ⓘ Montpeller ièr, en francès Montpellier, nom oficial és una ciutat occitana del Llenguadoc, la regió dOccitània, capital del departament de lErau. La ciutat té u ..

                                     

ⓘ Montpeller

Montpeller ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, la regió dOccitània, capital del departament de lErau. La ciutat té un altre nom popular: lo Clapàs. Va ser la capital de la Senyoria de Montpeller, que formà part de la Corona dAragó. Segons el cens de 2014, té una població de 279 845 habitants, que a làrea urbana és de 514 473 habitants. És, així, la vuitena ciutat més poblada de França, mentre que la seua àrea urbana és la quinzena.

                                     

1. Geografia i economia

La ciutat se situa en un terreny aturonat a 10 km de la costa mediterrània, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle xii, se li han volgut donar diverses etimologies:" mont pelat” és a dir, de vegetació pobra," el mont del turó”," mont pedrós”," el mont de les espècies”, etc. És un important centre industrial, on destaquen els productes tèxtils, metal lúrgics, alimentaris vi, editorials i químics i, recentment, les biotecnologies i la informàtica.

                                     

2. Història

Vegeu també: Senyoria de Montpeller

Montpeller és una de les poques ciutats de la part occitana de lestat francès que no té un origen romà. A lalta edat mitjana, la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament més cap a linterior. La ciutat es va fundar al segle viii a partir duna hisenda agrícola anomenada monspeslelarius, citada en un text de lany 985, però no fou fins al segle x que va adquirir una certa importància com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa). Va esdevenir una possessió dels reis de la Corona dAragó mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.

El 1283 Ramon Llull hi va escriure el Llibre dEvast e Aloma de Blanquerna son fill, més conegut com a Blanquerna.

Durant lèpoca de la Reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants o hugonots, tal com foren coneguts a França i va esdevenir un feu de la resistència protestant la Corona francesa, amb domini majoritàriament catòlic. El 1622, el rei Lluís XIII va prendre la ciutat després dun setge de vuit mesos. Durant el segle xix, el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial. la dècada de 1960, la seva població va experimentar un fort creixement a causa de larribada dels antics colons francesos que van haver de marxar dAlgèria arran de la independència del país magrebí.

                                     

3. Llocs dinterès

El centre històric de Montpeller sanomena l Écusson, a causa de la seua forma descut medieval. Era envoltat per puixants muralles que van ser desmantellades per ordre de Richelieu. Daquestes fortificacions sols resten tres elements notables:

  • La Torre dels Pins, que també és, juntament amb la Torre de la Babòta, un vestigi del recinte fortificat a ledat mitjana. La base de la torre data del segle xii, mentre que la seua corona fou construïda al segle xiv. També fou utilitzada com a presó per a dones. Té 25 m dalçada i el seu nom prové de dos pins que creixeren al cim de la torre.
  • El portal de la Saunariá o el portal dels Saliners, a leixida del carrer de la Universitat, com a porta a un barri de nombroses congregacions religioses. Així mateix, era laccés privilegiat per als negociants de sal, daquí el seu nom.
  • La Torre de la Babòta, que constitueix un dels darrers vestigis de la muralla de la ciutat alçada durant ledat mitjana segle XIV. Sobre lestructura medieval, la Societat Reial de Ciències de Montpeller construí un observatori astronòmic entre 1738 i 1745, el qual esdevingué un centre astronòmic reputat fins la dissolució de la Societat Reial de Ciències durant la Revolució francesa. Des de principis dels anys 1980, la torre és la seu de la Societat Astronòmica de Montpeller.

La Universitat de Montpeller és una de les més antigues de lestat francès, ja que fou fundada el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revolució Francesa però es va restablir el 1896.

La Facultat de Medecina de Montpeller és la més antiga en activitat del món la de Salerno va desaparèixer a començaments del segle XIX. Existeix la pràctica des del segle xii, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir lany 1220. Avui dia pertany la Universitat de Montpeller, anomenada lUniversité Montpellier I. En el seu si van estudiar personatges il lustres tals com Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet, entre daltres.

Prop de la universitat hi ha la Catedral de Sant Pere de Montpeller segle xiv, caracteritzada sobretot pel seu pòrtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets. A prop hi trobem larc de triomf, el Portal del Peiron Peyrou, en francès 1691, dissenyada en estil dòric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Lluís XIV de França.

La ciutat té un remarcable jardí botànic: el jardí botànic de Montpeller, el primer de França, fundat el 1593.

Laqüeducte de Sant Climent segle xvii té una llargada de 880 m i dos ordres darcades, corre pel barri de Los Arcèus Les Arceaux i es feia servir per dur laigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat. Laqüeducte anava a parar a un gran dipòsit situat prop de larc triomfal, des don laigua era distribuïda turó avall cap a les fonts i safareigs públics.

A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectònics dissenyats per larquitecte català Ricard Bofill, com lanomenat Barri Antígona Quartier Antigone.

El museu dart més important de la ciutat és el Museu Fabre.



                                     

4. Montpellerins il lustres

Montpeller va ser el lloc de naixement de:

  • Frédéric Bazille 1841-1870, pintor impressionista.
  • Charles Renaud de Vilbac 1829-1884, compositor musical.
  • Aimé Maillart 1817-1871, compositor musical.
  • Sant Roc.
  • Edmond Vergnet 1850-1904, cantant dòpera.
  • Jean Dauberval 1742-1806, ballarí i mestre de ball.
  • Paul Jeanjean 1874-1928, clarinetista i compositor musical.
  • Víctor Roger 1853-1903, compositor musical.
  • Guillaume Mathieu, comte Dumas 1753-1837, militar.
  • Alexandre Cabanel 1823-1889, pintor.
  • Jaume II 1243-1311, rei de la Corona de Mallorca.
  • Léo Malet 1909-1996, autor de novel la negra.
  • Charles Bernard Renouvier 1815-1903, filòsof.
  • Auguste Comte 1798-1857, un dels fundadors de la sociologia.
  • Émile Saisset 1814-1863, filòsof.
  • Antoine Jérôme Balard 1802-1876, químic.
  • Jaume I 1208-1276, rei de la Corona dAragó.

François Rabelais 1493-1553 i Nostradamus 1503-1566 van estudiar la Universitat de Montpeller Facultat de Medecina.

                                     

5. Ciutats agermanades

  • Fes, Marroc, 2003.
  • Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya, 1961.
  • Chengdu, Sichuan, Xina, 1981.
  • Tiberíades, Israel, 1983.
  • Louisville, Kentucky, EUA, 1955.
  • Barcelona, Catalunya, 1963.
                                     

6. Enllaços externs

  • Pàgina oficial de lAjuntament català occità francès
  • Oficina de turisme
  • Cens de la ciutat de Montpeller i cens de làrea urbana de Montpeller francès