ⓘ Avenc de Son Pou. S Avenc de Son Pou és una cavitat natural situada la possessió de Son Pou, la vall de Coanegra, a lilla de Mallorca. Tant Miquel Costa i Llobe ..

                                     

ⓘ Avenc de Son Pou

S Avenc de Son Pou és una cavitat natural situada la possessió de Son Pou, la vall de Coanegra, a lilla de Mallorca. Tant Miquel Costa i Llobera, com Joan Rosselló de Son Forteza, Josep Maria Llompart, Miquel Dolç i Dolç i molts daltres escriptors li han dedicat poemes i escrits.

                                     

1. Situació

Està situada dins la possessió de Son Pou en el terme municipal de Santa Maria del Camí. La cova és a un coster situat a uns 150 metres sobre el nivell del torrent del Freu, prop del Comellar des Bous i de la possessió des Rafal, ja a Alaró.

                                     

2. Origen i descripció

Es va formar a partir duna esquerda produïda per un moviment de distensió la muntanya, sobre el qual es produïren mecanismes de dissolució calcària, amb un esbucament posterior de la volta que originà el forat zenital. En entrar dins la cova hom es troba la sala gran, coneguda com "sa cambra gran", de seixanta metres dalçària per setanta-cinc de llargària. A dalt shi destria el forat zenital de 10 metres de diàmetre. la dreta ens quedarà el degotís estalactita més gros, "sa palmera". la dreta, pujant per una costa de pedres on hi ha una escala, shi troben les dues galeries superiors, la més llarga duns trenta metres. A lesquerra, baixant entre les roques i la pols de la colomassa, arribam la sala inferior, "sa cambra fosca", on hi accedim per un estret i baix passadís.

                                     

3. La coneixença de les coves de Son Pou

Coneguda des de lantiguitat –i possiblement a lorigen del nom de tota la vall Cova Negra = Coanegra-, sols era accessible pel forat de la seva part central, amb 45 metres de vertical, baixant amb diversos sistemes de cordes i politges.

Va ser anomenada s’ Avenc den Botó i s’ Avenc des Coloms. Aquests ocells hi niaven a centenars sense perill de ser molestats. La minva progressiva de la població de coloms no es va donar fins a finals del segle xix, en part deguda a una gran caçada organitzada per Antoni Vich, amo de Son Oliver.

                                     

3.1. La coneixença de les coves de Son Pou Els primers descensos documentats

Sembla que la primera baixada documentada va ser la de lagost de lany 1824, quan hi baixaren un grup de binissalemers que hi havia anat a fer una caçada. Feren el descens amb "la gàbia de lobra" de lesglésia de Binissalem i amb un ternal. Joan Josep Amengual i Reus, que hi participà, escrigué una codolada titulada "Caçada sa cova de Coanegra", publicada el 1850 en el recull "Poesias mallorquinas".

El 1856 es produí la baixada del rector Rafel Caldentey i Perelló, amb la suposada intenció de cercar marbres o pedres bones per a decorar la capella fonda de lesglésia parroquial de Santa Maria del Camí. El mestre dobres santamarier Antoni Mates va ser lencarregat dinstal lar el bastiment i els ternals. Marià Conrado i Asprer de Neuburg, que participà en aquesta baixada, li dedicà un petit opuscle publicat a Madrid el 1865.

                                     

3.2. La coneixença de les coves de Son Pou La construcció del túnel daccés

El 1892, un cop comprat Son Pou per Pere Boyeras i Ferrer, es va dur a terme un nou descens. Primer es va davallar amb una escala de cordes i es tragueren de la cova uns 40 sacs de colomassa. Boyeras estava interessat a conèixer el valor fertilitzant dels depòsits dexcrements de colom dipositats en el trespol de la cova al llarg dels segles. El descens va ser dirigit pel mestre dobres Rafel Mercadal "Sineu", amb una gàbia i politges. Estant dins la gàbia mestre Rafel Mercadal, les cordes es travaren i la gàbia va restar immòbil, havent-hi de romandre tota la nit, fins que lendemà va ser possible moure-la. En aquesta baixada hi davallà Pere dAlcàntara Peña i Nicolau que en va fer laixecament topogràfic necessari per a construir el túnel.

Les obres de construcció del túnel les dugueren a terme els germans Miquel, Mateu i Ramon Roig Noguera de Can Galiana de Consell, que havien fet feina a les mines de carbó dAlaró. Les obres sacabaren el 10 o l11 de desembre de 1893. El túnel té més de 50 metres de recorregut, 1.70 dalçària i 1 damplària.

Un cop construït el túnel, Boyeras va fer arreglar el camí, abans inexistent. Quan va ser propietari de Son Pou Ferran Alzamora i Gomà 1868-1947, empresari i president del Foment del Turisme de Mallorca 1919-1925, va pensar a construir-hi una carretera, però el projecte no sexecutà.

Per la seva immensitat i per la seva bellesa constitueix una cova sense comparació a cap altra de Mallorca.



                                     

3.3. La coneixença de les coves de Son Pou SAvenc i la literatura

Lapertura del túnel canvià per complet la relació de lavenc amb els visitants. El juny de 1900 es produí una excursió organitzada per Joan Rosselló de Son Fortesa, amb Miquel Costa i Llobera i Antoni Maria Alcover i Sureda. Rosselló escrigué la narració titulada "Coanegra", publicada el 1903, on realitza la primera aproximació llegendària a les coves. Costa i Llobera escrigué el seu poema "Lavenc de la Cova Negra". El 1904 visità la cova Maria Antònia Salvà i Ripoll. El 1916 el visitant fou lescriptor espanyol Miguel de Unamuno. Entre lany 1971 i 1973 se celebraren unes festes literàries organitzades per Josep Capó i Juan, amb el suport del propietari de Son Pou, Maties Ensenyat. El 1971 Josep Capó publicà la narració "LAvenc de Son Pou".

També pintors, com luruguaià-mallorquí Pedro Blanes Viale varen prendre lavenc com a tema dobres seves.



                                     

3.4. La coneixença de les coves de Son Pou La coneixença científica de les coves de Son Pou

Lany 1856, en la baixada del rector Caldentey, sexplorà tota la cova, es prengueren mides i ja sintentà veure si era viable la construcció duna entrada. Pere dAlcàntara Peña, el 1892, en va fer un aixecament topogràfic. El 1915 Josep Maria Co i de Triola des de les pàgines de "La Il lustració Catalana" donava a conèixer les coves de Son Pou. El 1919 lestudiaren el geòleg català M. Faura i Sans amb Josep Coromines. El 1952 es va dur a terme lestudi espeleològic de Josep Maria Tomàs i Joaquim Montoriol.