ⓘ El Viver, Fenolleda. El poble del Viver salça a 426 m daltitud, en un coster que domina per la dreta la Matassa, damunt lagrupament de cases hi ha les restes en ..

                                     

ⓘ El Viver (Fenolleda)

El poble del Viver salça a 426 m daltitud, en un coster que domina per la dreta la Matassa, damunt lagrupament de cases hi ha les restes encara imposants del castell del Viver bastit entre els segles XIII i XVIII, restes que caldria salvar i revalorar. Lesglésia que hi havia a linterior del recinte ha estat en bona part destruïda dinamitada! al segle XX amb el pretext dutilitzar-ne les pedres per la nova església feta dins el poble, dedicada, com lantiga, a Santa Eulalia. Hi ha també dos antics molins al llarg de la Matassa i alguns cortals esparsos pel terme.

                                     

1. El terme

El terme municipal del Viver, de 12.9 km² dextensió, sestén la vall de la Matassa, al sector de ponent de la comarca. Comprèn el poble del Viver com a sol nucli que agrupa lescassa població del municipi. Afronta amb els termes de Fossa NW, Sant Martí de Fenollet NE, Felluns E, Prats de Sornià SE, Sornià S, Rebollet SW, i Virà W. La carretera D-9, procedent de Caudièrs de Fenollet, passa pel terme i a Felluns suneix la D-619, de Sant Pau de Fenollet a Prada; al Viver hi ha la cruïlla amb la D-7, procedent de Sant Pau de Fenollet, que continua vers Sornià.

                                     

2. Orografia

El sector del migdia del territori, part del sinclina de Boissavila, seleva fins a 1005 m al coll de lEspinàs SW i 967 m al Ròc Còrb, damunt el coll de Ventafrida, mentre el septentrional, per on la Matassa travessa el terme dW a E i rep alguns corrents daigua procedents de la banda muntanyosa, com el torrent de Lo Bòsc, formada de serrats arrodonits dins el gneis i els granits del massís de lAglí, es troba al voltant del 500 m. El bosc comunal del Viver faigs sestén als vessants dels sectors més alterosos de migdia, continuació del veí i important bosc de Boissavila, i també la banda de llevant.

                                     

3. Agricultura

La superfície agrícola l11% del terme es limita a 133 ha en 25 explotacions, situades bàsicament als voltants de la vall, amb predomini de la vinya 106 ha, de les quals 19 de denominació dorigen controlada i 87 daltres vins, 17 de pastures i farratges, 2 dhortalisses i de pomeres. Té encara un cent pes el bestiar oví 315 caps, a més de 21 de cabrum.

                                     

4. Història

Aquesta població fou el bressol duna família que en prengué el nom i que tingué un important paper la Fenolleda i al Rosselló fins la fi de lAntic Règim. Guillem de Viver nera senyor el 1141 i els seus descendents conservaren la senyoria fins la Revolució Francesa. El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce i fou lestirp duna branca que va adquirir al segle xvi les de Morellàs i de Sant Martí de Fenollet, que detenia encara la fi del segle xvii. El 1603 Joan del Vivièr, fill dEnric Montserrat del Vivièr, era senyor del Vivier; hom troba després els germans Guilhem, senyor del Viver, de Rasigueres i de Montfort, i Alexandre del Vivièr, senyor de Talteüll i Vingrau el 1662. Enric del Vivièr, fill de Guilhem, baró del Viver, senyor de Rasigueres i governador de Puillorenç, que heretà el 1664 les senyories de Talteüll i Vingrau del seu oncle Alexandre, féu escàndol per la seva vida disbauxada, que li atragué la condemnació de Nicolau Pavilhon, el bisbe jansenista dAlet, i morí el 1697. Alexandre del Vivièr, germà seu, fou senyor de Montfort, les Cluses i Hortafà 1674. Alexandre del Vivièr-Lançac, fill dEnric, heretà els feus paterns 1697 i els del seu oncle Alexandre 1714, i els seus descendents els conservaren fins la Revolució francesa.



                                     

5. Cantó n.º 15

Actualment, juntament amb les viles catalanes dEstagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans dArboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de lAglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans dAnsinyà, Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac, lEsquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà i Virà forma part del cantó número 15, de la Vall de lAglí nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015, amb capitalitat a Ribesaltes.

                                     

6. Demografia

La població era de 18 focs el 1367 juntament amb Sant Martí de Fenollet. El 1750 tenia 140 habitants i el 1789 38 focs. Al segle xix arribà a 411 h el 1834, però no es mantingué aquesta xifra (401 h el 1861, 321 el 1894, 233 el 1926, 222 el 1954, i la baixa fins als 79 del 2015; la vinya i les pedreres estabilitzaren la població durant la primera meitat del segle xx. Les pedreres de feldespat, properes al terme de Sant Martí, són en explotació.