ⓘ Poblat talaiòtic de Torrellisar. El poblat de Torrellisar es troba molt alterat per les feines agrícoles i ramaderes que shi han realitzat al llarg dels segles, ..

                                     

ⓘ Poblat talaiòtic de Torrellisar

El poblat de Torrellisar es troba molt alterat per les feines agrícoles i ramaderes que shi han realitzat al llarg dels segles, després del seu abandonament, però shi poden veure una sèrie de restes, entre les quals destaca la taula. Shi accedeix des de la carretera dAlaior a Cala en Porter. En el punt quilomètric 5.5, la dreta, es pren el camí rural de Cotaina, i a 400 metres a lesquerra hi ha el jaciment.

El recinte de la taula es troba també molt transformat. Presenta un mur interior de pedra en sec de mida petita, dèpoca recent, que no se sap exactament amb quina finalitat es va construir, però constitueix un element interessant per si mateix, com a construcció etnològica de pedra en sec. Té 6 pilastres encaixades al mur. Saccedeix a linterior per un corredor cobert amb lloses, de 3 metres de llarg, i 1.20 metres dample. Linterior del recinte té la planta circular de 8.70 metres de diàmetre, aproximadament. La taula es conserva en bon estat. Les mides de la taula són considerables: lalçada de la pedra de suport és de 2.59 metres la part visible sobre el nivell del terra, de forma que pot ser que sigui més alta.

Els recintes de taula eren edificis religiosos, on sabem, per excavacions arqueològiques realitzades en altres jaciments, que shi celebraven rituals que implicaven el consum de vi i carn durant el talaiòtic final, a partir del 500 aC aproximadament. Sobre aquest cas concret no en tenim dades, ja que mai ha estat objecte duna intervenció arqueològica.

El poblat conserva també les restes de dos talaiots molt emmascarats per les construccions modernes, un dels quals sembla que té una cambra interior. La funció dels talaiots, les grans torres troncocòniques construïdes amb tècnica ciclòpia, que donen nom la cultura talaiòtica, no es coneix encara amb certesa. El jaciment presenta també restes daltres estructures disperses per tota la zona arqueològica.

Cronologia: des dinicis de lèpoca talaiòtica bronze final fins al talaiòtic final edat del ferro. Reutilitzat en època contemporània.

                                     

1. Bibliografia

  • GARCÍA ARGÜELLES, A.; LÓPEZ, A.; GUAL, J. M. 1994 Aproximació a locupació del territori a lAntiguitat. El terme municipal dAlaior. Institut Menorquí dEstudis.
  • PLANTALAMOR, Ll. 1991 Larquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Cultura del Govern Balear.
  • MASCARÓ PASARIUS, J. 1968 Las taulas. Testimonio de la fe religiosa y de la capacidad creadora de los paleomenorquines. Ateneu de Maó.
  • HOCHSIEDER, P. i KNÖSEL, D. 1995 Les taules de Menorca. Un estudi arqueoastronòmic. Treballs del Museu de Menorca, 14. Maó.