ⓘ Tolosa de Llenguadoc. Tolosa o Tolosa de Llenguadoc és una ciutat dOccitània i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del de ..

                                     

ⓘ Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc és una ciutat dOccitània i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament de lAlta Garona i de la regió dOccitània. El 2014 tenia una població de 466.297 habitants en una superfície municipal de 118.3 km², i de més dun milió dhabitants a laglomeració urbana; per la seva població, és la segona ciutat dOccitània després de Marsella, i la 41a aglomeració urbana de la Unió Europea. Làrea metropolitana tenia una població total d1.312.304 persones el 2014.

Travessada per la Garona i situada a mig camí entre loceà Atlàntic i la mar Mediterrània, és anomenada la Ciutat Rosa per la color que domina als edificis antics, fets de maó vist. També rep el sobrenom de país de Clamença Isaura.

És la capital de la indústria aeroespacial europea, puix que hi ha les oficines centrals de la companyia Airbus.

                                     

1. Història

Tolosa fa la seva aparició al segle iv aC, quan estava poblada per una tribu celta anomenada Volques Tectòsages. El seu clima i la seva situació geogràfica privilegiada en fan laliat de Roma als segles II i III, sent la quarta ciutat de limperi Romà dOccident, el centre del Regne de Tolosa al segle v ; i al segle vi, era sota lautoritat reial de Clodoveu I.

La regió produïa or i plata usats en cultes druídics que es van acumular en temples i magatzems sagrats. Però daltres pensen que lor procedia de lexpedició dels gals a Grècia on, sota la direcció de Brenno, van saquejar Delfos vegeu Galàcia. Els Tolosates o Tolosans eren una divisió dels Tectòsages que vivien a lorient dels aquitans. La ciutat de Fines, entre Tolosa i Carcaso, marcava el límit del territori tolosà a lest i el territori de Roma la Gàl lia.

El 106 aC, Dió Casi lesmenta com a ciutat aliada de Roma, i per aquest temps els teutons i els cimbres van entrar al país i, per por o per força, els Tectòsages shi van aliar. Aquest fet va donar el pretext al cònsol Q. Servilius Cæpio per atacar la ciutat, saquejar-la i robar-li els tresors; el saqueig dels temples fou venjat pels címbris, que en una batalla van destruir lexèrcit de Cæpio. El tresor mai no va arribar a Roma, i és possible que fos el mateix Cæpio qui se lapropiés.

La ciutat era llavors un important centre administratiu i militar de la província Narbonesa. Els romans, com en altres grans ciutats, hi van edificar un aqüeducte molt important que concedia proporcionalment a cada habitant tanta aigua com avui. La majoria dels vestigis daquest aqüeducte han estat destruïts.

Tolosa sesmenta des del temps de Cèsar que deia que a prop de Tolosa hi vivien els Sàntons, i va impedir als Helvecis demigrar a aquest territori. També diu que els niciòbroges i els petròcoris vivien entre els sàntons i el tolosates.

Quan P. Crassus va envair Aquitània va reclutar gent a Tolosa. Lany 52 els gals revoltats van dominar la ciutat però Cèsar hi va establir una guarnició. Plini lesmenta com a ciutat de dret llatí de la Província Narbonesa i Ptolemeu diu que era una colònia cal pensar que colònia llatina. La ciutat estava emmurallada al final de limperi.

Més endavant va ser la capital del regne dels visigots al segle v ; després, del regne franc dAquitània, i al segle ix, del Comtat de Tolosa.

És al segle ix que Tolosa coneix vertaderament les seves primeres hores de glòria gràcies als Ramons, comtes hereditaris que donaran a Tolosa una de les institucions més cèlebres: un capítol dadministradors, els Capítols, amb 12 representants escollits amb les corporacions des de 1141.

En aquesta regió dOccitània es va desenvolupar una nova concepció del cristianisme, que no estava dacord amb els postulats de Roma. Els seguidors daquesta heretgia, els càtars, foren perseguits i exterminats en massa.

El novembre de 1215 tingué lloc el quart Concili del Laterà, on es va reconèixer Simó de Montfort com a comte de Tolosa, i Ramon VI de Tolosa, exiliat a Catalunya després de la batalla de Muret fou desposseït de tots els seus béns i títols. Després de la victòria la Batalla de Salvetat Ramon VI de Tolosa no va entrar en Tolosa pel sud, on el Castell Narbonès controlava la porta de Narbona i creient que la guarnició sabria de la seva arribada, va creuar la Garona cobert per la boira, per lilla de Basacle, al nord de la ciutat i entrà la ciutat el 13 de setembre per la porta de Basacle, sent rebut per una multitud de totes les classes socials. Els croats ràpidament la posaren en setge la ciutat i la van recuperar després de vuit mesos, el juny de 1218, i durant el qual va morir el mateix Simó de Montfort. Tolosa va retornar al domini de Ramon VI. Durant aquell temps, però, el nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord dimplicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda i posar setge la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva. La conseqüència final daquesta guerra de religió fou la pèrdua de tot limmens comtat de Tolosa, que va passar a les mans de Felip III, rei de França, el 1271. Aquesta va ser la major passa endavant cap la construcció de França com a estat unitari.

Tolosa va ser el lloc de creació dels Jocs Florals: el 1323 shi va fundar la Sobregaia Companyia dels Set Trobadors de Tolosa. LAcadèmia dels Jocs Florals encara està en actiu, per la qual cosa Tolosa és sovint considerada la capital de la cultura occitana. Precisament la tradicional creu Tolosana ha estat adoptada com a símbol dOccitània i de la regió del Migdia-Pirineus.

Durant el Renaixement fi del segle xv, i xvi, Tolosa va conèixer un període de gran prosperitat, gràcies la indústria del pastel.

Dos símbols de la ciutat, el Pont Nou i el Canal del Migdia, foren realitzats respectivament el 1632 i el 1682.

El Capitoli va ser construït al segle xviii. El 1762, té lloc lafer Calas: el cas dun protestant injustament condemnat provoca una cèlebre intervenció de Voltaire.

El 1814, la batalla de Tolosa oposa els anglo-espanyols de Wellington als francesos del mariscal napoleònic Soult, que encara que aconseguint resistir són obligats de retirar-se.

En els anys 1920, Tolosa va ésser la ciutat dels pioners de laviació, sota la impulsió de Pierre-Georges Latécoère, que va instaurar relacions amb Casablanca i Dakar. El 1927, va ser creat el Latécoère després Aeropostal, amb figures com Antoine de Saint-Exupéry i Jean Mermoz.

Al segle xx, Tolosa va tenir la fortuna de no ser escenari de combats durant la Segona Guerra Mundial. Al començament de la dècada de 1960, van establir-se la ciutat un bon nombre de repatriats dAlgèria els pieds-noirs, que van contribuir a un fort augment de la població, que va passar de 269.000 habitants el 1954 a 380.000 el 1968.

Com un dels fets recents cal destacar lexplosió de la fàbrica AZF de productes químics, al sud de la ciutat, el 21 de setembre del 2001, que va provocar 30 morts, uns 2.500 ferits i una davallada notable de lactivitat daquest sector.

                                     

2. Tolosa avui

Tot i haver estat una de les metròpolis rellevants de lEuropa occidental, Tolosa va quedar relegada a una ciutat dimportància estrictament regional als segles xviii i xix, ja que la Revolució Industrial hi va passar de llarg. Al segle xx, la ubicació per part del govern central francès de les indústries militar i aeroespacial a Tolosa, sectors clau de lactivitat econòmica, han fet desvetllar la ciutat de nou. En un irònic gir de la història, el que ha estat la tendència general de Tolosa ha esdevingut el seu millor avantatge: sense Revolució Industrial la conseqüència havia de ser la fallida econòmica de la ciutat, però alhora ha estalviat als tolosans els danys ambientals i la dolorosa reestructuració socioeconòmica que afecten tantes ciutats industrials dEuropa.

Beneficiant-se del seu estatus com a capital de la indústria aeroespacial europea, igual com de lafluència de gent vinguda des dels cinturons industrials fins a lassolellat sud dEuropa, làrea metropolitana de Tolosa ha doblat la seva població entre el 1960 i el 2000 període en què la població de França va augmentar només un 30%. Amb bones perspectives per a les indústries aeroespacial i biotecnològica, cal esperar que lincrement continuï en un futur pròxim. Tolosa, doncs, va recuperant de mica en mica la seva importància passada com a metròpoli europea, però ha dencarar reptes creixents: com afrontar un augment de població tan ràpid i com posar al dia les infraestructures de transport i habitatge, en resum, com reinventar la ciutat del segle XXI.

                                     

2.1. Tolosa avui Tolosa Metròpoli

La Comunitat dAglomeració de la Gran Tolosa Communauté dagglomération du Grand Toulouse es va crear en 2001 per millorar la coordinació en afers econòmics, de transports i dinfrastructures amb la ciutat de Tolosa i tota la major part de la seua àrea metropolitana més pròxima. Aquesta comunitat succeeix a lanterior districte, que shavia creat el 1992, amb menys poders que lactual consell. La Comunitat ajunta la ciutat de Tolosa amb 25 municipis, cobrint una àrea de 380 km² i una població de 583.229 habitants cens del 1999, on el 67% daquests viu a Tolosa. Segons estimacions del febrer del 2004, la població total de la Comunitat dAglomeració de la Gran Tolosa va ser 651.209 habitants, on el 61% daquests vivia a Tolosa. A causa de feus polítics locals la Comunitat Urbana, els altres municipis van rebutjar unir-shi.

El 2010, la Comunitat dAglomeració es va convertir en la Comunitat urbana de la Gran Tolosa Communauté urbaine du Grand Toulouse amb prerrogatives extenses. L1 de gener de 2015, es va convertir en Tolosa Metròpoli Toulouse Métropole en aplicació de la llei de 27 de gener de 2014.



                                     

3. Monuments i indrets dinterès

  • El Canal del Migdia, Patrimoni Mundial de la Unesco.
  • Les mansions típiques de tons pastel.
  • El barri de Sant Esteve Saint-Étienne.
  • LOstal dOccitània, casa de referència per la cultura occitana.
  • La Ciutat de lEspai i la fàbrica de lAirbus.
  • El mercat i les botigues de la plaça de Victor Hugo.
  • La plaça del Capitoli i la Creu Occitana.
  • Els carrers medievals del centre.
                                     

3.1. Monuments i indrets dinterès Edificis religiosos

  • lesglésia dels Jacobins i el seu claustre,
  • la basílica de Sant Serni,
  • la catedral de Sant Esteve, al barri de Sant Esteve
  • la Basílica de la Daurada, al barri de la Daurada
  • la Torreta de les Ursulines.
  • lEsglésia Nostra Senyora del Taur amb el seu campanar-mur,
                                     

3.2. Monuments i indrets dinterès Edificis civils

  • el Capitoli o Casa de la vila –amb façana neoclàssica i una torre renaixentista exempta–,
  • lHotel dAssézat
  • lHotel de Bernuy.


                                     

4. Indústria

Tolosa és coneguda mundialment per la seva indústria aeronàutica: juntament amb Hamburg a Alemanya, és una de les dues ciutats en què es munten els avions Airbus. Aquest és el cas de lavió de llarg abast A380, per entrar en funcionament el 2006. La indústria espacial també hi està representada, amb empreses com SPOT Images dimatges per satèl lit, Alcatel, Astrium i el CNES Centre Nacional dEstudis Espacials. Finalment, altres indústries presents la ciutat són la informàtica i la biotecnològica, com per exemple, entre altres, Storagetek.

                                     

5. Col legis i universitats

Totes aquestes indústries de primer ordre treuen un bon profit de lexistència de la Universitat de Tolosa, establerta el 1230, amb més de 110.000 estudiants Tolosa és la segona ciutat universitària de França, després de París, distribuïts per les tres escoles politècniques i universitàries de la ciutat Universitat Paul Sabatier, Universitat Toulouse Le Miralh "Le Mirail", Arsenal), així com per les seves escoles denginyeria i una escola de gestió Toulouse Business School.

                                     

6. Transports

Afegida a una extensa xarxa dautobusos, Tolosa té una moderna xarxa de metro i de tramvia. La xarxa actualment existent està formada per dues línies. La Línia A té una longitud de 12.5 km, es va prolongar per última vegada el 2003, i va des de Balmar-Gramont fins a Bassacamba. La línia B sobrí el 2007, aquesta està formada per 20 estacions i té correspondència amb la línia a lestació de Joan Jaurès i va des de Bordaroja fins a Ramonvila al comú de Ramonvila e Sent Anha. La línia de tramvia T1, està formada per 18 estacions als comús de Tolosa, Blanhac e Bausèla i té correspondència amb la línia a lestació de Arenas. Té una longitud de 10.9 km i va des de Arenas fins a Garòssas, sobrí el 2010

LAeroport de Tolosa és al comú de Blanhac.

                                     

7. Persones destacades

  • Jain 1992-, cantant i compositora
  • Jean-Paul Dubois 1950 - pperiodista i escriptor, Premi Goncourt de lany 2019
  • Claude Nougaro 1929-2004, cantant i poeta
  • Gaston Salvayre 1847-1916, compositor del Romanticisme
  • Jean Dausset 1916-2009 metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de lany 1980
  • Anne Osmont 1872-1953, traductora, poetessa i novel lista
  • Pierre Louis Deffès 1819-1900, compositor musical
  • Alexandre Becquié 1800-1825, flautista i compositor
  • Charles Planchet 1862-, compositor
  • Jean-Etienne Rey 1832-1923, compositor musical
  • Jean Marie Becquié 1795-1876, violinista i compositor
  • Prosper Sainton 1813-1890, violinista i compositor
  • Marie-Aimée Roger-Miclos 1860-1950, pianista
  • Pierre de Fermat 1607-1665, matemàtic
  • Jean Poueigh 1876-1958, compositor, musicòleg, crític i folklorista
  • Hubert de Lieja 655-727, bisbe del bisbat de Lieja, nascut a Tolosa
  • Louis Aliot 1969-, polític francès
  • Victor Capoul 1839-1924, tenor