ⓘ Gerard dAlvèrnia. Gerard o Güerau fou un comte dAlvèrnia de la meitat del segle ix, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides. Hauria de ser anomenat Gerar ..

                                     

ⓘ Gerard dAlvèrnia

Gerard o Güerau fou un comte dAlvèrnia de la meitat del segle ix, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides. Hauria de ser anomenat Gerard I dAlvèrnia, ja que un altre Gerard va ser comte del 868 al 872.

                                     

1. Biografia

No se sap del cert quan va ser nomenat comte dAlvèrnia. El seu predecessor Guerí era encara comte el 834. És raonable pensar que fou designat per Pipí I, rei dAquitània 814-838, fill de lemperador Lluís I el Pietós i sogre de Gerard.

Pipí I va morir el 838, deixant dos fills encara joves, Pipí i Carles, i Lluís el Pietós va confiar el regne dAquitània al seu darrer fill Carles després Carles el Calb. Una part de laristocràcia aquitana estava contra aquest nomenament, però Ratier, comte de Llemotges, i Gerard comte dAlvèrnia, tots dos gendres de Pipí I, van donar suport a lemperador, igual que ho va fer Ebroí, bisbe de Poitiers i Renald, comte dHerbauges. Emenó, comte de Poitiers, cap de fila dels opositors, fou destituït i el comtat de Poitiers hauria estat donat a Rainulf, fill de Gerard. Segons Adémar de Chabannes.

la mort de Lluís el Pietós, Gerard es va posar al costat de Carles II el Calb. Aquest últim, es va aliar amb el seu germà Lluís el Germànic en contra del seu germà gran Lotari i el seu nebot Pipí II dAquitània. La batalla decisiva tingué lloc a batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 25 de juny del 841, i Gerard va morir en el transcurs de lafrontament.

                                     

2. Ascendència

Michel Dillange el suposa fill del seu predecessor Guerí, comte dAlvèrnia, però no aporta cap justificació. Tanmateix, el nom de Guerí no es troba en la descendència de Gerard el que fa improbable aquesta possibilitat. A més, lherència dels honors comtals era encara lluny de ser una realitat en aquesta època, fins i tot si hi havia comtats hereditaris. Finalment, el comte Guerí va viure fins al 863, i no es veu la raó per la qual hauria estat privat dun dels seus comtats en favor dun fill.

Recolzant-se sobre el Líber Memorialis de lAbadia de Reichenau i en lonomàstica, Christian Settipani proposa que fou fill dEsteve, comte de París, ell mateix fill de Gerard, comte de París i duna dona de nom Rotruda.

La genealogia dels comtes de Sanzay cosins dels comtes de Poitou, ducs dAquitània rainúlfides, fan referència a un fill dAbbó de Poitiers anomenat Girard, germà gran dArnault de Sanzay que fou avantpassat del futur famós conestable dAquitània Saldebreuil, suposat amant de la reina Elionor dAquitània. Girard shauria casat amb Mahaut o Mafalda, filla de Pipí dAquitània. Segons aquesta versió, Gerard I dAlvèrnia podria ser el mateix personatge que Girard, el fill dAbbó de Poitou.

                                     

3. Matrimonis i fills

Les certeses sobre la família de Gerard són les següents:

  • Segons el cronista Adémar de Chabannes, Rainulf I era fill de Gerard dAlvèrnia i nebot de Guillem, germà de Gerard.
  • Segons la Vita Hludowici Pii, Gerard dAlvèrnia i Ratier Rathier comte de Llemotges eren gener de Pipí I dAquitània.

El terme llatí de gener pot tenir dos sentits: "gendre" o "cunyat". Léonce Auzias, el 1934, el va adoptar en principi el sentit de cunyat, inferint que Pipí, havent-se casat el 822, la seva filla no podia ser mare abans de 838. Ara bé, segons Adémar de Chabannes, Rainulf era comte de Poitiers el 839. Fins i tot rebutjant aquest testimoniatge, i considerant que Rainulf hagués assolit el comtat el 852/854, sel considera duns quinze anys, el que és massa jove per ser al capdavant dun comtat exposat dels víkings. El 1944, Maurice Chaume va discutir la seva anàlisi. Considera que el context té tot el seu sentit si Gérard és gendre de Pipí. En efecte, es tracta de la successió de Pipí I dAquitània, reclamada pel seu fill Pipí II, contra lemperador que vol disposar-ne per al seu últim fill duna mare diferent. Si Gerard i Ratier haguessin estat cunyats de Pipí, lautor de la Vita Hludowici Pii els hauria qualificat més aviat de gendres de Lluís. El 1978, per resoldre el problema cronològic, Janet Nelson considera la filiació entre Gérard i Ramnulf com inventada. Més recentment, el 1993, Christian Settipani proposa veure en Rainulf un fill dun primer matrimoni de Gerard, i la filla de Pipí I seria la segona esposa.

El 2000, Settipani va més lluny i proposa una identificació per la primera esposa de Gerard dAlvèrnia. Segons Abbó, Ebles, abat de Saint-Denis i fill de Rainulf I, era nepos de Gauzlí, fill de Rorgó I, comte del Maine. Adémar de Chabannes precisa igualment que Ramnulf I era un cosí consanguineus de Ragenold, comte dHerbauges. Tradicionalment, aquestes dades són interpretades de la manera següent: Ramnulf I es va casar amb Bilquilda, filla de Rorgó i això feia de Rainulf un cosí per aliança de Ragenold dHerbauges, vincle de parentiu que no pot ser qualificat pel terme de consanguineus ; el vincle entre Rainulf i els comtes de Maine és en aquest cas més probable que derivés de la mare de Rainulf. Cronològicament seria filla de Rorgó i de Rotruda. Recolzant-se en el Líber Memorialis de labadia de Reichenau i la carta de donació del comte poiteví Gailo a favor de Noirmoutier i on una Adaltruda apareix abans de Rainulf II 867, fill de Rainulf, Settipani proposa anomenar-la Adaltruda.

En resum, si se segueixen les conclusions de Christian Settipani, Gerard dAlvèrnia shauria casat en primeres noces amb una dama de nom Adaltruda, filla de Rorgó I del Maine i de Rotruda, que fou la mare de:

  • Potser també dHiltruda, casada amb el comte Gailo, parent del Gailo donant de labadia de Noirmoutier,
  • Potser també a Gerard i Esteve, esmentats al Liber Memorialis de labadia de Reichenau.
  • Potser també a Hildsinda, casada a Landeric, comte de Saintes.
  • Rainulf I de Poitiers † 867, comte de Poitiers de 854 a 866

En segones noces es va casar amb una filla del rei Pipí I dAquitània.



                                     

4. Bibliografia

  • Christian Settipani, "Les origines des comtes de Nevers", a Onomastique et Parenté dans lOccident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 pàgs. ISBN 1-900934-01-9
  • Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs dAquitaine 778-1204, Geste éditions, 1995, 304 pàgs. ISBN 978-2-910919-09-2
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens Nouvelle histoire généalogique de lauguste maison de France, vol. 1, éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ISBN 2-9501509-3-4