ⓘ Ebles Manzer, nascut vers 875, mort vers 934935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934. Va succeir al seu pare Rainulf II. El 5 dagost de 890 Rainul ..

                                     

ⓘ Ebles Manzer

Ebles Manzer, nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934. Va succeir al seu pare Rainulf II.

El 5 dagost de 890 Rainulf II moria a París, potser enverinat, deixant el seu comtat al seu fill Ebles Manzer, encara jove, sota la guarda dun oncle, Guerau dOrlhac. Rainulf havia estat un dels senyors aquitains que no va reconèixer lelecció dOdó I de França, i després, un any més tard, només el va acceptar a contracor; Odó va intentar aprofitar la mort de Rainulf per imposar la seva autoritat a lAquitània i instal lar-hi el seu germà Robert I de França, marquès de Nèustria. No volent intervenir directament, va incitar al seu parent Aimar o Ademar a atacar a Guerau i Ebles Manzer, tot confiant-li el comandament de lexèrcit reial. Al capdavant daquest exèrcit, Aimar va ocupar Poitiers el setembre de 892 i va obligar a Ebles Manzer i Guerau a refugiar-se a Alvèrnia. Els dos oncles dEbles, Gausbert, comte de Saintes o Santonya i Ebles, abat de Saint-Denis i de Sant Hilari de Poitiers, van prendre les armes contra Ademar, però van morir en els combats que van seguir.

Odó llavors va apartar a Ademar del poder al comtat i del comandament de lexèrcit en favor del seu germà Robert de Nèustria; descontent Aimar o Ademar, durant una absència de Robert, sorprengué la guarnició deixada per aquest a Poitiers i va recuperar la ciutat i el comtat. Els dos germans robertians no el van poder combatre, ja que van saber llavors que el príncep carolingi Carles III de França sacaba de fer coronar rei en competència amb Odó. Durant una desena danys, un equilibri precari va existir entre els partidaris dOdó i els de Carles III el Simple, deixant en pau el comtat de Poitiers. Aimar va intentar tanmateix prendre Orlhac Aurillac el març de 894, probablement per eliminar Ebles Manzer, de manera que Guerau va confiar la guarda del jove Ebles a Guillem el Pietós Guillem I dAquitània comte dAlvèrnia i de Bourges.

Odó I va morir el 898 i Ademar fou un dels primers senyors a reconèixer a Carles el Simple com a únic rei. Aquest últim reconegué Ademar o Aimar com a comte de Poitiers i el feu comte del Llemosí, però tenia una preferència per a Ebles Manzer, al que havia conegut en el transcurs de la seva infantesa. Fort del suport de Guillem el Pietós i de la neutralitat del rei, i aprofitant una absència dAimar, Ebles sapoderà de Poitiers el 902 i sen proclamà comte i Aimar es refugià a Périgueux amb el comte Guillem, parent de la seva esposa. Carles III el Simple va investir a Ebles com a comte.

Ebles va donar labadia de Saint-Maixent al vescomte Savary I de Thouars que li havia donat suport i va restructurar Poitou creant dos nous vescomtats, a Aulnay i a Melle Deux-Sèvres i el vescomtat de Poitiers fou suprimit la mort del vescomte Maingald el 925.

El 904 es va apoderar del Llemosí que tenia el seu rival. En 911 Ebles era a Chartres en lexèrcit que va combatre al normand Rol ló à al turó de Lères.

Guillem II el Jove, hereu de Guillem I el Pietós, i després el seu germà i successor Acfred I dAquitània, van morir en un any el 927. Acfred havia designat Ebles com a hereu, i així aquest es va trobar com a duc dAquitània, comte de Bourges, dAlvèrnia i de Velai. El 929, el rei Raül I de França va intentar reduir el poder dEbles Manzer li va retirar inicialment el Berry i després el 932 va transferir el títol de duc dAquitània i el comtat dAlvèrnia al comte de Tolosa Ramon Pons. Daltra banda el territori de la Marca llemosina que depenia dels senyors de Charroux, vassalls dEbles, fou transformada en comtat separat.