ⓘ Torretrencada és un poblat talaiòtic al municipi de Ciutadella de Menorca, destaca especialment per la taula, una de les més espectaculars de lilla. El poblat, ..

                                     

ⓘ Torretrencada

Torretrencada és un poblat talaiòtic al municipi de Ciutadella de Menorca, destaca especialment per la taula, una de les més espectaculars de lilla. El poblat, dèpoca talaiòtica, va estar habitat fins a ledat mitjana, com indiquen les restes ceràmiques trobades en superfície. A part de la imponent taula, que conserva una pilastra la part posterior, formen el poblat talaiòtic un talaiot, restes del mur que tancava el recinte, fonaments de possibles cases i diferents hipogeus o coves artificials denterrament. El poblat talaiòtic abasta terrenys de les finques de Torretrencada i part de Torrellafuda. El poblat és un bé dinterès cultural.

                                     

1. El recinte de taula

Cal destacar el recinte de taula, que conserva una de les T més espectaculars de lilla, amb la particularitat que presenta una pilastra de reforç la cara posterior. Els murs daquest recinte han desaparegut gairebé del tot, excepte part de la façana, que roman oculta dins dun mur de pedra de paret seca ancestral, i part del mur est.

                                     

2. El talaiot

Ledifici és de planta circular, tot i que avui està molt amagat pels munts de pedres que hi ha al voltant, que van ser dipositats històricament pels parcers de la finca al llarg dels segles i per la vegetació.

                                     

3. Els hipogeus

Es documenten també una sèrie de coves artificials subterrànies o hipogeus:

  • Hipogeu 1: situat al costat de la barrera dentrada al recinte.
  • Hipogeu 3: a lest de la taula, es denomina també sala hipòstila talaiòtica. Té una entrada en corredor i pendent descendent. A linterior, just davant lentrada, hi ha una columna polilítica que sustenta una coberta de lloses. Les pedres de la columna no tenen la disposició característica talaiòtica: les més petites a baix i les més grans a sobre. Es tracta duna columna feta amb pedres llises i de dimensions més o menys semblants. Aquest espai recull laigua de pluja per escorrentia i emmagatzema aigua durant una bona part de lany. Sembla que aquesta obra denginyeria té origen prehistòric.
  • Bassa o dipòsit daigua que probablement aprofita un antic hipogeu. També és dorigen talaiòtic, com es pot veure per alguns dels elements petris que el conformen.
  • Hipogeu 4: al costat del camí de lhort, a lextrem est del poblat.
  • Hipogeu 2: situat a prop del talaiot. Té lentrada modificada en època moderna mitjançant la construcció dun mur de pedra i blocs de gres, seguint la tipologia típica de les construccions ramaderes tradicionals menorquines.


                                     

4. Altres estructures

Es veuen també els fonaments de possibles cases circulars o cercle dhabitació posttalaiòtic. En terrenys de Torrellafuda hi ha una columna o pilastra de secció quadrada que està aïllada, tot i que al costat té les restes de possibles cases circulars. També hi ha una cova natural retocada en època prehistòrica i usada com a estable en època moderna. Dinterès són també un grup de tombes excavades la roca. Probablement dèpoca alt-medieval. Al costat daquestes tombes, es localitza una interessant zona de recollida daigües per vessament, que probablement empra un antic hipogeu com a aljub. la roca sobserven canalitzacions tallades que condueixen cap al coll de laljub. És un interessant exemple denginyeria hidràulica ancestral. Aquest element està catalogat com a bé etnològic pel catàleg de protecció municipal.

                                     

5. Materials arqueològics

En superfície hi ha abundant ceràmica: talaiòtica, ibèrica, púnica, romana Alt i Baix Imperi, islàmica i medieval. Shi va localitzar una figura de bronze de Júpiter que es conserva en una col lecció particular, estudiada per larqueòloga Margarita Orfila 1983, i una altra figura de Júpiter publicada per Miquel Àngel Casasnovas 1988. Shan trobat també un parell de bales de foner balear de plom dèpoca romana.