ⓘ Poblat talaiòtic de Sant Agustí. El poblat talaiòtic de Sant Agustí és un jaciment arqueològic de grans dimensions situat mot a prop del barranc de Binigaus. To ..

                                     

ⓘ Poblat talaiòtic de Sant Agustí

El poblat talaiòtic de Sant Agustí és un jaciment arqueològic de grans dimensions situat mot a prop del barranc de Binigaus. Tot i que existeixen algunes publicacions sobre aquest poblat, mai ha estat objecte dexcavacions arqueològiques, de forma que la informació de la qual disposam és limitada. Per sort, els darrers anys, un equip darqueòlegs ha iniciat un projecte dexcavació arqueològica que en breu aportarà noves dades sobre aquest poblat talaiòtic. A pesar de la falta dintervencions fins a lactualitat, es poden observar una sèrie destructures molt ben conservades: dos talaiots, un dells amb una gran cambra interior, les restes dun possible recinte de Taula i altres edificis annexos de funció desconeguda, algunes cases amb pati central o cercle dhabitació posttalaiòtic molt enrunats, cinc petites cisternes alineades als peus del talaiot principal i alguns hipogeus funeraris. Igual que la majoria de poblats talaiòtics, la ceràmica prehistòrica de Menorca que sobserva en superfície indica que aquest indret va continuar habitat durant lèpoca romana i medieval islàmica. Recentment, el Consell Insular de Menorca ha impulsat la neteja de vegetació de tota una zona, prop del talaiot que conserva les bigues de fusta. Aquesta neteja ha permès descobrir tota una sèrie destructures que semblen correspondre a cases talaiòtiques, a més de dues coves.

                                     

1. Els talaiots

El talaiot més interessant és el que es coneix com a "Talaiot de Ses Bigues de Mata". Està construït amb tècnica de construcció ciclòpia i presenta una forma troncocònica i planta circular. El seu parament exterior està format per una base de pedres pseudoisòdomes de grans dimensions, sobre les quals sassenta la resta del llenç del parament exterior. La porta, orientada al sud-oest, permet accedir, a través dun corredor, al qual singressa a través dun portal de pilars polilítics i llinda de grans dimensions a una gran cambra de tendència circular i de sostre bastant alt. Aquest està construït amb lloses planes i sostingut per pilars i columnes de tipus mediterrani o polilítiques construïdes amb grans pedres i més amples per dalt que per baix. Però el fet més interessant daquest edifici són les bigues de fusta que formen part de lestructura. La datació radiocarbònica o C14 realitzada sobre una mostra procedent duna daquestes bigues indica que aquesta té una antiguitat dentre 3000 i 2800 anys, és a dir que de mitjana estan datades alsegle IX aC. Tot i el nom del talaiot, recents estudis han permès comprovar que totes les bigues del talaiot són dullastre. A banda de lentrada principal sobserven dos accessos actualment tapats per lenderroc de ledifici: un a lexterior est i un a linterior est, prop del sostre. Actualment, a causa de la manca dexcavacions arqueològiques, no sabem a on conduïen aquests dos accessos o si es comunicaven entre ells. La funció daquest edifici, igual que la dels altres talaiots menorquins, no es coneix encara amb total certesa. El fet que tingui una cambra interna tant amplia el diferencia de la majoria dels talaiots de Menorca i el fa més semblant als talaiots mallorquins, que també solen disposar despais interns de grans dimensions. Sha proposat que els talaiots de Mallorca serien llocs de reunió de la comunitat i de redistribució daliments. Si aquesta hipòtesi fos correcta, el talaiot de Sant Agustí podria tenir una funció semblant. Aquest talaiot presenta un gran edifici adossat, de planta més o menys rectangular, que és el que sest excavant darrerament i que ens ha de permetre conèixer la seva funció, però per la seva forma i ubicació recorda al gran edifici adossat al sud del talaiot oest de Cornia Nou, on sabem que shi preparaven i emmagatzemaven grans quantitats daliments. El talaiot fa 13.20m de diàmetre de base.

El segon talaiot, a lest del poblat, no menys espectacular es troba construït a base danells concèntrics, el parament exterior és de grans pedres irregulars i té un diàmetre de 18.20 m.

                                     

2. La possible taula

Al poblat també hi ha restes duna possible Taula. Només restaria al seu lloc la pedra vertical de lelement central la taula pròpiament dita al voltant de la qual sobserven altres restes: un pilar més petit, també dempeus, a un costat i un bloc de grans dimensions, tal vegada part de la pedra capitell, caigut a terra.

                                     

3. Els cercles dhabitació

En el sector est del poblat, larqueòleg Lluís Plantalamor identifica les restes de tres cases i en el sector oest les restes de cinc més. Al sud-oest del nucli, es localitzen set construccions de planta absidal i façanes lleugerament còncaves, que alguns autors com Plantalamor paral lelitzen amb els santuaris de taula, encara que el més probable és que siguin cases del període posttalaiòtic.