ⓘ Cinca. El Cinca és un riu de lAragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma. Significa també el límit lingüístic del català en el seu curs baix, tr ..

                                     

ⓘ Cinca

El Cinca és un riu de lAragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma. Significa també el límit lingüístic del català en el seu curs baix, trajecte en el qual travessa importants viles de la Franja de Ponent com ara Fraga o Mequinensa. En el seu curs mitjà travessa ciutats com Montsó i Barbastre, després dhaver superat els embassaments de Lo Grau i Mediano, per damunt dels quals sestén el país de Sobrarb, a les muntanyes del qual hi neix el riu, en àmbit del domini patrimonial de la llengua aragonesa.

És afluent del Ebre pel marge esquerre. Pel costat oriental, lentorn de lAiguabarreig Segre-Cinca està protegit com a Espai dInterès Natural i pel costat occidental aragonès per la ZEPA Aiguabarreig a Mequinensa.

                                     

1. Rius i afluents

El riu Cinca neix la glacera de Marboré, la base del massís de les Tres Sorores que corona la capçalera de la Vall de Pineta Mont Perdut. Comença el seu descens entre les cascades i torrents que desguassen lIbón de Marboré, unint al seu curs les aigües que sestimben des de La Larri. Recorre tot Pineta, superba vall de perfecta glacera amb fons retocat de morrena i acarreos. En Bielsa se li uneix el riu Barrosa, i una mica més avall en salines el Cinqueta que sallotja la Vall de Gistau. Set kilòmetres més avall rep per lesquerra al Irués, en Badaín, al costat de Lafortunada i a Hospital de Tella, per la seva dreta, al Yaga. El riu deixa la seva esquerra el vèrtex Cotiella, de prop de 3.000 m daltitud i envolta la Penya Montanyesa, de calcàries mesozoiques en plec tombat. Pel costat dret, en una esquerda, entra el riu Bells, el canyó dAñisclo és de gran interès. En arribar a Aínsa rep per la dreta les aigües de lAra. Lembassament de Mitjà es troba en la unió del riu Ara i el Cinca. Immediatament aigües avall de Mitjà, després de travessar el congost de lEntremon, arriba a lembassament del Grau. En el Grau arrenca el gran canal del Cinca, que enllaça amb del Gàllego. Just després el Cinca rep per lesquerra a lÉssera, el seu afluent més important.

A partir del Grau la seua vall adquireix les característiques del Somontano aragonès: altiplans àrids escalonats, dargiles, margues i arenoses, amb algun conglomerat, en capes cada vegada més horitzontals i lutítiques a mesura que caminem cap al sud. Per contrast les terrasses baixes estan regades, a partir de la preses de regulació assentades en els estrets dels Prepirineus.

Per la dreta rep el riu Vero, i ja a Montsó al riu Insulsa per lesquerra. Més avall, el riu Alcanadre se li suma per la dreta. Finalment, a Massalcoreig, suneix al Segre per desembocar finalment les aigües a Mequinensa al riu Ebre. Durant un curtíssim tram forma la frontera entre les províncies dOsca i Lleida, entre els municipis de Torrent de Cinca, Massalcoreig i La Granja dEscarp.

En el seu curs dóna nom a alguns dels pobles pels quals passa, com Albalate de Cinca, Torrent de Cinca, Vilella de Cinca, Bellver de Cinca, Ossó de Cinca o Alcolea de Cinca de la comarca del Cinca Mitjà i Baix Cinca.

                                     

1.1. Rius i afluents Llista destanys i afluents

  • Riu Alcanadre
  • Isuela
  • Flumen
  • Guatizalema
  • Riu Arazas
  • Estany Espelunz
  • Riu Ara
  • Éssera
  • Barranc de Carrasquer
  • Riu de Vilacarle
  • El Cinqueta
  • Riu Isàvena
  • Barranc de Sant Esteve
  • Riu Blanc o barranc dEspés
  • Sosa riu
  • La Sosa de Peralta
  • Riu de la Nata
  • La Sosa de Sanui
  • Llac de Marboré
  • Riu Vero