ⓘ Montefí és un assentament prehistòric de ledat del bronze i ledat del ferro, ubicat a lextrem oest de Menorca. Al contrari que la majoria dels poblats talaiòtic ..

                                     

ⓘ Montefí

Montefí és un assentament prehistòric de ledat del bronze i ledat del ferro, ubicat a lextrem oest de Menorca. Al contrari que la majoria dels poblats talaiòtics menorquins, no shi poden observar actualment gaires estructures arquitectòniques en superfície, si exceptuam els tres talaiots. La causa és que, a principis del segle xx, la major part de les construccions que sobresortien del terreny van ser destruïdes per convertir el jaciment arqueològic en terrenys agrícoles. Tot i així, el jaciment no es va destruir del tot: les excavacions realitzades el 2005 la zona del Camí Vell demostren que al subsòl es conserven encara gran quantitat de restes arqueològiques, que es situen entre el període talaiòtic a Menorca i lèpoca medieval islàmica. No es pot descartar, però, que es puguin trobar restes més antigues. El que es pot observar avui en dia és un conjunt dedificis i espais construïts per al desenvolupament de les necessitats i de tota lactivitat quotidiana dun grup de població estretament vinculada a lexplotació ramadera i agrícola. Per les notícies antigues que es tenen, havia de ser un dels poblats més grans situats a lentorn proper del port de Ciutadella. Cal assenyalar com a fet particular que no té recinte de taula, encara que, atesa la potència destratigrafia arqueològica que hi ha als camps que el formen i la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps, no sen pot descartar la presència.

El Consell Insular de Menorca va comprar la finca de Montefí mitjançant els fons FEDER de la Unió Europea. Aquesta abasta 43.187 m2 i conté els monuments més característics dun poblat talaiòtic.

                                     

1. Els talaiots

El poblat talaiòtic de Montefí actualment conserva tres talaiots ben visibles, perquè en temps passats almenys un va ser destruït quan es va construir la carretera Maó-Ciutadella. De les parts visibles actualment destaquen els tres talaiots. Encara que tots presenten una forma de tendència troncocònica i estan construïts amb aparell de construcció ciclòpia, cada un presenta una tipologia diferent:

  • Un dells, el més proper a laparcament, presenta planta circular i és aparentment massís, de forma que lespai útil seria la part superior. Es caracteritza per la grandària gegant de les pedres amb què es va construir.
  • El talaiot més petit és de planta circular i té un corredor cobert entorn dun cos central massís, que duna banda sembla que pujaria a un pis superior i de laltra donaria accés a un lloc indeterminat del cos central del talaiot. No presenta obertures a nivell del terra. Lestructura interna no es pot observar clarament a causa dels ensorraments de pedres, però aparentment una intervenció posaria al descobert una interessant estructura arquitectònica.
  • El més proper la carretera general presenta una planta de forma el líptica, amb una espècie de façana plana. la part superior daquesta façana shi distingeix una entrada, avui tapada amb paret seca, que també apareix a altres talaiots menorquins. Tampoc no sembla que tingués cambres internes a nivell del terra, de forma que la part útil seria la part de dalt.

Cap daquests talaiots ha estat encara objecte dexcavacions arqueològiques i, de fet,la funció i la cronologia general dels talaiots menorquins són encara objecte de debat.

                                     

2. Els hipogeus

Dins de la zona arqueològica hi ha també una notable necròpolis dhipogeus o coves funeràries artificials dotze segons les fonts antigues, però avui en dia gairebé tots estan clausurats, farcits de sediments. Se nidentifiquen actualment sis i nhi ha dos més de probables. Tot i que és habitual trobar alguna cova dins dels poblats talaiòtics, el nombre que en trobam a Montefí és un fet sorprenent, ja que normalment les necròpolis es solen trobar a una bona distància dels poblats. La destrucció dels nivells arqueològics daquestes cavitats, ocorreguda temps enrere, impedeix saber amb exactitud quan es van emprar, tot i que els hipogeus de planta complexa es situen a ledat del ferro. Malgrat tot, no es pot descartar que siguin el resultat dampliacions i modificacions successives dhipogeus de planta allargada de edat del bronze. El més monumental és a 200 m a lest del talaiot del sud i és de notables dimensions. Presenta un corredor daccés 3.60 m de llarg i 1.10 m dample amb restes de la seva coberta. La cambra és polilobular i shi diferencien sis espais. Té una columna exempta de secció quadrangular en situació lateral. Va ser emprat, originalment, com a espai funerari.

                                     

3. Làrea demmagatzematge i producció

Durant lexecució de les obres de la Ronda Sud, el 2005 es va dur a terme una excavació arqueològica durgència en el tram del camí Vell, que va posar al descobert una àrea demmagatzematge i producció dèpoca talaiòtica formada per diferents elements excavats la roca mare: disset sitges, vuit dipòsits, diferents seccions, canals i forats, alguns amb lloses de coberta i forats de pal o empremtes de les estructures que sostindrien porxos o coberts. També es van descobrir murs dèpoca romana i un hipogeu funerari del naviforme I 1750-1400 aC, sense sediment arqueològic. Tota aquesta àrea queda coberta i protegida amb lobjectiu de tornar-la a recuperar quan shabiliti el nou accés daquest camí.

                                     

4. Les estructures disperses

Segons les dades publicades des dantic, hi havia moltes restes destructures ocupant làmplia superfície existent entre els talaiots, que avui han desaparegut de la vista a causa dels treballs agrícoles que shi han duit a terme en els darrers cinquanta anys.

                                     

5. Intervencions arqueològiques

Lany 2000 es van dur a terme diferents treballs arqueològics que van consistir en una prospecció geofísica i en cinc sondejos de control arqueològic. El 2006 es va excavar durgència al Camí Vell de Ciutadella de Menorca, arran de la construcció de la Ronda Sud, que va deixar al descobert una important zona arqueològica que posteriorment es va protegir i es va cobrir. Lany 2014 es restaura un dels talaiots del poblat. A tota la superfície de la zona arqueològica sobserven fragments de ceràmica prehistòrica de Menorca, ceràmiques púniques, ibèriques i romanes. Josep Mascaró Pasarius publica en el tom IV pàg. 92 de la seva Geografía e historia de Menorca dinou petxines perforades trobades en aquesta finca i conservades en la col lecció Francesc Pons Roca Ciutadella.

                                     

6. El patrimoni etnològic

Entre els elements que es poden observar avui dia al poblat shan desmentar també els elements etnològics construïts amb pedra seca: pont de bestiar, menjadores, botadors, etc. que ens fa entendre la simbiosi entre aquest tipus de patrimoni i larqueològic al llarg dels segles.