ⓘ Sant Martí de Fenollet és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals, i constitueix lextrem nord de la comarca natural de ..

                                     

ⓘ Sant Martí de Fenollet

Sant Martí de Fenollet és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals, i constitueix lextrem nord de la comarca natural de lAltiplà de Sornià.

El poble de Sant Martí de Fenollet es troba a 418 m daltitud, la banda de ponent del terme, voltat de camps de vinya, la dreta de la vall de la Riberòla, format per un petit grup de cases presidit per l església parroquial de Sant Martí.

No sha de confondre amb Sant Martí de Fenollar, al Vallespir.

                                     

1. El terme

El terme municipal de Sant Martí de Fenollet, de 10.72 km² dextensió, se situa la vall de la Riberòla, afluent per la dreta de lAglí. Comprèn el poble de Sant Martí de Fenollet, únic nucli de població, i lantic lloc de Taixac, i limita amb els termes de Sant Pau de Fenollet N, Centernac i Ancinyà E, Felluns i el Viver S i Fossa W. Una carretera local va del poble la D-619)de Sant Pau de Fenollet a Prades), que discorre fora del municipi, i altres també locals van als pobles veïns.

                                     

2. Orografia

Al nord sestén la zona calcària, amb vessants rosts i penya-segats, al contacte entre el massís granític de lAglí i la barra calcària que delimita al sud el gran sinclinori de Sant Pau de Fenollet. La cresta va des de la collada de Ventafarina 646 m a lextrem NW fins al roc de La Bufeta i el collde Bois, don baixen les aigües que formen La Riberòla, que aflueix a lAglí al veí terme dAncinyà. Aquest sector més elevat és cobert, a les crestes i als vessants més rosts, de garriga, encara que la roca és sovint visible; els vessants són coberts de bosquines dalzina part del bac de Bolzana, La Devesa. la part central del terme se situa el poble de Sant martí, lantic priorat de Taixac i la gran part de les vinyes, dins el granit. Tota la part del sud és constituïda per gneis, dits de la Riberòla, amb algunes vinyes, però sobretot matolls, brolles i claps dalzines.

                                     

3. Agricultura

La superfície agrícola 199 ha en diverses explotacions és dedicada bàsicament al conreu de la vinya 172 ha, de les quals més dun centenar de denominació dorigen controlada i una trentena i escaig daltres vins); hi ha petites extensions darbres fruiters amb presseguers i albercoquers i hortalisses carxofes i enciams sobre tot, i quasi una vintena dhectàrees de pastures i farratges. El cens ramader és nul. Hi ha una societat cooperativa vinícola amb 8.000 hl de capacitat. al límit del terme dAucinyà hi ha unes pedreres de feldespat que hom explota des daquest poble.

                                     

4. Història

El lloc té per origen un priorat medieval, anomenat Taixac, en occità Taissac, les restes del qual es poden veure encara en un antic poblat situat la banda de llevant del terme, a uns 2 km de Sant Martí (Taxac documentat el 1395, teissac al segle xvii, Taisac el 1706, Taichac el 1750, el nucli actual es formà posteriorment.

                                     

5. Demografia

La població era de 10 focs el 1367, i el 1750 hom comptava 120 ha amb una producció limitada a blat, vi i llegums: el 1765 hi havia 25 focs i el 1789, 30 focs. Assolí 207 ha el 1836, però després disminuí 183 h el 1861, 190 el 1891 i 118 el 1895 i encara més el segle XX: 146 h el 1926, 127 h el 1954. Només cal veure el gràfic per veure la davallada.