ⓘ Busiet és un municipi francès de la regió administrativa de la Nova Aquitània, al departament dels Pirineus Atlàntics. Té una extensió de 8.2 km², i consta amb ..

                                     

ⓘ Busiet

Busiet és un municipi francès de la regió administrativa de la Nova Aquitània, al departament dels Pirineus Atlàntics. Té una extensió de 8.2 km², i consta amb 371 habitants al cens de 1999, amb una densitat de 45 hab/km².

                                     

1. Història

Paul Raymond anota que el 1385 Busiet depenia de la batllia dOloron i constava de 24 focs llars. És així com, a lèpoca, es feia el cens del nombre de llars. Cada foc constava de tres o quatre generacions.

En els segles xiv i xv, Busiet era conegut per la fàbrica de carraques, molt utilitzades a lèpoca en les esglésies. Els escolans les utilitzaven per cridar els feligresos per assistir a serveis religiosos de lEsglésia, daquí el nom de Carrasque en Béarnais i el nom dels seus habitants "Lous Carascayres".

Un pont romà, situat la plaça Lonibos, ens dóna el testimoni de la ruta que utilitzaven els romans per arribar al seu campament no lluny de lantiga església a Castera. Les ruïnes de lesglésia romànica de Busiet, avui encara visible, va ser destruïda per lartilleria de Baiona durant el regnat de Lluis XVIII. Lesglésia va servir com amagatall per als veterans de Napoleó I que convertits en lladres van saquejar pobles dels voltants. A lèpoca lAjuntament de Busiet va instaurar una Guàrdia Municipal per patrullar dia i nit per detenir aquests individus que portaven armes de foc.

Lesglésia del segle xvii té un campanar típic, un retaule de fusta daurada del segle xvii, un Crist i una creu processional del segle xii provinent de lantiga església romànica situada al lloc anomenat Castera del llatí Castra: Campament, a prop de lantic campament romà.

El 15 juny 1816 es va fer una batuda de llops. Aquests animals ferotges assolaven el bestiar en llibertat la vora del Gave dOssau. La Comuna va pagar les despeses per la compra de municions, pedres, pólvora, etc.

En 1884, lAjuntament de Busiet, ajudat per una petició de la població, va obtenir del ministre dAfers Religiosos, la sortida de lAbad Carlon i va demanar tornar la religió reformada, per la presència dun pastor deliberació del Consell Municipal. Això demostra que la Comuna de Busiet era protestant durant el regnat de Jeanne dAlbret, mare del rei Enric IV.

La Primera República havia abolit els drets de propietat. Les terres que els pagesos treballaven, varen ser afectades per la reforma agrària. Aquestes terres van ser cadastrades el 1807, per primera vegada a Busiet, per Jean Sallenave, secretari general i topògraf amb domicili a Busiet.

El 17 de juliol 1944 el poble va ser encerclat pels nazis. Els guerrillers de Busiet, la majoria espanyols i catalans, vivien al Bager. Els alemanys després dagrupar tots els homes vàlids del poble van decidir afusellar 22 guerrillers. Un dells va aconseguir escapar-se i aconseguir salvar-se de lescamot dexecució. Una commemoració de la massacra té lloc cada any al juliol. El mateix dia 17 de juliol, dues dones del poble també van rebre trets a boca de canó en la seva respectiva casa.

El 1974, el municipi va decidir eliminar 160 hectàrees derms de falguera. Les granges van veure un mitjà per ampliar les seves terres amb la finalitat de convertir-les en prats de pastura.