ⓘ Esteve dAlvèrnia fou un magnat notable dAquitània, vescomte i comte usurpador dAlvèrnia. Es va fer famós pel seu afer amb la filla de Ramon I de Tolosa que fou ..

                                     

ⓘ Esteve dAlvèrnia

Esteve dAlvèrnia fou un magnat notable dAquitània, vescomte i comte usurpador dAlvèrnia.

Es va fer famós pel seu afer amb la filla de Ramon I de Tolosa que fou jutjat al concili de Thusi: Ramon I de Tolosa va donar una filla en matrimoni al vescomte Esteve que després de tenir-la com a promesa va refusar casar-shi amb lexcusa que havia tingut relacions amb una parenta propera de la dama no identificada; Ramon va fer tot el possible per obligar-lo a complir la promesa, inútilment, al legant els consells del seu confessor que considerava que si es casava cometria incest; en el temps del conflicte 858-859? es va veure embolicat en les desgràcies del rei contra el que shauria revoltat per després tornar al seu costat el 859.

Ramon el va convocar a dues assemblees a les que va evitar comparèixer; finalment va haver de consentir per salvar la vida, li va donar el dot i la va reconèixer públicament com la seva esposa però no va consumar el matrimoni, el que va obligar a Ramon a portar-lo al concili de Thusi; legalment el comte de Tolosa amb Pallars i Ribagorça, Roergue, Llemotges, Carcí, Carcassona i Rasès, va portar al concili la seva filla, ja que no tenia autoritat sobre Esteve, però els bisbes van decidir admetre el tràmit i cridar a aquest darrer, per la repercussió que tenia pel regne tot lafer que anava de boca en boca.

Esteve era llavors al seguici reial i va haver de comparèixer al concili, al legant pel seu incompliment en el casament les relacions amb una parenta propera de la dona i els consells del seu confessor i va oferir provar la veracitat dels fets. La ponència es va encarregar a Hincmar arquebisbe de Reims, que per raons teològiques i jurídiques va determinar que el matrimoni no es podia consumar per no cometre incest i que per tant si no estava consumat no hi havia matrimoni real i quedava dissolt. Esteve perdia la dot entregada i era condemnat a una penitència però complerta aquesta podria casar-se, i va quedar dispensat de donar el nom de la parenta; el concili va exhortar la pau entre les dues famílies i a no cometre actes irresponsables.

La filla va tornar amb el seu pare i potser més tard es va casar a un Llop comte de Bigorra. Esteve havia de comparèixer a lassemblea general del regne dAquitània per ratificar el judici però va evitar anar-hi.

El 862 Carles el Calb va planejar espoliar a Carles de Provença, fill de Lotari I. Molts nobles es giraren contra Carles i entre ells Humfrid de Septimània i Gòtia i Esteve dAlvèrnia. Provença, sota la direcció del regent Gerard del Rosselló va fer front a lintent anexionista. Esteve va aconsellar a Carles lInfant dAquitània, la revoltà la que shavia unit el seu germà gran Lluís després LLuís Ii de França. Tot el sud sescapà del control de Carles el Calb.

El 863 Humfrid marquès de Gòtia ocupà Tolosa, Pallars i Ribagorça i el comte Raimon, fidel al rei, va morir en la lluita 864?. Al mateix temps, Esteve, conseller dAquitània, en un cop de mà, expulsà al comte Bernat dAlvèrnia i usurpa el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al mateix temps que, amb la mediació del Papa, Carles lInfant es va sotmetre al seu pare precisament a Nevers, domini familiar dEsteve i el regne dAquitània fou dissolt. Degue ser el 863 quan el papa Nicolau li va escriure una carta exigint-li la seva presència a lassemblea i sesmenta que Esteve estava tanmateix acusat dexpulsar larquebisbe de Clarmont dAlvèrnia Estabilis, i posar al seu lloc un intrús; el resultat de lassemblea del regne, si és que es va fer hi va anar, es desconeix.

El mateix 863 els normands, rebutjats al Loira per Robert el Fort, van marxar cap a Aquitània, van arribar a Saintes, on el comte Turpion dAngulema va morir a lassalt de la seva capital 4 doctubre del 863 i assolaren la regió de Poitou, Perigoux i Llemotges. El 864 arribaren a Alvèrnia on, a Clarmont dAlvèrnia, estava Esteve. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat.

De Esteve se sap pels Annals Bertinians que era fill dun senyor anomenat Hug. Els Annals esmenten que va morir en combat contra els normands el 864. Alguns historiadors veuen en la seva actitud un clar signe dhomosexualitat emparat en discutides interpretacions religioses.

                                     

1. Referències

  • Abadal, Els primers comtes catalans
  • Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc en francès. Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 1840, Vol. 2 1840, Vol. 3 1841, Vol. 4 1749, Vol. 5 1842, Vol. 6 1843, Vol. 7 1843, Vol. 8 1844, Vol. 9 1845).