirinenca de la coberta secundària marmoritzada la qual pertanyen els vessants del sinclinal enlairat de Roca de Boissavila. Al sud del terme dominem les brolles de lestatge montà i alguns claps de boscs de roures, i alguns pins i faigs la part més alta de la vall de lAdasig; al nord, sestén el bosc de Rebollet, comunal, amb una franja de roures la base i després un fageda i una avetosa, de les més conegudes i magnífiques de la Catalunya Nord; aquest bosc forma part de làrea forestal de Boissavila, mentre que la part SE forma part del bosc de Sauvanera.



                                     

1.3. Geografia La pagesia

La superfície agrícola útil és de 339 ha en unes 30 explotacions. La vinya ocupa 27 ha de les quals només 3 de denominació dorigen controlada i 24 daltres vins 1981, els arbres fruites 5 ha 4 de pomeres, les hortalisses 6 ha, el cereals també 6 ha i els pasturatges i farratges 284 ha. Tradicionalment lactivitat ramadera ha estat la primordial i encara hi un cens considerable de caps de boví, doví i de cabrum, i algunes restes dequí.

                                     

2. Història

El 1188 Hug de Sornià, en professar a lOrde del Temple, li donà, entre altres béns, la seva honor de Rebollet villa Reboleti amb lesglésia de Sant Esteve, així els templers del Masdeu esdevenien mestres de tot aquest territori, ja que el 1142 el vescomte Udalgar II de Fenollet els havia donat en alou tot el bosc de Matapenista, entre el torrent de Prucencher avui de La Ferrèra i lAdasig flumine de Adadig, limitat al N pel camí que anava dArçà a Plalobí Pleilubi i la ribera de lAlba ad aguam Albam, és a dir la vall de Montfort, aleshores denominada valle Alba. Tanmateix, al segle xiv, Rebollet esdevingué centre de la baronia de rebollet, que comprenia, entre daltres, els llocs i castells de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac, i que es trobava en mans duna branca de la Perapertusa, que heretà la baronia de Jóc el 1459 i conserva una i altra baronia fins la Revolució Francesa. El darrer titular era aleshores Pedro Pablo Abarca de Bolea, el famós comte dAranda 8 i vescomte de Jóc i baró de Rebollet entre molts altres títols, gran dEspanya, que tingué un rol polític important en la monarquia espanyola.