ⓘ Guillem III dAquitània. Guillem I de Poitiers i III dAquitània, de malnom Cap dEstopa fou comte de Poitiers i duc dAquitània. Va rebre la investidura del rei Ra ..

                                     

ⓘ Guillem III dAquitània

Guillem I de Poitiers i III dAquitània, de malnom Cap dEstopa fou comte de Poitiers i duc dAquitània. Va rebre la investidura del rei Raül I de França; el sogre daquest, Hug el Gran, el va fer casar amb Adela de Normandia. Va tenir com a conseller principal a son germà Ebles, bisbe de Llemotges. Va crear una biblioteca ducal al seu palau de Poitiers.

                                     

1. Família

Fill dEbles Manzer i dAdela de Wessex es va casar amb Adela de Normandia filla del duc Rol ló de la que va tenir dos fills: Guillem Bras de Ferro el successor com Guillem II de Poitiers i Guillem IV dAquitània 935 - 993 i Adelaida dAquitània 952-1004, casada amb Hug Capet, futur rei de França.

                                     

2. Biografia

A linici del seu regnat va crear dos vescomtats: un a vescomtat de Châtellerault entre Poitiers i Tours i un altre a Brosse a tocar amb el Berry; tenien lobjectiu de protegir el comtat al nord i a lest. El 936, com a preu per la seva participació en favor de Lluís IV de França, Hug el Gran es va fer concedir una tutela sobre Poitou. Per contrarestar aquesta interferència, Guillem va donar suport al rei en contra dOtó I de Germània i contra Hug el Gran. Lluís fou vençut la vegada per Otó i per Hug i es va refugiar a Poitiers; en recompensa per lajut del comte, el rei li va concedir labadia de Sant Hilari de Poitiers, de la qual el germà de Guillem, Ebles, era el tresorer; la possessió de les abadies permetia als senyors disposar dels seus recursos sovint derivats de donacions dels fidels. En endavant el monestir va quedar agregat als dominis comtals.

El 927 el bretó Alan Barba Torta va envair i conquerir Nantes i el país dHerbauges i el de Tiffauges i Guillem va acceptar deixar aquestes terres de manera vitalícia a Alan amb la condició de recuperar-les la mort del bretó i a canvi també duna ajuda militar.

El 945 Lluís IV dUltramar, el rei, fou fet presoner i enviat a Hug el Gran. El comte Tibald o Teobald de Blois el Vell fou lencarregat de guardar al rei en presó. La pressió del rei dAlemanya i del rei dAnglaterra van obligar a Hug a alliberar a Lluís. Guillem va restar sempre al costat del rei i aquest el va recompensar atribuint-li la mort abans del 950 del comte Ramon Ponç de Tolosa, el comtat dAlvèrnia i el títol de duc dAquitània que havien estat retirats al seu pare Ebles Manzer. El bisbe de Clarmont dAlvèrnia, i els vescomtes de Brioude i de Clarmont es van aliar llavors al comte de Poitou.

la mort de Lluís IV el 954, a canvi de proclamar rei a Lotari de França, Hug el Gran va obtenir altre cop la tutela sobre Poitou i sobre Borgonya. Guillem va refusar sotmetres i Poitiers fou assetjada per un exèrcit dHug. Guillem arribà amb un exèrcit de socors i el setge va haver ser aixecat i es va lliurar una batalla en la qual el comte de Poitiers fou derrotat i es va escapar amb dificultat. La mort dHug el Gran el 956 permeté a Guillem restablir la seva situació, perquè el nou rei Lotari i Hug Capet, fill dHug el Gran, eren encara menors. No obstant poc temps després Hug Capet va obtenir del rei la tutela de Poitou però això fou merament nominal i mai es va poder exercir doncs aviat van sorgir dificultats entre Lotari i Hug Capet. El títol de duc dAquitània no li fou reconegut per la cancelleria reial, i va utilitzar lestratagema de titular-se "comte del ducat dAquitània" però el 962 va agafar obertament el títol ducal.

Va morir el 963 i fou enterrat al monestir de Saint Cyprien de Poitiers.