ⓘ Rasigueres és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Forma part de la comarca natural de lAltiplà de Sornià. ..

                                     

ⓘ Rasigueres

Rasigueres és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Forma part de la comarca natural de lAltiplà de Sornià.

                                     

1. El poble

El poble de Rasigueres es troba a 120 m daltitud, prop de la riba esquerra de lAglí, a lextrem de llevant del terme i la confluència amb la ribera de Termena, prop de Planeses les dues parròquies havien estat unides. És format per un grup de cases presidides per l església parroquial de Sant Joan Baptista, prop de la qual hi ha vestigis de lantic castell de Tornafort, es troben poc més dun km al SW del poble, vora la riba esquerra de lAglí. A Rasigueres té lloc cada mes de juny un festival de música. El parlar de Rasigueres, com els de Planeses i Caramany, ha conservat força trets catalans, fenomen que el converteix en un parlar occità de transició vers el català.

                                     

2. El terme

El terme de Rasigueres, de 1372 km² dextensió, se situa la vall de lAglí, Cassanyes SE, Caramany S, Lançac W, lEsquerda NW i Maurí N. Petites carreteres locals uneixen el poble amb els nuclis veïns.

                                     

3. El territori

L Aglí discorre encaixat entre els massissos calcaris i rep per lesquerra alguns torrents. Al N forma el límit la carena calcària de la serra que voreja paral lelament el riu de Maurí pel S Lo Bac de lAlbesa, 550 m a lextrem NW i més avall salça el serrat den Franc fins a 427 m, tot deixant dins el terme la petita vall de Las Devalhèras, afluent la vall de Maurí i erosionada dins les mateixes margues daquesta vall. Els calcaris del N i les solanes són coberts de garriga mediterrània o erms, i sovint apareix la roca; al sector central apareixen matolls i brolles, bosquines dalzines amb alguns roures als obacs; prop de lAglí hi ha arbres de ribera.

                                     

4. Castell de Termena

Molt ben conservat, el castell de Termena forma encara una bella estampa, enlairat la vora de la ribera de Termena, poc més dun km al N de Rasigueres. En resta una altra torrequadrada i el recinte poligonal, obra probablement del segle x, restaurada al XIII. La família Termena en tenia el domini al segle XIII B. de Tremonya, 1299.

                                     

5. Lagricultura

La superfície agrícola, localitzada sobretot la vall de lAglí, es limita a 256 ha en una quarantena dexplotacions, dedicades bàsicament la vinya 248 ha. de les quals 241 de denominació dorigen controlada i 7 daltres vins. Hi ha una societat cooperativa de vinificació, amb una capacitat inferior als 20.000 hl. Al N del terme hi ha pedreres de feldspat només accessibles des de lEsquerda, explotats tradicionalment per una empresa de Caudiers de Fenollet. Al sud del terme hom ha explotat tradicionalment el guix 8el lloc de La Guichèra ho recorda); fins després de la segona guerra mundial hom explotà els meners de ferro de La Menera al S del terme, i, abandonats uns quants anys abans, uns altres al NW del poble.

                                     

6. Història

Una família dita Tornafòrt havia tingut aquest feu als segles xi i xii, que tingué greus enfrontaments per la seva vida escandalosa amb el bisbe jansenista dAlet Nicolau Pavilhon.



                                     

7. Demografia

El 1367 hi havia 5 focs, reduïts a 1 foc el 1395. El 1750 shavia arribat a 100 h, i el 1759 hom comptava 26 focs, i el 1789, 24 focs. El segle XIX fou de signe positiu; 165 h el 1818, 209 el 1836, 227 el 1861 i 312 el 1896. Assolí un màxim vers 1926 353 h i després va anar disminuint; fins a arribar els 159 del 2015. vegeu gràfic