ⓘ Fenollet és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de ..

                                     

ⓘ Fenollet

Fenollet és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Sant Pau de Fenollet.

                                     

1. El poble

El petit poble de Fenollet se situa enmig de les dues antigues fortaleses, a 490 m daltitud, la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume, centrat -en el nucli de La Vilasa - per l església parroquial de Sant Pere i la meria i escoles. Més a ponent hi ha els ravals de Lo Molin, Los Nautèrs, i Las Bordas de la Coma. Lantic lloc de Tulhà Toliano el 958 se situava vers el sector SW del terme, prop del coll de Tulhà.

                                     

2. El terme

El terme municipal de Fenollet, de 18.75 km² dextensió, es troba a lextrem de ponent de la part de la Fenolleda del departament francès dels Pirineus Orientals, en contacte amb la vall de Santa Creu del departament de lAude, la vall de Fenollet o de Sant Jaume, afluent de la Bolzana a Caudiers de Fenollet. Comprèn el poble de Fenollet, format per La Vilassa nucli central i alguns veïnats Lo Molin, Los Nautèrs i Las Bòrdas de la Coma i masos, que agrupen lescassa població del municipi, i les restes dels antics castells de Fenollet o Sant Pere, que donà nom al país i vescomtat, i de Sabardà el de Castellfisel, molt proper, és dins el terme de Caudiers). Limita amb els termes de Caudiers de Fenollet N, Fossa NE, Virà SE i S i els de Monfort, Ginclà i Puillorenç W, tots tres de la Vall de Santa Creu. Una carretera local que comunica el poble amb la N-117, dEstagell i Sant Pau de Fenollet a Quilhan, es continua en direcció oposada vers Fossa, el Viver i Sornià.

                                     

3. Orografia

El cim culminant del territori és el roc de Boissavila 1.247 m dalt., a lextrem SW, del qual deriven dues crestes que inclouen la vall de Fenollet; vers loest, la cresta del roc de Boissavila fins al coll de Tulha i el Puig de Freissinet ; vers lest, la cresta que separa el terme de Virà, passant pel roc den Pelhòfa i el coll de Boira. Al límit amb el terme de Caudiers, la banda del N salcen els penya-segats calcaris cretacis de direcció EW de lalterosa serra dArquièras 893 m, continuada a llevant de lestreta obertura de la Clusa congost del riu de Sant Jaume on sinsereix la carretera de Caudiers per la Roca Roja 661 m. Altres alineacions paral leles se segueixen vers el sud: una banda estreta de margues i esquists ; després, uns calcaris marmoritzats molt en relleu puig de Freissinet i la cresta en direcció a Fenollet, i la cresta en direcció a Fenollet i al castell de Sabardà; més al sud, lextrem duna zona de gneis del massís de lAglí, des del veïnat de Las Bordàs de la Coma fins a lesquena rodona que separa el terme de Virà. Unes pedreres de caolinita són explotades prop del terme de Fossa.

Els boscs ocupen una bona part del municipi; la banda de migdia sestén el sector NW el gran bosc de Boissavila que comparteix amb Virà i Rebollet, amb avets i faigs la part alta i roures i landes de lestatge montà prop del poble.



                                     

4. Lagricultura

la part central del terme hi ha els conreus, algunes vinyes, roures i landes en els terrenys de lobac; als solans del sector calcari del nord, alzinar. La superfície agrícola es limita a 129 ha de vinya en una dotzena dexplotacions; el 7% del terme, amb quasi una vintena de vinya 4 de denominació dorigen i la resta daltres vins, 2 ha dhortalisses i 1 darbres fruiters, 11 ha de cereals i quasi un centenar de pastures i farratges. El cens ramader dóna només mitja dotzena de caps de boví, i un centenar i mig doví i més duna trentena de cabrum, amb encara més de dues dotzenes dequins. Un grup de propietaris va portar a terme a finals del segle XX la repoblació forestal dunes 125 ha.

                                     

5. Història

Aquesta petita població ha donat el nom a tot el país de la Fenolleda pagus Fenoletus, 842, del qual fou la capital. A partir del segle xi esdevingué residència dels vescomtes de Fenollet, caps militars del Vescomtat de Fenollet, creat el 988/90 pels comtes de Besalú, del qual depenia també Perapertusa i la seva castellaniaPerapertusès. Aquesta família restà mestressa daquests territoris sota la sobirania dels comtes de Besalú -després dels comtes de Barcelona i dels reis catalano/aragonesos- fins la crisi de la croada albigesa. El darrer vescomte es refugià definitivament al Rosselló el 1242 hi posseïa bens important, provinents dels seus ancestres comuns amb els vescomtes de Castellnou i morí al Masdeu el 1243 havent professat com a templer, i la seva descendència es perpetuà, al Rosselló, amb els Fenollet, vescomtes dIlla i Canet. El petit lloc de Fenollet restà des dèpoca indeterminada unit al comú de Caudiers, del qual se separà el 1702.

En el seu territori hi hagué tres castells el de Fenollet o Sant Pere, el de Castellfisel -ara en territori de Caudiers- i el de Sabardà i un monestir. El castell de Fenollet o de Sant Pere, de molt el més important, és documentat des del 1021 castellum Fenolieto i molt sovint després. El 1011 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, hi fundà un monestir benedictí Sant Pere de Fenollet sota ladvocació de Sant Pere locus consecratus in honore S. Petri apostoli, monasterium S. Petri Fenilotensi, però aquesta creació, efímera, no implica de cap manera com ho ha pretès recentment que el castell de Fenollet hagués estat situat en un altre indret. Ben distint del de Castellfisel, ho era també del petit castell de Sabardà Rocha Samardana, que defensaven com a fortaleses satèl lits els flancs N i S. la mateixa època, per no citar altres exemples, els mateixos comtes de Besalú i els vescomtes de Castellnou, cosins dels Fenollet, tenien dins el seu castell un priorat de lorde de Sant Ruf. El 1209 Pere de Fenollet prestava vassallatge pel castell i el vescomtat al vescomte de Narbona i féu el jurament apud Fenoletum in sala canonica, cosa que evoca lexistència dun priorat potser ja desaparegut.

El castell de Fenollet, situat en una posició forta des del punt de vista estratègic, dominant lengorjada vall de Sant Jaume, al camí del Conflent, es troba en situació ruïnosa, més o menys en el mateix estat que el deixaren els hugonots que locuparen en les Guerres de religió del segle xvi 1580, i fou cremat i arrasat per ordre del duc de Ventadour el 1595. Era un ample conjunt de recintes flanquejat per torres rodones, al cim arrodonit dun escarpament rocós, i ha mostres del bell aparell de pedra treballada amb elements datables fins a mitjan segle xiii.

De lesglésia de Sant Pere resta encara una absis notablement ben aparellat que sembla del segle xii, que constitueix lelement més visible del castell vescomtal, que mereixeria sens dubte excavacions sistemàtiques i una neteja.

Més a migdia, el petit castell de Sabardà castrum de Rocha Samardana, 1109 saixecava en un escarpament vertical; les seves pintoresques ruïnes murs E i W arrodonits en forma de torre, i la porta N, encara imposants, mereixerien també millor sort.

                                     

6. Cantó n. 15

Actualment, juntament amb les viles catalanes dEstagell, Ribesaltes i Salses i les occitanes de Sant Pau de Fenollet i Sornià i la Tor de França, a més dels pobles catalans dArboçols i Tarerac, de la comarca del Conflent, i les Cases de Pena, Espirà de lAglí, Montner, Òpol i Perellós, Talteüll i Vingrau, de la del Rosselló, i dels occitans dAnsinyà, Bellestar, Campossí, Caramany, Cassanyes, Caudiers de Fenollet, Centernac, lEsquerda, Felluns, Fossa, Lançac, Maurí, Pesillà de Conflent, Planeses, Prats de Sornià, Prunyanes, Rasigueres, Rebollet, Sant Martí de Fenollet, Trevillac, Trillà, Virà i el Viver forma part del cantó número 15, de la Vall de lAglí nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015, amb capitalitat a Ribesaltes.



                                     

7. Demografia

En els fogatjaments medievals Fenollet era comptat amb Caudiers sen separà com a municipi el 1702; el 1750 tenia 120 ha. i el 1789 45 focs era aleshores governat per dos diputats. El 1818 tenia 193 ha. 228 el 1834 i 218 el 1861. Des daleshores la tendència ha estat molt negativa: 151 el 1891, 109 el 1926, 72 el 1954, 56 el 1968, 45 el 1975; els darrers censos dels últims anys, enregistren però, una certa recuperació, causada per la instal lació de noves famílies de ramaders.

                                     

8. Referències

va ser la capital del vicomtat de la fenolleda que era una terra catalana fins al tractat de corbell de 1258 i segons enric Guiter el seu parlar conserva encara la meitat de les seves paraules en català.