ⓘ Trillà. El petit poble de Trillà es troba a 412 m daltitud, al centre del terme, prop del rec de La Lhèbre, que suneix a lAdasig prop de la seva confluència amb ..

                                     

ⓘ Trillà

El petit poble de Trillà es troba a 412 m daltitud, al centre del terme, prop del rec de La Lhèbre, que suneix a lAdasig prop de la seva confluència amb lAglí. És format per un escàs nombre de cases presidides per l església parroquial, avui dedicada a Santa Maria, amb façana molt simple i campanaret despadanya. Hi ha dos dòlmens coneguts en el territori de Trillà, un força ben conservat i molt espectacular, al lloc dit Taupèls, a lextrem NE del terme prop del límit amb Ansinyà, i laltre al lloc dit Los Apostadors.

                                     

1. El terme

El terme municipal de Trillà, de 8.96 km² dextensió, sestén la dreta de lAglí, prop de la seva confluència amb lAdasig. Comprèn el poble de Trillà, únic nucli de població del municipi i limita amb eles termes dAnsinyà N, Caramany E, Trevillac S, Pesillà de Conflent W i Felluns NW. Una carretera local el comunica amb la D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada que passa per Ansinyà, i amb Trevillac.

                                     

2. El territori

Un petit sector de lAdasig marca el límit NW del terme, i un altre petit sector de lAglí, el NE, i les alçades màximes se situen a migdia 804 m entre el coll de Sant Joan i el serrat dEspinet la cresta del sinclinal enlairat de Boissavila, que separa les aigües de lAglí de la Tet. Pel seu gran vessant, cobert dalzines i roures la part més alta i a lobac baixen petits torrents tributaris de lAdasig i de lAglí, Els lloms més o menys planers del sector septentrional són dins els granits del massís de lAglí, amb boscs i bosquines dalzines cap a lest i cap a les valls encaixades i vinyer als replans propers al poble i al Rocatàs.

                                     

3. Lagricultura

La superfície agrícola es limita a 131 ha en una dotzena dexplotacions destinades bàsicament la vinya 128 ha, de les quals poc més dun centenar tenen denominació dorigen controlada i una vintena i escacs daltres vins; hi ha molt petites extensions dhortalisses, arbres fruiters i farratges i el cens ramader és nul. Com la majoria de pobles daquestes comarques, hi ha una petita cooperativa amb menys de 8.000 hl de capacitat.

                                     

4. Història

La butlla del papa Sergi IV a favor de Sant Miquel de Cuixà del 1011 menciona, entre les possessions del monestir, lalou de Triliano com a dependència de lesglésia de Santa Felicitat de Sornià, que també depenia de Cuixà. Una família senyorial dita de Trillà és esmentada des del segle xii Aranau Guillem de Trilano ´, vassall dErmengol de So per unes oliveres i un molí a Centernac el 1137. Un dels seus membres, Bertran de Trillà, fou prior de Santa Maria de Marcèvol des del 1265 la seva mort el 1282 i el seu epitafi en versos lleonins es llegeix encar a lesquerra de la porta dentrada de lesglésia prioral. un altre, Bertran de Trillà, probablement nebot del precedent, era sagristà al mateix monestir el 1282 i potser es tracta del mateix personatge, el Bernat que fou prior des del 1297 fins als voltants de 1306/08. El monestir de Sant Martí de Canigó, segons butlla dPapa Alexandre III del 10 de juny de 1163, posseïa alous in parrochia Sanctae Columbae de Triliano.



                                     

5. Demografia

El 1367 el lloc tenia 10 focs. el 1743 havia passat a 75 habitants i el 1789 hom censava 25 focs. La població es mantingué baixa, sempre per sota dels 200 h al llarg del segle xix i el XX, el retrocés fou considerable fins al 1990 51 h, any en què marca la més baixa estabilitat, fins a arribar el 2015 amb 72 h. vegeu gràfic.