ⓘ Bordeus, també denominada com a Bordel és una ciutat portuària i un municipi francès, situada la riba de la Garona, al departament de la Gironda i la regió de l ..

                                     

ⓘ Bordeus

Bordeus, també denominada com a Bordel és una ciutat portuària i un municipi francès, situada la riba de la Garona, al departament de la Gironda i la regió de la Nova Aquitània.

La comuna de Bordeus té una població de 252.040 habitants 2016. Juntament amb els seus barris perifèrics i satèl lits, la Métropole de Bordeus engloba 719.489 habitants. Amb 1.195.335 habitants a tota làrea metropolitana, és la sisena ciutat més gran de França, després de París, Marsella, Lió, Tolosa i Lilla.

La part històrica de la ciutat es troba la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com "un destacat conjunt urbà i arquitectònic" del segle xviii. Després de París, Bordeus té el nombre dedificis històrics conservats més gran de qualsevol ciutat de França. La ciutat és sovint anomenada "la perla dAquitània", tot i el seu sobrenom de "La Bella Dorment", que fa referència al seu centre històric i a llurs monuments, que fins fa poques dècades no eren prou ressaltats. El 1957 la ciutat va rebre el Premi Europa, juntament amb Torí.

En trobar-se la Gascunya, centre duna regió vinícola important, Bordeus continua sent una potència prominent i exerceix una influència significativa en la indústria vinícola mundial, encara que dins dels límits de la ciutat no shi produeixi vi. És la seu de la principal fira vinícola del món, Vinexpo, i leconomia del vi a làrea metropolitana rep uns 14.500 mil milions deuros cada any. El vi de Bordeus ha estat produït la regió des del segle viii.

                                     

1. Geografia

És travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part saturen abans, la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont dAquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.

Després dun ràpid període de despoblament i dimportants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat sha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa duna forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després dhaver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL Vehicle Automàtic Lleuger, la ciutat es va dotar duna xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és labsència de catenària en les zones turístiques, ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.

                                     

2. Demografia

Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en làrea metropolitana. Al febrer de 2004, sestimava una població duns 229.500 habitants la ciutat.

                                     

3. Morfologia urbana

Des de 1995 el municipi de Bordeus és dividit en 12 barris quartiers que apleguen els fins a 22 barris històrics de la ciutat:

  • Quartier Nansouty - St-Genès - Simiot - Barrière de Toulouse
  • Quartier du Lac
  • Quartier de Bacalan
  • Quartier Capucins - Victoire - St-Michel - Ste-Croix
  • Quartier St-Bruno - St-Victor - Mériadeck
  • Quartier de Caudéran
  • Quartier St-Jean - Belcier - Carle Vernet - Albert 1er- Sacré Cœur
  • Quartier St-Seurin - Fondaudège
  • Quartier de la Bastide
  • Quartier Grand-Parc - Chartrons - Paul Doumer
  • Quartier St-Augustin - Quintin-Loucheur - Tondu
  • Quartier Hôtel de Ville - Quinconces - St-Pierre - St-Éloi
                                     

4. Etimologia del nom

El primer nom de Bordeus fou Burdigala en lèpoca preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi ferro i Gala fosa, per tant podria significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, fins a Bordèu en gascó que va esdevenir Bordeaux en francès. En català, la forma usada per la Gran Enciclopèdia Catalana és Bordeus, tot i que també cita com a forma vàlida Bordel, aquesta darrera més propera al topònim original en occità, Bordèu. Alguns autors defensen també defensen la forma en català de Bordeu, en ser la més pròxima al topònim en occità.

                                     

5. Història

Va ser fundada en el segle iii aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la guerra címbria, els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.

Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni segle iv era nascut la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa daigua la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.

Burdigala va ser la capital de la província romana de Gal lia Aquitània

Tètric I, governador dAquitània, fou proclamat emperador la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda Metròpolis Civitas Burdegalensium. Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat dAquitània.

Es conserva daquesta època lamfiteatre conegut com les Arènes o Palais Gallien. Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França

Va ser saquejada per les tropes dAbd-ar-Rahman ibn Abd-Al lah al-Ghafiqí en 732, després dhaver derrotat la Batalla de la Garona al duc Eudes I dAquitània.

Fou un comtat del ducat dAquitània Comtat de Bordeus

El 1152 va tenir lloc la catedral de Bordeus el casament dElionor dAquitània amb Enric II dAnglaterra de resultes del qual el ducat dAquitània va esdevenir un feu del rei dAnglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del segle xii al xv, inclòs després de lofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i dalgunes fortaleses al Massís central.

Finalment caigué en mans franceses el 19 doctubre d1453, pocs mesos després de la derrota anglesa la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys, i saixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.

El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la Guerra de la Fronda en 1649, i és ampliat per Sébastien Le Prestre de Vauban en acabar el conflicte.

Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de Michel de Montaigne. La primera edició dels seus famosos Assaigs es va publicar a Bordeus 1580

El segle xviii va ser lèpoca daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen daquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.

A començaments del segle xix Bordeus va acollir nombrosos afrancesats espanyols que shi refugiaren, com Francisco de Goya o Leandro Fernández de Moratín

Lany 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, lanomenat Pont de Pedra

Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de lany 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944

Bordeus també va ser ciutat dacollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans

La segona meitat del segle xx va estar molt marcada per la llarga lalcaldia de Jacques Chaban Delmas, durant la qual es va crear 1967 la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de lentorn.



                                     

6. Viti - vinicultura

La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos cellers de vi del món, tot i que només representen el 5% de tota la producció bordelesa. En els darrers temps la quantitat de vinya ha anat baixant, passant de 124.000 hectàrees a mitjans de la dècada del 2000, a 112.000 ha el 2014, conreades per una pagesia viticultora de 6.800 persones, que cada cop treballa per uns preus més ajustats. Hom calcula un volum de negoci de 14.500 milions deuros. El 90% del vi que shi fa és el seu famós vi bordelès negre: que utilitza sobretot les varietats cabernet sauvignon i merlot també cabernet franc i petit verdot; en menor mesura malbec, i antigament carmenère. Només el 10% del vi és blanc, del qual una quart part és el dolç vi de sauternes fet amb les tradicionals varietats blanques de la zona: sémillon i sauvignon blanc.

El clima de Bordeus és moderat per la influència marítima, que sescampa per tota la regió gràcies a lestuari de la Gironda. Sense el rigor daltres regions franceses de clima més continental, Bordeus no sol patir ni la congelació de lhivern, ni la gelada negra de la primavera.

La famosa classificació oficial dels vins negres de Bordeus es va establir lany 1855, però només pels cellers de la riba esquerra, i concretament de la regió del Médoc. Tot i que la seva qualitat és excel lent, la classificació no sha actualitzat mai amb lexcepció de Mouton i el món enològic admet que no tothom segueix al mateix nivell; en canvi daltres que llavors no foren qualificats la màxima categoria avui sí que ho podrien ser. Menys conegudes són les classificacions que es feren un segle després en daltres districtes reconeguts pel seu bon vi: Graves el 1953, del qual es va separar la regió de Péssac-Leógnan, i el 1955 el districte de Saint Émilion, classificació que sactualitza cada dècada. En canvi, el districte de Pomerol no sha classificat mai, malgrat la fama dels seus vins.

Lany 2016 es va inaugurar la ciutat de Bordeus La Cité du Vin. Es tracta dun centre cultural dedicat al món del vi i a les seves expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières



                                     

7. Llocs dinterès

  • Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan esdevingut seu de lAjuntament, Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.
  • La plaça de la Borsa, obra de larquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall daigua concebut per larquitecte i paisatgista Michel Corajoud 2006.
  • La Basílica de San Severí, inclosa el lloc Camins de Sant Jaume a França declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
  • La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del segle xviii.
  • La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
  • Centre històric i Port de la Lluna, inscrits la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco lany 2007. Làrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
  • Lesplanada Quinconces considerada la plaça més gran de França i el monument als Girondins.
  • La torre de lesglésia de Sant Miquel, de 114 metres dalçada.
  • La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de lantic ajuntament coneguda com La Gran Campana

Altres llocs dinterèsː

  • Monument a Francisco de Goya, obra de Marià Benlliure, recordant lestada del pintor la ciutat els darrers anys de la seva vida, on va pintar La lletera de Bordeus
  • la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de Peçac de Bordèu, es troba la Ciutat Frugès, concebuda per Le Corbusier. És un dels projectes daquest arquitecte del segle xx inscrits per la Unesco la llista de Patrimoni Mundial, lany 2016.
  • La Cité du Vin, inaugurada lany 2016
  • Sanna, escultura de Jaume Plensa que des del 2013 es troba la plaça de la Comédie
  • Museus; Museu dAquitània dhistòria de la ciutat i de la regió, Museu de Belles Arts i CAPC Museu dArt Contemporani


                                     

8. Educació

  • E-Artsup
  • École nationale supérieure délectronique, informatique, télécommunications, mathématiques et mécanique de Bordeaux
  • Kedge Business School
  • Université Bordeaux I
  • École pour linformatique et les nouvelles technologies
  • ISEG Marketing & Communication School
  • ISEFAC Bachelor
  • ESME Sudria
                                     

9. Fills il lustres

  • Dinami de Bordeus
  • Jean Anouilh, escriptor
  • André Lhote, pintor cubista
  • Jean-Jacques Dreuilh 1773-1858 compositor i director dorquestra.
  • Armand de Bordeus
  • Louis Le Comte 1655-1728 missioner jesuïta la Xina
  • François Mauriac 1885-1970, escriptor, Premi Nobel de Literatura de 1952.
  • Albert Marquet, pintor relacionat amb el fauvisme
  • Marc Constantin 1810-1888, compositor musical i chansonier.
  • Paulí de Nola, Michel de Montaigne i Montesquieu tenien estrets vincles familiars amb Bordeus, tot i que van néixer la seva rodalia
  • Jacques Thibaud, violinista que va col laborar sovint amb Pau Casals
  • Paul Abadie 1783-1868, arquitecte
  • Joana de Lestonnac, religiosa fundadora de la Companyia de Maria
  • Dècim Magne Ausoni, poeta llatí
  • També va néixer a Bordeus, fill de pares exiliats, el polític i advocat català Miquel Roca i Junyent
  • Odilon Redon, artista simbolista
  • Boris Cyrulnik 1937 - neuròleg i psiquiatre. Premi Renaudot dassaig de lany 2008.
  • Édouard Molinaro, director de cinema
  • Elionor dAquitània
                                     

10. Agermanaments

  • Cracòvia
  • Los Angeles
  • Fukuoka
  • Ciutat de Quebec
  • Wuhan
  • Bristol
  • Casablanca
  • Bamako
  • Ouagadougou
  • Bilbao
  • Madrid
  • Sant Petersburg
  • Munic
  • Asdod
  • Lima
  • Orà
  • Ramallah
  • Riga
  • Porto