ⓘ Clarmont dAlvèrnia és una ciutat de França, la regió dAlvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat. Lany 2011 tenia 140.957 habitants. ..

                                     

ⓘ Clarmont dAlvèrnia

Clarmont dAlvèrnia és una ciutat de França, la regió dAlvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat. Lany 2011 tenia 140.957 habitants.

                                     

1. Història

Clarmont fou antigament una ciutat romana que apareix documentada al segle i aC amb el nom dAugustonemetum i era la capital dels arverns. A lèpoca imperial va arribar a tenir trenta mil habitants, quantitat que va anar minvant a patir del segle iv al mateix temps que agafava el nom de Arvernis o Arvenos. A mitjan segle v el bisbe Sant Namaci va instal lar la vila la nova església que serà seu del bisbat, allà on més tard hi va haver labadia de Saint-Alyre. El 461 va caure en poder dels visigots, però la van perdre el 507 davant els francs. El 535 shi va celebrar un concili eclesiàstic que va condemnar la simonia. El segle viii se lanomena Clarus Mons del que ve Clarmont. Seu del bisbat, fou també des del segle ix la seu dels vescomtes dAlvèrnia que actuaven com a representants dels comtes absents. Els vescomtes dAlvèrnia foren així coneguts com a vescomtes de Clarmont i van esdevenir al segle x comtes dAlvèrnia o de Clarmont. Passen a ser els delfins de Clarmont fins al 1302 en què foren reconeguts delfins del Delfinat dAlvèrnia. El 1095 shi va fer el concili que va proclamar la primera croada. El 1209, el poder temporal la ciutat va passar als bisbes que van tenir el títol de comtes de Clarmont. Els comtes havien fundat no massa lluny la ciutat de Montferrand que cal no confondre amb la vila -avui llogaret deshabitat- que fou seu dun comtat al departament del Losera i es va unir el 1730 amb la ciutat de Clarmont, formant-se Clarmont-Ferrand. El domini del bisbes va acabar la meitat del s a lèpoca en què fou comtessa Catalina de Mèdici 1524-1589 que va entaular un procés al Parlament com a hereva dels antics comtes contra el bisbe Guillem du Prat 1528-1560 i va esdevenir senyora de Clarmont deixant al bisbe reduït al seu paper eclesiàstic. Catalina va augmentar les llibertats municipals i va donar la ciutat una senescalia primer senyorial i després reial, rival de lanterior senescalia establerta a Riom; va fundar també una jurisdicció consular.

                                     

2. Personatges il lustres

  • Anton-François Marmontel, pianista i compositor
  • Blaise Pascal, filòsof i matemàtic.
  • Joseph Pérès 1890-1962, matemàtic
  • Nicolas Chamfort, moralista
  • Léon Melchissédec 1843 - 1925, baríton
  • George Onslow, compositor