ⓘ Trevillac. El poble de Trevillac es troba a 530 m daltitud, a lesquerra de la ribera de la Cabrerissa, a llevant del terme, sota el coll de les colomines, forma ..

                                     

ⓘ Trevillac

El poble de Trevillac es troba a 530 m daltitud, a lesquerra de la ribera de la Cabrerissa, a llevant del terme, sota el coll de les colomines, format per un agrupament de cases presidit per l església parroquial de Sant Martí de Trevillac esmentada des del 1356 com a eccl. S. Martini de Trivilacho, senzill edifici amb campanar despadanya.

                                     

1. El Terme

El terme municipal de Trevillac, de 17, 24 km² desxtensió, es troba a lextrem meridional de la Fenolleda, la zona de llengua catalana de transició vers loccità de la comarca, en contacte amb el Conflent, format per dos sectors ben diferenciats, el de llevant, tributari de la Tet a través de la ribera de la Craberissa, on hi ha el poble de Trevillac, que dóna nom al municipi i agrupa tota la població, i el de ponent, tributari de lAglí a través de lAdasig límit NW del terme, on hi ha restes dels antics llocs i castells de Sequera i Rocaverd. Limita amb els termes de Camposí W, Sornià i Prats de Sornià NW, Pesillà de Conflent i Trillà N, Caramany NE, Montalbà del Castell E, tots de la Fenolleda, i els de Tarerac i Rodés S, del Conflent. Travessa el terme la carretera D-2, procedent dIlla, que va a unir-se, a lextrem de ponent, amb la D-619, que uneix Sant Pau de Fenollet amb Prada; del coll de les Alzines, al centre del territori, deriva la D-13, que va vers Tarerac i Vinçà.

                                     

2. El territori

El territori és accidentat al N pels vessants del llarg sinclinal enlairat de Boissavila, la cresta esquistosa i que sobrepassa els 800 m daltitud, que va del serrat de lalbesa al serrat dEspinet i la Roca Roja, que separen les conques de la tet i de lAglí; els vessants són erosionats per una sèrie de comals que baixen cap els recs de la Fung a lest i de la Repana aloest, separats pel coll de les alzines. Al peu daquests esquists, en una vora de calcaris marmoritzats, prop daquest coll, hi ha pedreres abandonades; és la Zona del Roc Blanc, de la Trofera, del Cascallar, damunt mateix del poble. El sud del terme és constituït per granits molt erosionats, transformats en arena granítica, pertanyents al gran massís del Queragut-Millars, on shan desenvolupat alvèols com laltiplà dominat per lantic lloc de Sequera. Aquest massís granític, de la zona axil la pirinenca, és separat del sinclinal de Boissavila per una gran falla que va del Roc Blanc a Trevillac. La zona calcària té garriga, matolls i claps dalzines; la zona granítica, les vinyes sintercalen entre matolls i brolles. hi ha un petit repoblament forestal. El límit meridional amb Tarerac també salça fins a gairebé 800 m al roc de Cisterna. Prospeccions mineres han revelat lexistència de filons durani òxid durani.

                                     

3. Lagricultura

La superfície agrícola es limita a 319 ha en una trentena dexplotacions, amb predomini absolut de la vinya unes prop de tres-centes ha de les quals hi cinc parts de denominació dorigen controlada i la sisena part daltres vins, i, a més, prop una vintena de farratges, 5 de cereals, 3 dhortalisses i petites mostres darbres fruiters. Com la majoria dels pobles de la Fenolleda hi ha una petita cooperativa vinícola amb 20.000 hl de capacitat. Durant molt de temps, juntament amb el veí poble de Montalbà elaborava mistela per compte duna casa de Tuïr.

                                     

4. Història

Trevillac és documentat el 1026 com a límit de Sequera Trivilanum, forma que evoca un antic domini gal loromà. la fi del segle XIV i, sens dubte, ja abans, el lloc es trobava inclòs alhora que el castell de Rocaverd, Sequera i Prats de Sornià dins la baronia de Rebollet, que posseïa la família Perapertusa. Bernat Berenguer de Perapertusa, fill de Guillem, fou nomenat guardià dels ports i les costes de Rosselló 1396 pel rei Martí lHumà, i es casà el 1401 amb Constança de Perellós; tingué per successors vers el 1413 el seu fill Guillem mort el 1432 i Bernat Berenguer mort el 1435. Gastó de Perapertusa, fill del darrer, heretà el 1459 la baronia de Jóc, antic feu dels Perellós. Les baronies de Rebollet i de Jóc es mantingueren en mans dels seus descendents, amb alternances de confiscacions i restitucions -segons les guerres franco-espanyoles- fins la fi de lAntic Règim. Presidint laltiplà que domina el sector de ponent lantic lloc de Sequera o Saquera, despoblat relativament lúltim quart de segle xx, vora les restes de lantic castell de Sequera, granja fortificada amb elements arquitectònics dels segles XII/XIII. El 1002, Seguí llegava el seu alou de Palmes i Sacchera al monestir de Sant Miquel de Cuixà però lusdefruit la seva muller Adelaida i al seu germà Seguer. Segons la butlla del papa Sergi IV a favor de Cuixà 1011 aquest monestir posseïa des dabans un alou a Palmes i a Sequera 8 alodem de villa Saccaria). Lesglésia de Sequera, que havia estat seu dun priorat, es remunta al segle xii. Dins el territori de Trevillac shan trobat algunes coves amb restes dhabitatges dèpoca prehistòrica prop de Rocaverd. Hi ha un dolmen en ruïna dit de la mort de lEgasser molló trifini de Trevillac, Campossí i Tarerac. Un oppidum, del tipus desperó barrat, dit el Tarter del Moro, ha donat alguns elements datables de la primera edat del ferro.



                                     

5. Serveis comunals mancomunats

Trevillac forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campome, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Finestret, Fillols, Fontpedrosa, Fullà, Jóc, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Sornià, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

                                     

6. Demografia

En un fogatjament del 1317 consten 47 focs amb Sequera, però el 1367 hi figuren només 7 focs. A mitjan segle xviii hi figuren 50 focs el 1762 i el 1789 tenia 55 focs i el comú era regit per 2 diputats. El 1818 tenia 319 h, i 365 el 1834; des daleshores la tendència ha estat més aviat negativa, fins a arribar el seu punt més baix el 1999 amb només 76 h. des daquell any la tendència ha estat positiva, fins a arribar als 149 del 2015. vegeu gràfic.