ⓘ Poblat talaiòtic de Sa Torreta. Lorigen de lassentament i poblat talaiòtic de Sa Torreta es pot situar ja en el bronze inicial i va ser ocupat fins la romanitza ..

                                     

ⓘ Poblat talaiòtic de Sa Torreta

Lorigen de lassentament i poblat talaiòtic de Sa Torreta es pot situar ja en el bronze inicial i va ser ocupat fins la romanització de Menorca i reocupat en època medieval islàmica. Del poblat actualment sen conserva el talaiot, el recinte o santuari de Taula i diferents cases. Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base duna naveta denterrament, construïda amb tècnica de construcció ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques. El jaciment arqueològic va resultar afectat per la construcció, ja en el segle xv, de les cases de lloc i de la torre de defensa que es van situar dins de la zona monumental. És declarat Bé dInterès Cultural.

                                     

1. El talaiot

El talaiot és de planta lleugerament oval i de possible perfil escalonat, ja que per la seva fisonomia sembla tenir dos cossos escalonats, encara que no cal descartar que realment nobservem els diferents paraments o folres interiors, característics de la tècnica constructiva dels talaiots. És possible que en el cim hi hagués, originalment, algun tipus dhabitacle o cambra superior.

Dimensions: diàmetre 20.90 m

                                     

2. La taula

La pedra suport i el capitell de la taula conserven una motllura la cara posterior. La planta del santuari té forma de ferradura i la façana és recta i està orientada cap al sud. La part de labsis està lleugerament derruïda. El portal dentrada té el llindar elevat. Saccedeix a linterior descendint per tres escalons. Margaret Murray i un equip de la Universitat de Cambridge van excavar aquest recinte lany 1932. Aquests treballs arqueològics van permetre obtenir les primeres dades científiques sobre lús, funció i cronologia dels santuaris de taula. Es va poder documentar que, la dreta del recinte de taula, es concentraven moltes cendres i carbons, cosa que evidenciava lexistència duna foguera. També es van documentar els aixovars ceràmics que es van emprar en els ritus duts a terme a linterior daquest santuari i que estaven formats, principalment, per ceràmica prehistòrica de Menorca del talaiòtic final o període posttalaiòtic, ceràmica púnica dEivissa, així com fragments duna figura de terracota que representava una possible divinitat femenina.

Dimensions del recinte del santuari de taula: amplària 10.80 m; llargària 9.20 m

Mides de la taula: alçària pedra suport 3.70 visible; amplària pedra suport: 1.90 m; gruix pedra suport 0.42 m; longitud pedra capitell 2.80 m; amplària pedra capitell 1.16 m; gruix pedra capitell 0.72 m.

                                     

3. Les cases talaiòtiques

M. Murray també va excavar una sèrie despais al sud del recinte de taula que va considerar galeries i que larqueòleg Lluís Plantalamor en la seva revisió arquitectònica va classificar com a restes de quatre cases talaiòtiques o cercle dhabitació posttalaiòtic. Cap pot contemplar-se en el seu estat complet, sinó que les restes corresponen a habitacles.

                                     

4. La naveta

A uns metres a lest del poblat talaiòtic shi troba una naveta funerària que fou descoberta per Joan Flaquer a inicis dels anys 1930 i que després M. Murray excavà. Té planta en forma de ferradura allargada i es troba conservada només a nivell de fonaments i duna sola filada de pedres. Durant lexcavació de Murray aparegueren algunes restes humanes, ceràmica prehistòrica de Menorca i algunes peces de bronze.

Dimensions: llargària interior 5.70 m; amplada interior 1.83 m