ⓘ Sornià és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Era la capital del cantó de Sornià, actualment suprimit. ..

                                     

ⓘ Sornià

Sornià és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Era la capital del cantó de Sornià, actualment suprimit.

                                     

1. La vila

La vila de Sornià, cap de cantó, es troba a 540 m daltitud, la vora esquerra de lAdasig, formada per dos nuclis o barris, la Vila on hi ha lantic castell i parròquia i el Puig Lo Puch, esmentat el 1750. mig km aigua amunt del riu. Va esdevenir lloc de residència i estiueig lúltim quart de segle XX per lanomenada del seu clima. Lantic castell de Sornià, al mig de la vila, fou bastit en una bona part als segles XVI i XVII, però, venut al municipi al començament del segle xx, fou lamentablement destruït al seu interior 8sen feren habitatges) i resta, en mal estat, només la carcassa. L església parroquial de Santa maria és un edifici del segle xvii.

                                     

2. El terme

El terme municipal de Sornià, de 2999 km² dextensió, es troba al sud de la comarca, al límit amb el Conflent, estès als vessants septentrionals del pic del Rosselló 1.314 m i comprèn un sector de la vall mitjana de lAdasig. Enclou la vila de Sornià, únic nucli de població agrupada, els antics llocs i castells dArçà, Corbós i Castellàs de Sornià, les esglésies de Santa Felicitat i Sant Miquel i altres vestigis històrics. Limita amb els termes confletans de Mosset, Molig i Eus S i els fenolledesos de Campossi SE, Trevillac E, Prats de Sornià NE, el Viver NW i Rebollet W. Leix principal de comunicació és la carretera D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada, i altres de més secundaries que surten de la vila vers poblacions veïnes de la comarca.

                                     

3. El territori

Les altituds més grans són a migdia, als vessants de la serra que separa la comarca del Conflent, encara que els cims culminants lesmentat pic del Rosselló, el roc de la Dona o els de les Quaranta Creus i de Tolosa són ja fora del terme estricte de Sornià, bé que el dominen pel S i lW: és un alt nivell derosió dins granits dèpoca primària, tradicionalment zona de pastura que a finals del segle XX es tornà a reutilitzar. Una sèrie desquenes baixen cap al N. vers lAdasig riu Desix, en francès, separades per profunds comals; damunt cada esquena si assenta un gran mas o un antic nucli de població Arçà, Corbós. Lestreta vall de lAdasig dibuixa una sèrie de meandres encaixats dins un granit molt alterat. Des de lesmentada serra meridional, límit històric entre Catalunya i Occitània, que forma part del massís granític dit Queragut-Millars, baixa la ribera de La Ferrèra vers LAdasig, que procedent de Rebollet creua el terme pel seu sector en direcció W-E. Una gran falla, que va de Rebollet a Sornià i a lentrada del congost de lAdasig, delimita al sud la zona dels Pirineus axials que acabem de descriure i, al nord, la zona de coberta pirenaica que sestén des de la zona deprimida on sassenta la fins la carena que separa les valls de lAdasig i de la Matassa, entre el coll de LEspinàs i el de Ventafrida, que gairebé sobrepassa els 1.00 m, on apareixen els primers faigs del gran bosc de Borssavila.



                                     

4. La pagesia

Claps de bosc als comals, garrigues i brolles cist i erms, vulnerables als incendis, ocupen una bona part del territori: són les antigues zones de pastura, abandonades, o de bosc, en regressió. A Coma Ovella i a Torra Major hi ha repoblacions de coníferes. La superfície agrícola és molt minsa ocupant un petit tant per cent del terme, amb dues-centes i escaigs ha, i més duna trentena dexplotacions, situades bàsicament prop de la vall de lAdasig: prop duna desena darbres fruiters, i més duna seixantena de vinya amb una quarantena de denominació dorigen controlada i la resta daltres vins: hi ha una petita cooperativa vitícola, 2ha dhortalisses, 9 ha de cereals i 128 de prats i farratges. La cria de bestiar compta amb més dun centenar de caps de boví, en expansió, uns 500 caps doví i uns 50 caps de cabrum.

                                     

5. Història

Des del 950, la butlla papal dAgapit II a favor de Cuixà confirmava a aquesta monestir la possessió dun alou in Sorniano, alou que el comte Sunifred II de Cerdanya augmentà, al seu testament del 956, pel llegat dallò que posseïa in Tabernulas et Sauriniano, amb les seves pertinences, i la butlla de Sergi IV de 1011, detallava també les possessions de labadia la vall de Sornià, és a dir la villa dita Valleta, en tota integritat, amb els seus límits i llocs adjacents, amb lesglésia de Sant Miquel, lesglésia de Sant Pere situada a Tavernulas amb el seu alou, altres alous al mateix lloc, igualment lesglésia de la Santa Felicitat situada in Castellione, amb els seus alous, i encara un alou in Uxones Echós: Encara el 1020 el testament sacramental del comte Barnat Tallaferro de Besalú contenia un llegat a favor de Cuixà del seu alou de Tavèrnoles, la vall de Sornià. Al segle xii el vescomte de Fenollet i els membres de la família senyorial de Sornià, vassalls seus, afavoriren la implantació de lorde dels templers a Sornià: donació de drets a Corbós el 1141 pel vescomte Udalgar; béns a Sornià i delmes a Corbós per Arnau de Sornià 1142; lhonor de Santa Eugènia dEchós Santa Eugenia de Uxonis el 1188 per Hug de Sornià, que es féu templer. El 1438/39 la senyoria de Sornià es trobava en mans de Pere Ramon de Montesquiu, consenyor de Bellestar, Caladroer i Tornafòrt, i al segle xvii eren els Casteràs els senyors de Sornià.

                                     

6. Llocs per visitar

Lantic lloc d Arçà villa Arcanis el 1011 se situa uns 3 km al SW de la vila, enlairat al sector més muntanyós, dominat al sud pel roc de lAgla. Havia estat donat al monestir de Sant Pere de Fenollet pel comte Bernat Tallaferro, donació confirmada per la butlla de Sergi IV del 1011. resten imponents murs de lantic castell dArçà una torre rectangular i murs amb espitlleres del tipusdit carolingi, situat en un replà, restes que semblen del segle xii el castell fou ocupat el 1374 en les incursions que els routiers feren la Fenolleda i consta aleshores com a castrum Arsan. Uns 300 m a ponent hi ha la petita i bella església de Sant Llorenç, romànica segle xii.

Més a llevant, entre Arçà i Sornià, hi ha les ruïnes de lantic castell de Corbós Curbones el 1011, prop del torrent de Comabella, damunt un esperó rocós, prop dun grup de construccions --més a ponent-- al voltant del Mas de Corbós, amb la petita església romànica del segle xii els vestigis del castell de base rectangular, semblen del segle xi. Corbós fou el bressol del llinatge dels Corbons, molts membres dels quals foren templers.

Al llevant de la vila, prop de lAdasig i del límit municipal amb Campossí, hi ha lantic territori de Sechà, sense cap vestigi de lantiquíssim castell daquest nom 8 castrum Sixanum, el 989; Castellio, el 1011); pertanyia al seu terme lesglésia de Santa Felicitat, petita església preromànica de nau única, que depenia de Cuixà ja lesmentat any 1011.

A ponent de la vila es troben les restes duna altra església preromànica, la de Sant Miquel, amb una nau primitiva que es podria remuntar als segles XVIII o XIX i un de col lateral del segle X; també depenia de Cuixà al segle x. De Tavèrnoles, una altre dependència de Cuixà dels del segle x. no resta cap vestigi de la seva església de Sant Pere, citada el mateix 1011. A lesquerra del camí de Rebollet, la part de ponent del terme, hi el lloc d Echós, mencionat el mateix 1011, on hi hagué una església dedicada a Santa Eugènia, donada als templers el 1188.



                                     

7. Cantó nº. 15

Actualment, juntament amb les viles catalanes dEstagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i la Tor de França, a més dels pobles catalans dArboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de lAglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans dAnsinyà, Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac. lEsquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver forma part del cantó número 15, de la Vall de lAglí nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015, amb capitalitat a Ribesaltes.

                                     

8. Serveis comunals mancomunats

Sornià forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campome, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Finestret, Fillols, Fontpedrosa, Fullà, Jóc, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Trevillac, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

                                     

9. Demografia

La població medieval era de 34 focs a Sornià i 7 a Arçà. El 1784 Sornià tenia 800 habitants ; el fogatjament del 1759 dóna 186 focs 1 batlle perpetu i 3 cònsols i del 1789, 160 focs. Havia pujat a 975 habitants el 1834, estabilitzats el 1861, i des daleshores la població minva; 686 h el 1891, 410 el 1926, 347 el 1954, i així de mica en mica fins a arribar el 1975 en què torna a començar un minso augment anual fins a arribar als 498 del 2015, mercès la instal lació dagricultors joves, una empresa de fabricació delements delectrònica i una residència clínica per a jubilats, que safegeixen a una casa de repòs, i a lextracció de marbre destinat la fabricació de pols de marbre. El turisme, en desenvolupament, compta amb diverses residències rurals i un càmping.