ⓘ Marsella és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s ..

                                     

ⓘ Marsella

Marsella és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella sanomenen marsellesos.

Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 820.900 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop d1.605.000 persones en làrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància dEuropa després de Rotterdam i Anvers, centre dimportant activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses, és també un nus de comunicacions de les rutes denllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu dun arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat el 1409.

El mot Marsella ve de Massalia, nom de la colònia comercial fundada per mariners foceus cap al 600 aC, de la qual sen conserven les restes més antigues de la viticultura a França introduïda en el segle IV aC. Seu dun vescomtat en el segle ix dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada la corona de França el 1481 i va aprofitar per al seu creixement laliança estratègica daquesta amb lImperi Otomà durant el Renaixement i lAntic Règim. Amb la Revolució, que va batejar amb el nom de Marsellesa la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari de lanomenat Terror Blanc i durant el segle xix, escenari dun ràpid progrés amb lexpansió colonial francesa cap a Algèria i lobertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de lOperació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van anar incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar, no obstant això, un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i laccentuació dels conflictes socials en lúltim quart del segle xx per a anar recuperant-se gradualment i esdevenir una de les urbs més importants de la regió Euromediterrània.

                                     

1. Símbols

Lescut darmes i la bandera de Marsella són símbols tradicionals representatius de la ciutat i tenen el seu origen en ledat mitjana. El blasó o descripció heràldica es formula de la següent manera:

La representació més antiga conservada del blasó marsellès es troba en un manuscrit il luminat, datat la fi del segle xiii o principis del xiv, on apareix reproduït en relació a lèpoca de les croades. Aquest escut darmes tradicional va ser difós en documents i encunyacions numismàtiques fins que a partir del segle xvi, la impremta va incrementar la seva distribució. També va servir com a mitjà de difusió larquitectura local oficial i la imatgeria municipal de la qual sen conserven nombrosos exemples.

La posterior evolució de lheràldica va enriquir, a imatge dels escuts darmes dinàstics, la complexitat del símbol en incloure segons els gustos artístics de cada època, ornaments exteriors. Ledicte de Colbert del 10 de juliol del 1699 pel qual es regulaven les armeries del regne de França va confirmar lús del blasó tradicional, fins que després de la Revolució, lAssemblea Constituent va abandonar per un decret de supressió del 21 de juny del 1790 la tradició heràldica considerada com a representativa dels costums classistes de lAntic Règim.

Quan la rehabilitació de lús dels escuts darmes municipals va ser aprovada per decret imperial el 1809, la corporació marsellesa de llavors va incloure juntament amb la creu, les figures dunes abelles i un navili, però amb escassa difusió.

El 25 de novembre del 1815, en temps de Lluís XVIII, es va reprendre lús de lescut tradicional al qual es van afegir com a sostenidors o figures ornamentals animals, un lleó amb caduceu, símbol de Mercuri, i dun toro amb un trident als quals es va unir una corona mural a partir del 1833. Des del 1883 es van difondre nous afegits: una cornucòpia i les paraules en llatí Massilia civitas. Un altre lema: Actibus immensis urbs fulget Massiliensis és també emprat en algunes representacions, que vol dir: "La Ciutat de Marsella brilla per les seves grandioses accions".

                                     

2. Història

Hom la coneix com la Ciutat Focèa en occità i la Cité Phocéenne en francès, ja que va ser fundada el 600 aC per uns mariners grecs de Focea. Va ser anomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que lantiga capital dels foceus. Aquest nom, però, esdevingué després Massília a lèpoca romana.

Els foceus shi van implantar ràpidament i van construir una ciutat, anomenada Massàlia, decididament bolcada cap la mar i el comerç. Així, al llarg de lextensa història de Marsella ha estat el comerç i els comerciants els qui han decidit el destí de la ciutat: guerres, paus i aliances. La llegenda de la trobada i de laliança entre el mariner Protis foceu i la bella Gyptis marsellesa del temps romà nestableix fermament la tradició com a ciutat comercial.

De tornada a Catalunya de la Campanya naval dAlfons el Magnànim, la flota va destruir el port de Marsella, el més important dels dominis angevins, culminant el seu declivi com a potència marítima. La nau de Romeu de Corbera, al capdavant de les altres galeres de lestol, va trencar les cadenes que tancaven el port, que es troben la Catedral de València

Laltra característica de la ciutat és el moviment continu envers lautonomia enfront de les altres ciutats i poders sobretot de França, del rei de França i de París, ja que canviava dopinió i de sobirà segons li interessava. Durant molt de temps, es va autoadministrar. Només és a partir de la Revolució Francesa, i de la uniformització del territori francès que Marsella perd aquesta especificitat que sempre ha intentat de conservar.

                                     

2.1. Història Prehistòria i Antiguitat Clàssica

Vegeu també: Piteas

Diversos jaciments i estudis arqueològics de diferents assentaments testifiquen la presència humana de manera contínua a Marsella des de la prehistòria. Les pintures rupestres paleolítiques en la cova submarina de Cosquer, prop de la" calanque de Morgiou”, datades entre el 27.000 i el 19.000 aC, testimonien la presència humana a làrea de Marsella des de fa més de 30.000 anys. En el lloc arqueològic del pujol de Saint-Charles, ja al centre urbà, shan trobat restes dhabitatges i construccions en maó del neolític, cap al VI mil lenni a. C., període coincident amb lescenari de colonització per part de pobles navegants-agricultors originaris del Mediterrani oriental que van introduir lagricultura, la ramaderia, la terrisseria i el treball del poliment de pedra des de llavors a làrea de Marsella i del sud de França.

La data de la seva fundació, el 600 aC com a polis, és confirmada per diferents autors antics, amb variacions, i per troballes arqueològiques. Es desconeix la raó però Justí i Aristòtil esmenten un mite fundacional sobre un casament entre el grec Protis Euxenus i la princesa local Giptis Petta.

Segons expliquen les cròniques de Tucídides,uns grecs de Focea, la península dAnatòlia, van emprendre la fundació de lestabliment comercial o emporion de Μασσαλία Masalia cap al 600 aC, si bé les circumstàncies i la data precisa de la fundació daquesta colònia segueixen sent imprecises. Des dallí els grecs van remuntar el Roine cap al naixement del Danubi, on van trobar les tribus celtes i van comerciar amb elles.

Els masaliotes van fundar altres assentaments en la costa de la península Ibèrica, com Emporion Empúries i Hemeroscopion. El culte a Artemisa Efesia era destacat de manera que van difondre el seu culte en aquestes colònies posteriors i fins i tot la imatge dÀrtemis que els romans tenien en el turó Aventí havia estat realitzada prenent com a model la dels masaliotes. També hi havia un santuari dApol lo Delfini i un temple dAtenea amb un xóanon de fusta de la deessa.

Masalia va ser, a més, el punt de partida del què la civilització hel lenística i la seva escriptura es va propagar entre els pobles gals i del nord dEuropa, que van aprendre a transcriure la seva pròpia llengua en caràcters grecs. Lhistoriador Jean-Louis Brunaux diu que els druides van ser els principals beneficiaris daquesta escriptura, que van emprar també pel comerç i la notació científica.

El desenvolupament posterior de Massàlia, que aconseguiria un important nombre dhabitants i la categoria de polis ciutat estat, la van convertir en un port de referència grec a Europa occidental, aliat més endavant de la República Romana en les seves disputes amb etruscs, celtes i Cartago. La colònia grega va prosperar gràcies la seva posició com a pont de comerç entre Roma i els pobles de linterior de la Gàl lia, facilitant lintercanvi de béns manufacturats, esclaus i, particularment, de vi lelaboració del qual i cultiu a Marsella es remunta al segle iv aC, com han posat de manifest les excavacions en el pujol de Saint-Charles amb la troballa dels substrats de viticultura més antics descoberts a França. En el 49 aC, a conseqüència del seu suport al partit de Pompeu el Gran en el seu enfrontament amb Juli Cèsar, va ser annexionada a Roma per aquest últim després de vèncer i capturar la seva flota, adoptant el nom llatí de Massilia.

Ladministració romana va respectar en profit del desenvolupament de la ciutat, la fundació construïda pels grecs, cosa que testimonien els jaciments arqueològics, els quals mostren treballs dampliació. Els romans van aportar també noves infraestructures, com el clavegueram públic, del qual Massilia va ser la primera vila de les Galias a ser equipada. Pàtria del cèlebre marí Píteas, Massilia va estar governada per un consell de 15 senadors triats entre els 600 del Senat, si bé, el control efectiu era ostentat per tres dells.

Dacord amb la tradició catòlica, Maria Magdalena va difondre el cristianisme a Provença des de Massilia juntament amb Llàtzer de Betània, que seria, segons alguns autors, el primer bisbe de la diòcesi de Marsella. Del període dexpansió cristiana es conserva lepitafi dels probables màrtirs Volusià i Fortunat, considerada la més antiga de les inscripcions cristianes.



                                     

2.2. Història Edat mitjana

Després de la descomposició de lImperi Romà a Europa Occidental en el segle v, la ciutat va passar a ser governada pels visigots, que la van cedir als ostrogots després de la Batalla de Vouillé el 507, per evitar que caigués en mans dels francs que, no obstant això, van acabar per ocupar-la.

A principis del segle viii, la destrucció del regne hispà-visigot pel Califat Omeia i la instauració del seu poder en la Península Ibèrica, va iniciar un període de disputa pel control dEuropa Occidental amb lImperi Carolingi, que va afectar al desenvolupament de Marsella i les altres viles franques de la costa mediterrània, principalment en la primera meitat del segle ix, amb el fenomen de la fustigació de les rutes comercials per la pirateria. Marsella va ser atacada i saquejada dues vegades en aquell període per tropes musulmanes enviades des de lÀndalus, el 838 i el 846. La decadència econòmica és manifesta durant tot el segle x i Marsella no va poder veure confirmats els seus privilegis municipals, però va ser recuperada una vegada integrada en les possessions dels comtes de Provença. El 1262, la ciutat es va rebel lar sota el comte Hug dels Baus, germà de Barral dels Baus i Bonifaci VI de Castellana contra el comandament dels angevins però va ser sotmesa per Carles I dAnjou. El 1347, la ciutat va ser un dels focus de penetració a Europa de la devastadora epidèmia de pesta negra, per la seva condició de port, que va causar prop de 50.000 morts, del seu total de 90.000 habitants. Encara sense recuperar-se del desastre demogràfic, la ciutat és atacada i saquejada durant 3 dies el 1423 per la flota dAlfons el Magnànim, en resposta a les pretensions de Lluís III de Nàpols per recuperar el domini dels territoris del sud de Itàlia.Vegeuː Saqueig de Marsella

El 1437, Renat I de Nàpols, que va succeir al seu pare Lluís II de Nàpols com a rei de Sicília i duc dAnjou, va arribar a Marsella i es va establir per ser un dels més enriquits assentaments fora de París. Marsella va ser després usada pel duc dAnjou com a base marítima estratègica en la reconquesta del seu regne de Sicília. El rei Renat, que desitjava dotar lentrada del port amb una sòlida defensa, va decidir construir sobre les ruïnes de lantiga torre Maubert i establir un seguit de muralles que protegien el port. Jean Pardo, enginyer, va concebre els plans i Jehan Robert, constructor de Tarascon, va dur a terme el treball. La construcció de les noves defenses de la ciutat va tenir lloc entre el 1447 i el 1453. El comerç va florir a Marsella també en aquest període i el gremi va començar a establir una posició de poder dins dels comerciants de la ciutat. Renat també va fundar la Corporació de Pescadors.

Marsella es va unir la Provença el 1481 i lany següent es va incorporar al Regne de França, però aviat va adquirir una reputació de ciutat díscola enfront del govern central.

                                     

2.3. Història Renaixement

Uns 30 anys després de la seva incorporació, Francesc I va visitar Marsella, atret per la seva curiositat per veure un rinoceront que el rei Manuel I de Portugal va enviar al papa Lleó X, però que havia naufragat en lilla dIf. Com a resultat daquesta visita, es va construir la fortalesa del castell dIf, la qual cosa no va bastar per impedir el setge per lexèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic uns anys més tard. Cap al final del segle xiv Marsella va sofrir un altre brot de la pesta, la qual cosa va contribuir perquè poc després es fundés un hospital anomenat Hôtel-Dieu.} Un segle més tard el rei Lluís XIV va haver danar a Marsella, al capdavant del seu exèrcit, amb la finalitat danul lar laixecament local contra el governador. A conseqüència daixò, es van construir la zona del port dos fortins, el de Sant Joan i el de Sant Nicolau i es va establir una gran flota.

                                     

2.4. Història Segles XVIII i XIX

En el transcurs del segle xviii, es van millorar les defenses del port i es va fer més important com a port militar en el Mediterrani. El 1720, la gran pesta de Marsella, una variant de la pesta negra, va provocar 100.000 morts la ciutat i les províncies limítrofs. Jean-Baptiste Grosson, notari reial, va escriure del 1770 al 1791 lalmanac històric de Marsella, Recueil des antiquités et des monuments marseillais qui peuvent intéresser lhistoire et els arts, "Col lecció dantiguitats i monuments de Marsella que poden interessar la història i les arts", que durant molt temps va ser el principal recurs en la història dels monuments de la ciutat.

La població local va abraçar amb entusiasme la Revolució francesa i 500 voluntaris van marxar a París el 1792 per defensar el govern revolucionari. En la seva marxa de Marsella a París cantaven una cançó, que va passar a ser coneguda com La Marsellesa, avui dia convertida en lhimne nacional de França.

Amb tot, la implicació de Marsella en el moviment federalista fa que els primers mesos de lany 1794 la Convenció Nacional passi a denominar-la, com a represàlia, la "Ciutat sense nom".

Durant el segle xix les instal lacions portuàries es van ampliar i es van instal lar moltes fàbriques, la ciutat va ser lloc dinnovacions industrials i de creixement en la indústria manufacturera. Laugment territorial durant lImperi Francès per les conquestes efectuades des del 1830 endavant sobretot a Algèria van estimular el comerç marítim i van augmentar la prosperitat de la ciutat. Les oportunitats marítimes també van augmentar amb lobertura dels canals de Caront 1863 i Rove 1911, que comuniquen el port marsellès amb lEstany de Berre i el delta del riu Roine. Especialment significativa per al comerç marítim va ser lobertura del Canal de Suez el 1869. Aquest període en la història de Marsella es reflecteix en molts dels seus monuments, com lobelisc napoleònic de Mazargues i larc de triomf al final del carrer dAix.



                                     

2.5. Història Segle XX

Durant la primera meitat del segle xx, Marsella va celebrar el seu estatus de comerç i port de limperi a través de la seva condició colonial del 1906 al 1922, amb la monumental escala de lestació de ferrocarril, que glorifica les conquestes colonials franceses. El 1934, Alexandre I de Iugoslàvia va arribar al port per reunir-se amb el ministre dAfers exteriors francès Louis Barthou, però va ser assassinat allí per Vlada Georgieff.

Durant la segona guerra mundial, va ser ocupada per la Wehrmacht entre novembre del 1942 i agost del 1944 i va sofrir greus destrosses. Una gran part del nucli antic de la ciutat va ser dinamitat en un projecte massiu de neteja, amb la finalitat de reduir les possibilitats docultar membres de la resistència que operaven als edificis antics de gran densitat de població. Els governs de lAlemanya Oriental, lAlemanya Occidental i Itàlia van pagar massives reparacions, més els interessos composts, per compensar als civils morts, ferits o els qui van quedar sense llar o en la indigència a conseqüència de la guerra i per la reconstrucció de la ciutat.

Marsella va ser una important ciutat dacollida per a lexili català. Destaca lactivitat del Cercle Català de Marsella. Lany 1967 van tenir lloc a Marsella els Jocs Florals de la Llengua Catalana.

A partir de la dècada del 1950, la ciutat va servir com a port dentrada a França per més dun milió dimmigrants. El 1962, després de la independència de Algèria, va haver-hi una gran afluència que va incloure uns 150.000 pied-noirs. Molts dels immigrants han romàs i han donat la ciutat un vibrant barri africà amb un gran mercat.



                                     

2.6. Història Segle XXI

Lany 1995 sactiva el projecte Euromediterranée que persegueix la rehabilitació del port i altres sectors del nucli històric de la ciutat fortament degradats. En el marc daquest projecte, lany 2013, amb motiu de la capitalitat europea de la cultura, sinauguren diversos equipaments culturals al sector del port destacant el MUCEM amb els quals es persegueix un impuls renovador semblant al que va tenir el Museu Guggenheim per a Bilbao. Lany 2016 es dissenya un pla per la reforma del polígon de La Castellane, possiblement la zona perifèrica més deprimida de Marsella.

                                     

3. Administració

Ajuntament

Marsella està dividida en 16 arrondissements districtes i aquests se subdivideixen en barris 111 en total. Els districtes es troben reagrupats per dos en sectors, i cada sector té un consell i un batlle, com a París i a Lió.

Les eleccions municipals es desenvolupen per sectors. Cada sector elegeix consellers 303 en total, un terç dels quals són consellers municipals.

Nombre de consellers elegits per sector:

Consell departamental

Al Consell departamental de les Boques del Roine, Marsella representa 24 dels 58 escons.

                                     

4. Llocs dinterès

  • El passeig de la Corniche
  • El Museu dHistòria de Marsella, completament renovat lany 2013, amb una important col lecció arqueològica
  • El barri de lEstaca un paisatge pintat assíduament per Cézanne i el de Château Gombert
  • La Unitat dHabitació de Le Corbusier, que figura inscrita la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco
  • La catedral de Santa Maria la Major, destil romànico-bizantí segle xix.
  • Escultures públiques de lescultor marsellès César Baldacciniː el Polze, a lentorn del Museu dArt Contemporani, i Hèlix Memorial dels repatriats dAlgèria
  • Nous equipaments i museus al sector del portː Villa Mediterranée, Regards de Provence i sobretot el Museu de les Civilitzacions dEuropa i de la Mediterrània MUCEM que té rang de museu nacional francès i es troba en un edifici inaugurat lany 2013 anomenat J4 que connecta amb lantic fort de Sant Joan, ara rehabilitat. Des daquest fortí i el que té davant, dit de Sant Nicolau, es controlava històricament laccés al port.
  • Estadi Velòdrom, de lOlympique de Marseille, renovat amb motiu del Campionat dEuropa de Futbol 2016
  • Labadia de Sant Victor, històricament vinculada a diversos monestirs catalans. Important col lecció de sarcòfags paleocristians a les seves criptes i tomba romànica de labat Isarn.
  • Lilla i el castell dIf
  • La font monumental de Palais Longchamp, construïda al segle xix per celebrar una important millora en el proveïment daigua la ciutat.
  • Les calanques de Marsella o Cales de Cassis
  • El barri històric dels artesans del Panier.
  • Les Catalans és un barri de Marsella, a tocar del mar. El topònim neix al segle xviii, quan hi va arribar un grup de pescadors catalans que es va instal lar en una infermeria desafectada. El barri va créixer però el nom hi va quedar. la novel la El comte de Montecristo, dAlexandre Dumas, Mercedes, la promesa dEdmond Dantès, viu en aquest barri marsellès. El segon club de futbol de Marsella és la Union Sportive Marseille Endoume Catalans i és originari daquest barri.
  • El Port Vell, amb lajuntament i els blocs amb porxos construïts després de la segona guerra mundial per substituir els que van ser dinamitats pels alemanys.
  • La basílica de Notre-Dame de la Garde, destil romànico-bizantí segle xix situada dalt dun turó des don es pot gaudir duna excel lent vista panoràmica de la ciutat.
  • La Vielle Charité, construïda en el segle xvii per a confinar-hi pobres i captaires. Obra de larquitecte i escultor marsellès Pierre Puget.
  • La gran escala, accés monumental a lestació de ferrocarril de Sant Carles
  • Museu Cantini, dedicat a lart modern i contemporani


                                     

5.1. Personatges cèlebres Nascuts a Marsella

  • Pierrette Bruno, 1930 actriu.
  • Paul Mauriat 1925-2006 músic
  • Darius Milhaud 1892-1974, músic, membre de Les Six.
  • Dominique Della-Maria, 1768-1800 compositor dòperes
  • Jean Bouin 1888-1914, atleta.
  • August François Morel, 1809-1881 compositor.
  • Albert Dubout 1905-1976, caricaturista.
  • Adolphe Thiers 1797-1877, polític.
  • Pierre Puget 1620-1694, arquitecte i escultor
  • Gérard Lauzier, autor de còmics, guionista de teatre i cinema.
  • Joseph Pujol, "Le Pétomane" 1857-1945 artista de varietats
  • Claudi Esteva i Fabregat n. 1918 antropòleg
  • Ernest Vessiot 1865-1952, matemàtic.
  • Ernest Reyer, 1823-1909 compositor dòperes
  • Edmond Rostand 1868-1918, dramaturg.
  • Monticelli 1824-1886, pintor.
  • Jean-Claude Izzo 1945-2000, escriptor.
  • Alexandre Louet1753-1817 compositor musical.
  • Zinédine Zidane, capità de la selecció francesa de futbol.
  • Jean-Jacques Schuhl 1941 escriptor, premi Goncourt de lany 2000.
  • Fernandel 1903-1971 actor
  • Emile Cartailhac 1845-1921 arqueòleg
  • César Baldaccini 1921-1998, escultor.
  • Henry de Lumley n. 1934 arqueòleg
  • Roberto Benzi 1937, director dorquestra.
  • Alexandre Bussy 1794-1882, politècnic.
  • Jean Pierre Rampal 1922-2000 músic
  • Honoré Daumier 1808-1879 artista plàstic
  • Roger Garaudy 1913-2012, escriptor
  • La Chunga n. 1938, bailaora
  • Maurice Béjart 1927-2007, ballarí i coreògraf.
  • Antonin Artaud 1896-1948, poeta i actor.
                                     

5.2. Personatges cèlebres Morts a Marsella

  • Alexandre I de Iugoslàvia
  • Tommaso Gasparo Fortunato Barsotti 1868 músic i mestre de capella italià molt arrelat a Marsella.
  • Antoine de Saint-Éxupéry, desaparegut en vol a prop de lilla del Frioul, el 31 de juliol del 1944.
  • Arthur Rimbaud el 10 de novembre de 1891, poeta.


                                     

6. Bibliografia

  • Brunaux, Jean-Louis. Nos ancêtres les Gaulois. Seuil, 2012.
  • Buisson-Catil, J.; Sénépart, I. "Marseille avant Marseille. La fréquentation préhistorique du site". Archéologia, 435, juliol-agost del 2006.
  • Clottes, J.; Courtin, J.; Valladas, H.; Cachier, H.; Mercier, N.; Arnold, M. "La Grotte Cosquer datée". Bulletin de la Société préhistorique française, 89, 8, 1992.
  • Hogain, Raithi O. The Celts: a history. Boydell and Brewer, 2006.
  • Taylor, R.A. A Bibliographical Guide to the Study of Troubadours and Old Occitan Literature. Literary Criticism, 2015.
  • Bouiron, Marc. "De lAntiquité tardive au Moyen Âge". A: Marseille au Moyen Âge, entre Provence et Méditerranée. Les horizons dune ville portuaire. Desiris Eds, 2009. ISBN 2915418357.
  • Rosières, Raoul. Recherches critiques sur lhistoire religieuse de la France. Laisney, 1879.
  • Kinzl, Konrad H. A Companion to the Classical Greek World. Blackwell, 2006.
  • Dhondt, Jan. LAlta Edat Mitjana. Mèxic: Siglo XXI, 1999. ISBN 968-23-0026-6.
  • Biraben "La peste en 1720 à Marseille, à propos dun livre récent". Revue historique, 502, abril-juny 1978.