ⓘ Torrellafuda és un poblat talaiòtic al terme municipal de Ciutadella de Menorca, la part de ponent de lilla de Menorca, i és declarat bé dinterès cultural. El l ..

                                     

ⓘ Torrellafuda

Torrellafuda és un poblat talaiòtic al terme municipal de Ciutadella de Menorca, la part de ponent de lilla de Menorca, i és declarat bé dinterès cultural. El lloc, poblat avui dia per un bosc dullastres, conserva entre les seves restes més visibles diversos elements propis dun poblat talaiòtic, entre les quals destaca un gran talaiot, una murada, un recinte de taula i diverses cases o cercles dhabitació. Està datat al període talaiòtic, al període posttalaiòtic, a lèpoca romana i al període medieval islàmic de Menorca, com indiquen les restes arqueològiques trobades.

                                     

1. El talaiot

El talaiot es troba parcialment cobert de vegetació i pedreny, de forma que no podem conèixer quina era la seva forma original. El talaiot és de forma troncocònica i té el costat sud derruït. la part superior es va instal lar un vèrtex geodèsic, que ha estat retirat recentment pel Consell Insular de Menorca.

                                     

2. La murada

Al talaiot se li adossa una gran murada que forma un recinte tancat i que ens estaria indicant la necessitat defensiva dels seus habitants. Aquesta murada conserva fins a quatre possibles entrades, la majoria de les quals es troben molt ben conservades. Els poblats talaiòtics es comencen a amuradar aproximadament a meitat del primer mil lenni aC, a conseqüència del moment dinestabilitat i inseguretat que es vivia en el Mediterrani Central i Occidental en aquell període. Les murades de Torrellafuda estan essent estudiades per un equip de la Universitat dAlacant, en el marc del projecte Modular. Presenten certes característiques, com les cantonades en angle recte, la presència de poternes petites portes i defenses avançades, que fan pensar que en la seva construcció hi van intervenir persones que coneixien larquitectura militar de la cultura púnica, cap als segles III-II aC.

                                     

3. El recinte de taula

Immerses en un bosc dullastres i en una posició central dins el poblat, es troben les restes del recinte de taula, és a dir, ledifici religiós del poblat. Segurament tenia planta de ferradura o absidal amb la façana principal orientada al sud i forma recta. Està construït amb un mur de doble parament amb pilastres encastades, de les quals sen conserva una al costat oest, amb el seu capitell. Malauradament, no es conserva la part més important del recinte: la taula. Aquest element, situat al centre de ledifici, just davant lentrada, està format per un pilar vertical fet duna sola pedra, i dun capitell o pedra transversal formant conjuntament una T. La del poblat de Torrellafuda es troba caiguda a linterior de ledifici i rompuda en dos trossos. El capitell té forma troncopiramidal. Una de les pilastres del mur del recinte conserva la llosa capitell, fet que ha donat a pensar que és una T o pilastra central de recinte de taula, ja que morfològicament és idèntica a aquestes. Ledifici fa 15 m damplada exterior. Al Museu de Menorca es conserven alguns materials procedents de lexcavació parcial efectuada els anys seixanta del segle passat i publicats per larqueòleg Lluís Plantalamor que indiquen una utilització fins al segle I dC.



                                     

4. Els cercles dhabitació

Altres restes destructures que es conserven escampades en diverses tanques i que formen part del poblat són els anomenats cercles o cases circulars. La casa talaiòtica es conforma dun pati central, on es troba la llar de foc, i dhabitacions radials on es desenvolupaven diverses feines domèstiques. Tot i que hi ha una gran quantitat daquestes cases, es conserven de forma parcial. Val a dir que Torrellafuda ha estat explotació agrària fins a lactualitat, fet que ha malmès part daquestes estructures.

                                     

5. Els hipogeus

Al voltant del poblat sobserven diverses coves artificials o hipogeus que formen la necròpolis, la qual delimita labast del poblat. Algunes delles han patit diverses transformacions al llarg dels segles reaprofitant-se per estabular animals, com a cisternes, etc. Cal destacar que els nuclis dhàbitat talaiòtics, tenen una pervivència molt llarga en el temps i continuen essent habitats o freqüentats durant èpoques posteriors, tal com testimonien algunes de les restes arqueològiques. En el cas de Torrellafuda, locupació en època romana es documenta a partir de la ceràmica que sobserva en superfície. Segons Josep Mascaró Pasarius una de les coves es denomina Diodorus per una inscripció alfabètica dèpoca romana que hi ha a linterior. No obstant això, recentment sha pogut identificar aquesta inscripció en un dels hipogeus de Torrellafuda. A linterior duna de les coves sha trobat també un lot de bales de foner balear de plom dèpoca romana.

Alguns dels hipogeus de Torrellafuda més destacats són:

  • Hipogeu 3: Situat al costat del pou del camí. Té lentrada refeta dèpoca moderna.
  • Hipogeu 2: Al costat del camí daccés cap a les cases. Té lentrada refeta dèpoca moderna.
  • Hipogeu 1: Al costat del camí daccés al poblat, sota una paret seca i envoltat de grans pedres estructurals.
  • Hipogeu 4: Situat a lextrem oest del poblat. Sha reutilitzat com a barraca per a bestiar.
                                     

6. Intervencions arqueològiques

El jaciment fou excavat durant els anys seixanta del segle XX per M. Petrus. Posteriorment, el 2002, el material dèpoca islàmica més superficial és recollit per F. Retamero i M. Barceló.